Fils de cultura

Dites i refranys

Recull d'algunes dites i refranys referits al mes de maig.

Estan totes tretes del bloc de Poesia Infantil i Juvenil, de Cocentaina al País Valencià, un d'aquests blocs tant interessants que tenim afegits al nostre agregador de blocs de la cultura popular i tradicional, el Tradiblog.

No cal dir que tot aquest bagul de dites i refranys diversos, son un tresor que cal preservar i donar a conèixer entre els més menuts. En temps de globalització i universalisme estúpid, molts dels coneixements antics estan en perill constant.

Maig arribat, gec descordat
Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta
Maig arribat, hivern acabat
Maig arribat, la filosa de costat
Maig arribat, un jardí a cada prat
Maig arribat, un jardí per cada parc
Maig calent i humit, fa el pagès ric
Maig calent i plujós, fan l'any ric i abundós
Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent
Maig enneulit porta un juny esclarit
Maig festejador, posa la filosa a l'escó
Maig festós, posa la filosa a redós
Maig festós, posa lo Consueta joiós
Maig fred, mal per l'espelt
Maig ha arribat, un jardí a cada prat
Maig hortolà, molta palla i poc gra
Maig humit fa el llaurador ric
Maig humit fa el pagès ric
Maig mig passat, hivern ja ben acabat
Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any
Maig passat, art arreplegat
Maig passat, art plegat
Maig plujós, dolent per a l'hort, i per al camp, hermós
Maig plujós, juny ventós
Maig traïdor, si no tens jupa, deixa-t el gipó
Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment
Maig ventós, el fruit farà saborós
Maig ventós, pel mariner, dolorós
Maig ventós, per al mar perillós
Maig, a segar vaig
Maig, com el trobo, el grano
Maig, flor en roser
Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol
Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
Maig, l'olivera florirà i el blat granarà

Com hem fet altres cops, he inclòs una dita de collita pròpia, que us convido a descobrir. És divertit de fer una entremaliada Consueta de tant en tant, i especialment avui, que puc penjar aquest post número 700.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

L'estrella del Trapezi, és l'Elefant que per tot arreu volta.



L'Elefant del Trapezi  surt al carrer a anunciar la Fira.



Avui al vespre, espectacle inaugural del Trapezi.
Si voleu llegir tot el programa del Trapezi, podeu clicar aquí.
La graella completa de tot el Trapezi, la tenim penjada aquí.
Els planols i ubicacions dels espectacles del Trapezi, estan aquí.



A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

No teniu ganes de què sigui dissabte?

Pareix que m'han fet un concert fet a mida, Anegats i Obrint pas... Genial!

Esperem que el temps ens acompanyi.

A més, hi ha ballada amb Música Nostra (no a una plaça ideal, però bé... ja cercarem lloc entre les pasteres). I el batiament dels gegans de l'Obra!

Aquí vos deix l'enllaç del programa, perquè hi ha moltes coses més! 

I el següent cap de setmana: ACAMPALLENGUA!!!! Esper veure-vos al taller de ball de bot, que m'ha dit un gorrionet que ho farà una tal Madò Llúcia.  

Benvinguts a tots els que visiten aquestes pàgines.

Aquest cap de setmana l’Obra Cultural Balear inauguren els seus Gegants, en Jaume I i la seva esposa la Reina Violant, dos personatges de la nostre història.

Ens trobarem a partir de les 16:00 hores a sa Plaça d’Espanya, davant s’estàtua d’en Jaume I, on es realitzarà sa plantada de totes ses colles convidades. Desprès de realitzar el passacarrer fins arribar a sa plaça de Cort, a les 18:30 hores, sa realitzarà els balls de totes ses colles i el Bateig dels Gegants.

El nostre Xeremier serà el padrí dels Gegants.

Carretilles a desdir

Aquest dissabte vinent, dia 17, tenim una cita infernal a la població de Les Borges del Camp, a la comarca del Baix Camp. Es presenta la Colla Petita dels Diables i també la Colla de Timbalers, que acompanyaran a partir d'ara el Ball de Diables de les Borges del Camp. La població de les Borges, és una de les capitals històriques del món infernal. La colla local és de les més reeixides i amb un bagatge diabòlic força important. Una de les millors del panorama actual.

El programa i contingut és força engrescador. A les 6 de la tarda: Presentació de la Colla Petita de Diables i la Colla de Timbalers de les Borges del Camp. S'iniciarà un correfoc infantil a la Plaça de la Font que finalitzarà al passeig de l'Hort del Dasca. Allí s'oficiarà el bateig de les dues colles amb els gegants locals Serè i Marinada com a padrins. Un bon inici.

9 del vespre: Correfoc amb 14 colles de diables vingudes de les comarques del Camp, del Penedès, i de les Terres de l'Ebre. Totalment de luxe:

• Ball de Diables Bruixots d'Alcover (Alt Camp)
• Diables de Riudoms (Baix Camp)
• Ball de Diables d'Alforja (Baix Camp)
• Colla de Diables de Maspujols (Baix Camp)
• Ball de Diables de les Borges del Camp (Baix Camp)
• Colla de Diables i Tambors Lo Golafre de Remolins (Baix Ebre)
• Ball de Diables de l'Arboç (Baix Penedès)
• Dimonis de Montblanc (Conca de Barberà)
• Colla de Diables i Dimonis Diabmonis, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
• Colla d'En Pere Botero de Falset (Priorat)
• Ball de Diables de Duesaigües (Baix Camp)
• Colla de Diables de Garcia (Ribera d'Ebre)
• Colla de Diables Voramar del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
• Dimonis de la Fatarella (Terra Alta)

Constarà de dos recorreguts conjunts: un amb inici a l'Hort del Dasca i l'altre a la Plaça de Sant Antoni. Ambdós finalitzaran a la Plaça de l’església, on es farà l'encesa final. A les 12 de la nit: Concert a l'Hort del Dasca amb el grup valencià La Gossa Sorda i l'Orquestra Mitjanit.

Ja veieu que el contingut i tota la programació promet molt. Pot ser una bona excusa per escapar-se el dissabte a la nit i saltar sota el foc. I a més les colles convidades fant totes molt de goig. Veure els de l'Arboç, els de Falset i totes les altres colles plegades és una satisfacció que no es pot deixar passar per alt, si t'agrada tot aquest món infernal.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

Hem sap greu. Però ni fotos, ni crònica, ni res de res. Entre el mal temps ja me va tirar un poc enrere i unes pràctiques obligatòries me varen acabar de decidir. Un altra any serà.

Ara bé, no és difícil trobar qualque cosa als diaris. Al Balears fan una crònica 'oficial' del que va ser la batalla. Al Diario de Mallorca segueixen amb la idea de les 'mores'. I ho demostren amb aquesta magnífica foto.

I jo que m'esperava dones vestides amb els 7 vels.... :P

Molt cops quant la feina em té una mica atabalat i no puc dedicar-me a escriure algun nou post, agafo del meu entorn algun material interessant per divulgar a través del bloc. Sovint son altres blocs amics, les víctimes de la meva vampirització. Avui he optat per la meva web de capçalera. La referència festiva més reeixida de tota la xarxa. Us mostro l'article del Manel Carrera al www.festes.org. Les festes de l'arbre, son presents a tot el territori català sense excepció.

Les festes de l'arbre
Celebracions que renoven els vincles amb la natura.
Diferents poblacions, diferents moments de l'any.

Portant el xop a El Palomar (La Vall d'Albaida) Aixecant el pi a Campanet (Mallorca) Falcant el xop a El Palomar (La Vall d'Albaida) El contacte amb l'arbre Concurs de grimpaires a Matadepera (Vallès Occidental)

Lluny del que creuen molts erudits, les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen entre nosaltres amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura. La simbologia de l’arbre Des d’una perspectiva simbòlica, a l’arbre se li atribueixen tot tipus de significats: és símbol de la immortalitat i de la vida eterna; de la força i la fertilitat; del món i els seus tres estats interdependents (branques-cel, tronc-terra i arrels-submón). Els arbres han esdevingut també, un símbol que descriu molt bé la problemàtica associada a cada ésser viu, doncs conté en el seu interior dues forces o energies oposades que s’alimenten ascendent i descendentment: la voluntat de volar i la voluntat d'arrelar-se. L'arbre, com a símbol de la natura eterna, és també el creador d'un dels elements necessaris per a que poguem respirar i per això és considerat com una part constituent de cadascú de nosaltres mateixos. El culte a l'arbre Era una creença arrelada entre els nostres avantpassats –i encara ho és en segons quines regions del Planeta- que tots els elements de la natura tenien ànima i que en l’interior dels arbres hi habitaven esperits i déus. Els arbres eren objecte de culte, eren adorats i reverenciats perquè es considerava que eren manifestacions de divinitats. Per això, els boscos eren sagrats, autèntics santuaris naturals protegits i temuts alhora pels humans. La festa de l'arbre havia estat molt extesa a l’antiguitat i segons alguns autors, en molts casos constituïa una de les principals celebracions de l’any. En l'actualitat, el culte a l'arbre continua realitzant-se en molts indrets de la nostra geografia i es manifesta especialment en dos moments temporals: entre desembre i gener, coincidint amb el solstici d'hivern, en el marc de les festes de Nadal (el tió, l'arbre de Nadal, el pi de Nadal, etc), Sant Antoni (les barraques de les santantonades) o Sant Sebastià (festa del pi); i entre finals de març i principis de juny, coincidint amb l'equinocci de primavera, en el marc de les festes de Pasqua i Primer de Maig (festes de l'arbre maig, plantada del xop). Les festes de l'arbre avui Malgrat que a un primer cop d'ull aquestes festes puguin semblar que van a contracorrent de la nostra època -tan marcada per la consciència de límit, per la sensibilització mediambiental i per la necessitat de protegir els entorns naturals- aquestes festes, lluny de ser extensions de la depredació humana, són moments durant els quals la comunitat celebrant renova i reforça els seus vincles amb la natura. Aquestes festes normalment es desenvolupen en pobles propers a muntanyes i entorns amb abundant superfície forestal i hi participa la gent que té un contacte directe amb el bosc (guardes forestals, llenyataires, caçadors, excursionistes i amants de la muntanya, etc). Els protagonistes són doncs, els que més se l'estimen: els primers que quan hi ha incendis, surten a apagar el foc, els primers que lluiten en contra la urbanització d'espais naturals, els primer que surten a passejar-hi els caps de setmana. A tots ells, la festa els permet renovar els llaços amb la naturalesa en general i amb els arbres en particular d'una manera especial, per tal de sentir-los i estimar-los més d'aprop i per tal de fer pedagogia amb els més petits. La festa explica, de retruc, que a la natura només se la pot destruir en ocasions especials, en una espècie de sacrifici ritual anual que té lloc en el marc de celebracions comunitàries i d'una manera controlada, i que cal protegir el bosc de l'ambició i depredació humanes. Text: Manel Carrera www.festes.org