El dissabte 23 d'agost s'ofereix una super rave dominguera delicatessen en Valencia amb l'excusa de fer un videoclip per a "Compartir Dóna Gustet", el nou projecte de Vinga Va!.
El lloc: un magnífic taronjar al costat del riu Túria (per on encara porta algo d'aigua...)
El videoclip serà una remescla d'un cant d'estil -o jota Valenciana- interpretat per el llegendari "Xiquet del Carmen" i reinterpretada per Electroputas:
Web.
La terra que ens ha vist néixer
La Corona d'Aragó, que neix del matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir I d'Aragó, assenyala el naixement d'una potència militar capaç d'endegar l'expansió militar sobre terres musulmanes. La conquesta de la Catalunya Nova genera un important corrent migratori vers el sud. Nous ordes religiosos, com els cistercencs i els cartoixans, o militars, com templers i hospitalers, ajuden a vertebrar els territoris conquerits.
Penedès avall s'extèn el territori que anomenen "nou". És tot un paisatge de terres fèrtils i agraïdes que ajuden a engrandir el Principat a partir del segle XII. La grandesa del nostre país comença a fer-se notable.
La política expansiva del casal barceloní es dirigeix també cap a terres occitanes. Ben aviat els vincles polítics més enllà del Pirineu esdevenen també vincles culturals. Catalunya entra plenament en la cultura trobadoresca. La croada francesa contra l'heretgia càtara i la derrota catalano-occitana a Muret estronquen els lligams polítics nord enllà.
La unió de Catalunya i Aragó és una unió dinàstica pactada. Ambdues entitats mantenen la integritat territorial, les lleis, les institucions i la llengua. Els descendents de Ramon Berenguer IV i Peronella governen amb els títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Alfons I el Cast governa Catalunya i Aragó i posseeix en vassallatge territoris d'Occitània.
La potència catalano-aragonesa conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149). Part de la població andalusina resta en ambdues ciutats. Miravet i Siurana, els darrers baluards andalusins, es rendeixen el 1153. El creixement demogràfic i la concessió de franqueses faciliten la repoblació dels nous territoris.
S'impulsa l'establiment de comunitats religioses a les terres conquerides. Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges enriqueixen el seu patrimoni amb donacions comtals i privades. Els templers organitzen la defensa de les noves fronteres mitjançant una xarxa de castells i comandes.
La denominació Catalunya Nova, va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.
No es estrany que encara avui en dia, vuit-cents anys després, la marca diferencial dels territoris de la Catalunya Nova es faci ben palès en molts aspectes de la cultura, la festa, les tradicions... Les terres del sud son l'arrel d'un grapat de costums que a hores d'ara estan esteses per tot el país. Podríem parlar dels castells, o certs balls parlats, o certament del món del foc o l'imatgeria festiva. Avui en dia, hi ha certa tendència a l'unificació i la pèrdua dels estigmes propis, però encara a les terres meridionals podem assegurar que naltros som diferents... o al menys m'agrada de creure-ho.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 877 ♥ bona@mesvilaweb.cat
Arriben les festes de Sant Bartomeu a Montuïri i en Miquel de Sineu estrena exposició sobre els cossiers. Sera dia 16 a les 20:00h a l'Ajuntament de Montuïri.
Per a qui l'interessí aquí teniu un parell de partitures per tot el trull que s'ha muntat del Mallorca.
Au idò.
Palla, xeremiers, aigua i joves (i no tant joves) amb ganes de fer festa son els ingredients que han trobat a Sencelles per muntar una festa divertida, nova i fresca dintre del panorama illenc. Al més pur estil de les "batalles de..." que ens trobam arreu del país és munta tota una diada al voltant de la palla.
La festa té bàsicament dues parts. Una primera, dominada per les Mobylettes i l'aigua. On el jovent va a cercar i passeja la bala de palla pel poble. I una segona, després del dinar, on se du a terme la batalla i on hi participa tothom. A cap de les dues parts, com vos podeu imaginar, no falta ni la beguda ni les xeremies (que de vegades sembla que vagin de la mà).
Una festa que, de ben segur, guanyarà popularitat amb el temps. Esperem que no perdi la 'frescor'.
Els gegants ja han anat a Sant Llorenç.
Com ve sent habitual en el segon cap de setmana d’ agost, han tingut lloc al poble d’ Alaior les Festes de Sant Llorenç.
Dites festes compten amb suficient tradició gegantera, de fet Alaior va ser el segon poble de Menorca en tenir gegants (la gran parella formada per en Llorenç i na Eulàlia data de l’ 1954), i els actes relacionats amb aquests són considerants importants dins la festa.
La primera jornada gegantera sol ser cada any el divendres abans dels dies principals. És aquest dia en que els gegants del poble són vestits en mig de la plaça principal, atenta mirada dels més petits, i un cop vestits fan el primer ball de festes.
La segona jornada gegantera es sol donar el dissabte de la festa, just després d’ haver dinat. És en aquest moment en que els gegants d’ Alaior surten de les cases consistorials ,on estan exposats, acompanyats per la resta de gegants de Menorca i també amb els que solen arribar de fora de l’ illa, per fer una volteta pel centre del poble. Sonen les gralles, els timbals, i els gegants ballen i és festa gran.
En aquest passacarrers hi solen participar molts d’ anys en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, tot i que per a les Festes de Sant Llorenç 2008 es va decidir per aquesta sortida fer “campana”, doncs també estava previst que hi anessin el diumenge per a la desfilada de carrosses i un dissabte de descans entre la apretada agenda d’ agost no sol anar gens malament.
Ja va ser per a la jornada d' ahir diumenge quan en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, damunt les set i mitja de la tarda estaven plantats Dalt Sant Pere Nou, que havia de ser el punt de sortida de la desfilada de Carrosses, esperant la arribada d’ aquestes per començar amb els balls.
Direm que la desfilada d’ aquest any portava coma temàtica “Els Colors”. Mentre, en la part dels gegants, els que la van encapçalar van ser en Llorenç i na Eulàlia d’ Alaior; seguits dels convidats d’ honor que enguany han estat els Gegants de Girona, i ja seguits d’ altres figures gegantines de la resta de l’ illa, en aquest cas amb la presència dels representants de la ciutat de Maó.
És de justícia destacar que els Geganters de Girona poc van tardar en ficar-se al públic dins la butxaca: per la alegria dels seus balls, la dels geganters i destacant també la quantitat de músics amb que van arribar i la seva qualitat interpretativa. Moments especials van ser en els que van sonar el tema popularitzat a Menorca com “Es Jaleo” que sempre va comptar amb els aplaudiments entusiastes de la gent del poble que sempre agraeix aquests detalls.
La desfilada va sortir ja passades les nou de la nit, els carrers van ser els habituals, i també de com de costum la Plaça Constitució va servir per que cada parella de gegants fes el seu ball de lluïment. Els gegants i els diferents escenaris mòbils van tardar gairebe dues hores en fer el recorregut i per els primers seria la Plaça del Ramal on en acabar quedarien plantats a l’ espera d’ anar cap el retiro.
Com de costum públic no en va faltar, molt d’ ells turistes portats expressament amb els autocars per que coneguessin aquesta part de la festa menorquina; visitants d’ altres pobles de l’ illa i com no els habitants del poble d’ Alaior, que era la seva.
Ara un cop tots els gegants ja són a casa, esperant la propera, encara farà falta ben espolsar-los de tots els paperins, que com una pluja de colors van caure a sobre d’ ells, dels geganters i del públic, en un espectacle que com cada any, i aquest especialment, va ser “un esclat de colors”.
La propera aquest dissabte a Sant Climent, amb en Tomeu i na Guida i també els Gegants de Girona, que estant encara a l’ illa participaran de les festes.
Esperem comptar en pocs dies amb el reportatge fotogràfic del nostre company Xiscu Mora.
Visita també: www.gegantsmao.menorca.es
Un company de Bloc, en Joan Perelló ha escrit un article sobre el poble de Felanitx, l'he trobat interessant per molts lectors meus de mitjorn.
Amb la lluna reflectida a la mar el passeig del Molinar estava estibat de gent passejant, sopant i mirant el ball.
Primer hi va haver mostra amb el grup Esclafits i Castanyetes d’Arta. Normalment som molt crítica amb els grups que fan mostres, però he de reconèixer que m’agradaren bastant, balls senzills, massa voltes pel meu gust, i el més important transmetien que s’ho passaven bé. No sabeu la enveja que em va fer aquella parelleta d’infants que no tenien més de set anys ballant una mateixa! Ho feren mel!A nit tenia intenció d’anar a Alaró ja que hi sonava la Revetla d’Algebelí i Sarau Alcudienc. No sé que té sa bullanguera del grup d’Alcúdia que em té encisada, té una melodia d’aquestes aferradisses que se’m va quedar al cap el primer dia que la vaig sentir. Però entre cansament que encara arrossegava de divendres i la feina em feren quedar a Palma. I per què no em feia ganes quedar-me a Ciutat a ballar? Perquè sempre que hi ha un grup “gran” (bàsicament, Xaloc, Música Nostra o Quart Creixent) la plaça està estibada. He de dir que enyorava escoltar Xaloc, quan començaren com sempre amb la cançó del Compte mal se m’anaven els peus tots sols. Sonaren moltes peces noves, això fa olor a CD nou d’aquí no res.
Amb sa calor i humitat que feia, els peus s’inflen i no pots ballar tot el que voldries. Vaig aprofitar per observar els balladors i vaig entendre a la quantitat de públic que hi havia encisat mirant com pegàvem bots. És realment una passada. De cada dia n’estic més orgullosa d’aquesta cultura ben viva.
Jo per mi acabaré fent un estudi científic de perquè els ciutadans ballem amb els braços tan estirats. La meva hipòtesi inicial es que: no hi cabem a la plaçaaaaAAAaaa!!!!!!! Es veritat que a Ciutat n’hi ha bastants de balladors, a més li afegim el públic que s’apropen per veure’t bé i que normalment ses places són petites o, el que no és el mateix, la plaça es grossa però el lloc que ens habiliten és diminut. En fi, qualque dia aconseguirem ballar a gust.
I sembla que tenc un fotògraf personal, aquí vos deix unes instantànees del ball de a nit fetes pe'n Tià, un marratxiner.
La pròxima? Segurament dimecres al Pla de na Tesa, per sort, aquesta setmana no he d’anar molt enfora.
Fins aviat!
Un sainet de tercera
Els fets que us detallo a sota, van passar el diumenge 3 d'agost, i han estat trets del Diari de Girona. Sembla una innocentada de mal gust, però és tot real, com la vida mateixa. Si, així anem encara. Finalment, malgrat tot, els gegants van aconseguir tornar a casa seva.
Andorra "deté" dos gegants.
Confisquen a la duana dues figures de la colla gegantera de Malgrat per no dur un certificat que acredités que no es tractava d'objectes de contraban.)
A Andorra s'hi ha anat sempre a comprar formatge, sucre i càmeres de vídeo. No hi ha constància que les figures de gegants de festa major estiguin a la llista dels productes més populars del petit principat pirinenc. Això era el que la colla gegantera de Malgrat de Mar (Maresme) pretenia fer entendre als funcionaris de duanes que els van retenir la tarda del passat diumenge. Els demanaven un certificat conforme els gegants havien estat transportats des de Catalunya i no pas adquirits al comerç andorrà. En altres paraules, assegurar-se que la colla no estava intentant practicar el contraban de figures geganteres. Com que no ho van poder demostrar, els gegants no van sortir del país. La colla gegantera andorrana que va convidar els malgratencs se'n va fer càrrec, i dimarts van treure d'estranquis d'Andorra el Nicolau i la Rita -així s'anomenen les figures- i ja els han repatriat.
La colla gegantera malgratenca, un grup format per unes 50 persones i on hi viatjaven diversos nens, intentava passar diumenge passat la frontera andorrana per la Seu d'Urgell després de participar en una trobada gegantera en motiu de la festa major d'Andorra. Allà es van topar amb una funcionària de zel rigorós que els va demanar la targeta ATA, "un document atorgat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que costa 90 euros i certifica que el material amb el que entres és amb el que surts. Per desconeixement no el portaven. Hem anat a Andorra infinitat de vegades i mai ens l'havien demanat", explica el membre de la colla Josep Regí al diari digital Malgrat Confidencial. L'obstinació de la funcionària va posar en peu de guerra l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), que va posar-se en contacte amb els Mossos d'Esquadra de Lleida i amb la delegació del govern de l'Estat a Barcelona ?-sense èxit. Els geganters andorrans van parlar amb tres ministres del principat. La Guàrdia Civil, però, donava suport la funcionària: o es quedaven tots a la frontera, o s'hi quedaven els gegants. Després de tres hores de discussió, els malgratencs van enfilar cap a la costa, no sense queixar-se de la mala educació de la funcionària.
La foto de la dreta, està treta de VilaWeb. Veiem com els Geganters de la colla d'Andorra recullen les figures de Malgrat a la duana i se les enduen cap al seu país. Foto: JORDI MARTÍNEZ. A la resta de l'article teniu més peripècies geganteres, en aquest cas de caire sanitari.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm 876 ♥ bona@mesvilaweb.cat
Més de mitja hora que vaig estar donant voltes per la barriada i vaig acabar deixant el cotxe a deu minuts caminant de casa meva i a la “sona asul”!
Bé, ja comença a ser hora de posar-se seriosa.
Vaig a arribar a “vil·la” del Pingüí, que digui a Portocolom, devers les nou manco uns minuts. Vaig passejar per de vora la mar fins i tot passant fred! Més tard em vaig apropar a veure el Taller que organitzava Abeniara on hi tenien més d’una vintena d’alumnes molt aplicats. En acabar sonaren Aires vileros els quals ens feren escalfar el trespol de la plaça. És de les millors places on he ballat sa veritat, hi ha espai i en terra no s’aferra. Jo no sé que va passar a la bullanguera d’aquest grup, sortiren un parell de dones i quan vaig sortir jo, la resta va desaparèixer! Em deixaren fins a acabar la bulla amb tots els mascles que s’atrevien a sortir! Un poc més i trec sa fel! Què va passar? Jo no mossec eh? Bé si me deixen. No sé que va passar, ja no sabia quin punt fer! Donetes meves... hi havia mascles curros com per sortir a ballar eh?
Llavors sonà Abeniara. Ja van dues vegades que em fallen amb ses Boleres airoses, els hauré de renyar. I a més, els hi vàrem haver de demanar a toc de mamballetes sa bulla... ai, ai, ai! Per la resta bé, no es va notar que faltaven components ianquis als quals els hi dedicaren un ball. I a la fi, vaig sentir la seva famosa Polka. Ben maca per cert, però o ens hem d’inventar una coreografia tipus Ball de l’os, o allò és massa aviat per ballar en parella, vaig agafar una marejada!! Tanta sort que abans no em vaig inflar a cerveses...
Sembla mentida, aquest estiu no aguant res, no vaig ballar-les totes i vaig quedar esculada. Tenc esbrahonades fins a ses anques! Això no pot ser.
Mirau que hi havia ballades més a prop de ciutat, però, alhora de triar la ballada, no només influeix el grup que sona, sinó també la companyia. Vaig enyorar als balladors que em vaig trobar la setmana passada a Santa Eugènia que segurament eren a veure Xaloc. En canvi jo m’ho vaig passar mel a la fresqueta d’un terrat agafant forces després de ballar.
Em fa molta gràcia sentir a dir a la gent que em llegeix. Qui em coneix sap que ho faig com a entreteniment i talment ho pens, ho escric, sense miraments del que pugui pensar sa gent, donant una visió molt personal de les ballades . Fa temps que no ho dic: si vaig crear aquest bloc va ser amb la finalitat de què altres balladors o sonadors aportessin les seves idees o comentaris sobre la cultura popular o una diada en concret.
Vos heu fitxat ahir era dia 8 del mes 8 del 2008? Dia de la sort absoluta? No som gens supersticiosa però bé, ahir vaig rebre alabances i ofertes “deshonestes” per part de segons quins balladors abeniarencs, hahaha! No sí, ja ho faig dir jo que enguany seria un estiu molt felanitxer... o seguirà sient l’hivern?
Powered by WordPress