Fils de cultura

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és la festa per excel·lència del món Bastoner, des de la primera trobada al 1976 a Santa Maria d’Oló ha plogut molt. És per això que des del Bastonàrium he volgut afegir una relació de totes les trobades bastoneres, amb la seva ubicació, dates, nombre de colles... etc... i he aprofitat per representar i analitzar un mica les dades.

Tot plegat gràcies a la informació subministrada per la Coordinadora de Ball de Bastons.

Com podeu veure ja portem 31 Trobades. Si analitzem les dates de la trobada veurem que en els últims temps s’ha popularitzat fer-la al Juny, tot i que en el passat hi havia hagut més tendència a fer-la pel Maig. Potser la data més atípica va ser la del 1977 a Centelles el 18 de Setembre. Si fem una mitjana de totes les dates de tota la història de les trobades ens surt que, de mitjana, la trobada cau cap al 5 de Juny, una cosa curiosa perquè tot i ser la mitja de totes les dates mai s’ha celebrat un 5 de Juny. :p

Si observem el nombre de colles que han participat a les trobades veure que estem en una tendència lleugerament creixent. El nombre de colles participants a la trobada nacional també és una mica un reflex de la salut del món bastoner.

Podem veure com d’un nombre de colles petit de les primeres trobades vam passar a una explosió del fet bastoner a principis dels 80, arribant al seu punt màxim al 1983 amb la trobada de Rajadell on van participar-hi 50 colles.

La següent època va ser de consolidació cap a un període de regressió a l’any 91 i 92, sembla que les olimpíades no van ser positives per la trobada bastonera, assolint el mínim local a la trobada de Badalona del 91 amb un total de 30 colles.

L’últim període es pot considerar un període de creixement lent però sostingut trobant els dos màxims de participació de tota la història en les dues últimes trobades, Súria 2005 amb 54 colles i Terrassa 2006 amb 53 colles.

En quan a la ubicació, fins al moment, cap municipi ha repetit, 31 trobades a 31 llocs diferents.

Si agrupem per comarques podem veure que el Bages és la comarca que més trobades s’ha emportat, amb un total de 7, seguit, ja força lluny, de l’Alt Penedès, Garraf, Osona i Vallès Occidental amb 3 trobades cadascuna. Aquesta distribució te certa relació amb la distribució territorial de les colles bastoneres, com podeu veure en aquest article anterior aquí, tot i que hi ha comarques que tenen força colles bastoneres i han organitzat poques trobades, estadísticament parlant.

Esperem que la trobada nacional pugui arribar a molts més llocs i durant molts i molts anys!

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és la festa per excel·lència del món Bastoner, des de la primera trobada al 1976 a Santa Maria d’Oló ha plogut molt. És per això que des del Bastonàrium he volgut afegir una relació de totes les trobades bastoneres, amb la seva ubicació, dates, nombre de colles... etc... i he aprofitat per representar i analitzar un mica les dades.

Tot plegat gràcies a la informació subministrada per la Coordinadora de Ball de Bastons.

Com podeu veure ja portem 31 Trobades. Si analitzem les dates de la trobada veurem que en els últims temps s’ha popularitzat fer-la al Juny, tot i que en el passat hi havia hagut més tendència a fer-la pel Maig. Potser la data més atípica va ser la del 1977 a Centelles el 18 de Setembre. Si fem una mitjana de totes les dates de tota la història de les trobades ens surt que, de mitjana, la trobada cau cap al 5 de Juny, una cosa curiosa perquè tot i ser la mitja de totes les dates mai s’ha celebrat un 5 de Juny. :p

Si observem el nombre de colles que han participat a les trobades veure que estem en una tendència lleugerament creixent. El nombre de colles participants a la trobada nacional també és una mica un reflex de la salut del món bastoner.

Podem veure com d’un nombre de colles petit de les primeres trobades vam passar a una explosió del fet bastoner a principis dels 80, arribant al seu punt màxim al 1983 amb la trobada de Rajadell on van participar-hi 50 colles.

La següent època va ser de consolidació cap a un període de regressió a l’any 91 i 92, sembla que les olimpíades no van ser positives per la trobada bastonera, assolint el mínim local a la trobada de Badalona del 91 amb un total de 30 colles.

L’últim període es pot considerar un període de creixement lent però sostingut trobant els dos màxims de participació de tota la història en les dues últimes trobades, Súria 2005 amb 54 colles i Terrassa 2006 amb 53 colles.

En quan a la ubicació, fins al moment, cap municipi ha repetit, 31 trobades a 31 llocs diferents.

Si agrupem per comarques podem veure que el Bages és la comarca que més trobades s’ha emportat, amb un total de 7, seguit, ja força lluny, de l’Alt Penedès, Garraf, Osona i Vallès Occidental amb 3 trobades cadascuna. Aquesta distribució te certa relació amb la distribució territorial de les colles bastoneres, com podeu veure en aquest article anterior aquí, tot i que hi ha comarques que tenen força colles bastoneres i han organitzat poques trobades, estadísticament parlant.

Esperem que la trobada nacional pugui arribar a molts més llocs i durant molts i molts anys!

El programa Arrels de la cadena Punt 2 és un model del que jo entenc que tindria que ser un típic programa de televisió pública.

Per tots aquells que esteu interessats amb els balls de bastonetes Valencians us he preparat un recull de videos d’aquest programa, disponible al you tube gràcies a la nova muxeranga d’Algemesí.

Més abaix podreu veure en moviment el Ball de Bastonets d’Algemesí, els balls de bastonets Peníscola i la Dansa dels Porrots de Sila.

Primer Les Danses de Peníscola, el ball de bastons el realitzen el grup "Els Dansants" a partir el minut 1:35 amb una vestimenta típica de molts dances d'altres llocs d'espanya.

...

La segona part és un recull de 3 videos d’un reportatge de la processó de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí, realment impresionant! Sobretot no us perdeu el vídeo 2 a partir del minut 7:27 amb els tres grups de ball de bastonets (2 de nois de vermell i un de noies en blau)

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

...

La tercera part és un reportatge del I Aplec de Danses de Silla amb el seu màxim exponent amb la Dansa dels Porrots a partir del minut 2:20

...

I si no n’heu tingut prou us tornem a possar un video amb la Procesoneta del Matí a Algemesí del Dia de la Mare de Dèu de la Salut, amb el ball de Bastonets inclòs a partir del minut Bastonets 2:30.

El programa Arrels de la cadena Punt 2 és un model del que jo entenc que tindria que ser un típic programa de televisió pública.

Per tots aquells que esteu interessats amb els balls de bastonetes Valencians us he preparat un recull de videos d’aquest programa, disponible al you tube gràcies a la nova muxeranga d’Algemesí.

Més abaix podreu veure en moviment el Ball de Bastonets d’Algemesí, els balls de bastonets Peníscola i la Dansa dels Porrots de Sila.

Primer Les Danses de Peníscola, el ball de bastons el realitzen el grup "Els Dansants" a partir el minut 1:35 amb una vestimenta típica de molts dances d'altres llocs d'espanya.

...

La segona part és un recull de 3 videos d’un reportatge de la processó de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí, realment impresionant! Sobretot no us perdeu el vídeo 2 a partir del minut 7:27 amb els tres grups de ball de bastonets (2 de nois de vermell i un de noies en blau)

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

...

La tercera part és un reportatge del I Aplec de Danses de Silla amb el seu màxim exponent amb la Dansa dels Porrots a partir del minut 2:20

...

I si no n’heu tingut prou us tornem a possar un video amb la Procesoneta del Matí a Algemesí del Dia de la Mare de Dèu de la Salut, amb el ball de Bastonets inclòs a partir del minut Bastonets 2:30.

No es gaire habitual que els grups de música busquin col·laboracions amb el món bastoner però encara menys que ho faci un grup de Punk Oi! en Català.

Aquest és el cas de Despertaferro, un grup que esta gravant el seu primer disc després d’una exitosa primera maqueta i un bon nombre de concerts. Els Despertaferro van pensar de barrejar el sons típics del ball de bastons, molt rítmics i característics del principat, amb una cançó homenatge al final del disc.

La gravació de la part bastonera va ser el passat 4 de Juliol a la Sala Rulot. Si voleu escoltar el resultat haureu d’esperar al Setembre amb l’estrena del primer disc de Despertaferro! Altament recomanable!

Aquí podeu veure més fotos de la gravació.

No es gaire habitual que els grups de música busquin col·laboracions amb el món bastoner però encara menys que ho faci un grup de Punk Oi! en Català.

Aquest és el cas de Despertaferro, un grup que esta gravant el seu primer disc després d’una exitosa primera maqueta i un bon nombre de concerts. Els Despertaferro van pensar de barrejar el sons típics del ball de bastons, molt rítmics i característics del principat, amb una cançó homenatge al final del disc.

La gravació de la part bastonera va ser el passat 4 de Juliol a la Sala Rulot. Si voleu escoltar el resultat haureu d’esperar al Setembre amb l’estrena del primer disc de Despertaferro! Altament recomanable!

Aquí podeu veure més fotos de la gravació.

Una de les coses que podem fer els grups de folklore i/o cultura popular són intercanvis amb grups d’altres llocs. És una experiència molt enriquidora que s’hauria de potenciant tant com es pot.

Un d’aquests intercanvis el van realitzar el grup Gloucestershire Morris Men de la ciutat de Cheltenham d’Anglaterra amb els Bastoners de Torredembarra.

El Juny de 2004 aquest grup de Morris Dancing (el més similar al ball de bastons que hi ha al Regne Unit) va venir a Catalunya i va participar a la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a L’Espluga de Francolí i a l’espectacle “De a la Guerra a la Pau a través del Ball de Bastons” del Fòrum 2004 de Barcelona.

Després l’intercanvi va ser a la inversa i els Bastoners de Torredembarra van anar al Regne Unit a participar a la setmana de la dansa el 2005.

Aquest és el millor camí per conèixer la cultura dels altres i mostrar la nostra!

Una de les coses que podem fer els grups de folklore i/o cultura popular són intercanvis amb grups d’altres llocs. És una experiència molt enriquidora que s’hauria de potenciant tant com es pot.

Un d’aquests intercanvis el van realitzar el grup Gloucestershire Morris Men de la ciutat de Cheltenham d’Anglaterra amb els Bastoners de Torredembarra.

El Juny de 2004 aquest grup de Morris Dancing (el més similar al ball de bastons que hi ha al Regne Unit) va venir a Catalunya i va participar a la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a L’Espluga de Francolí i a l’espectacle “De a la Guerra a la Pau a través del Ball de Bastons” del Fòrum 2004 de Barcelona.

Després l’intercanvi va ser a la inversa i els Bastoners de Torredembarra van anar al Regne Unit a participar a la setmana de la dansa el 2005.

Aquest és el millor camí per conèixer la cultura dels altres i mostrar la nostra!

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.