Amb la lluna reflectida a la mar el passeig del Molinar estava estibat de gent passejant, sopant i mirant el ball.

Primer hi va haver mostra amb el grup Esclafits i Castanyetes d’Arta. Normalment som molt crítica amb els grups que fan mostres, però he de reconèixer que m’agradaren bastant, balls senzills, massa voltes pel meu gust, i el més important transmetien que s’ho passaven bé. No sabeu la enveja que em va fer aquella parelleta d’infants que no tenien més de set anys ballant una mateixa! Ho feren mel!

A nit tenia intenció d’anar a Alaró ja que hi sonava la Revetla d’Algebelí i Sarau Alcudienc. No sé que té sa bullanguera del grup d’Alcúdia que em té encisada, té una melodia d’aquestes aferradisses que se’m va quedar al cap el primer dia que la vaig sentir. Però entre cansament que encara arrossegava de divendres i la feina em feren quedar a Palma. I per què no em feia ganes quedar-me a Ciutat a ballar? Perquè sempre que hi ha un grup “gran” (bàsicament, Xaloc, Música Nostra o Quart Creixent) la plaça està estibada. He de dir que enyorava escoltar Xaloc, quan començaren com sempre amb la cançó del Compte mal se m’anaven els peus tots sols. Sonaren moltes peces noves, això fa olor a CD nou d’aquí no res.

Amb sa calor i humitat que feia, els peus s’inflen i no pots ballar tot el que voldries. Vaig aprofitar per observar els balladors i vaig entendre a la quantitat de públic que hi havia encisat mirant com pegàvem bots. És realment una passada. De cada dia n’estic més orgullosa d’aquesta cultura ben viva.

Jo per mi acabaré fent un estudi científic de perquè els ciutadans ballem amb els braços tan estirats. La meva hipòtesi inicial es que:  no hi cabem a la plaçaaaaAAAaaa!!!!!!! Es veritat que a Ciutat n’hi ha bastants de balladors, a més li afegim el públic que s’apropen per veure’t bé i que normalment ses places són petites o, el que no és el mateix, la plaça es grossa però el lloc que ens habiliten és diminut. En fi, qualque dia aconseguirem ballar a gust.

I sembla que tenc un fotògraf personal, aquí vos deix unes instantànees del ball de a nit fetes pe'n Tià, un marratxiner.  

 

 

La pròxima? Segurament dimecres al Pla de na Tesa, per sort, aquesta setmana no he d’anar molt enfora.

Fins aviat!

Després de acabar rebentada ballant, fer 63km i no trobar aparcament... ja fa coió!

Més de mitja hora que vaig estar donant voltes per la barriada i vaig acabar deixant el cotxe a deu minuts caminant de casa meva i a la “sona asul”!

Bé, ja comença a ser hora de posar-se seriosa.

Vaig a arribar a “vil·la” del Pingüí, que digui a Portocolom, devers les nou manco uns minuts. Vaig passejar per de vora la mar fins i tot passant fred! Més tard em vaig apropar a veure el Taller que organitzava Abeniara on hi tenien més d’una vintena d’alumnes molt aplicats. En acabar sonaren Aires vileros els quals ens feren escalfar el trespol de la plaça. És de les millors places on he ballat sa veritat, hi ha espai i en terra no s’aferra. Jo no sé que va passar a la bullanguera d’aquest grup, sortiren un parell de dones i quan vaig sortir jo, la resta va desaparèixer! Em deixaren fins a acabar la bulla amb tots els mascles que s’atrevien a sortir! Un poc més i trec sa fel! Què va passar? Jo no mossec eh? Bé si me deixen.  No sé que va passar, ja no sabia quin punt fer! Donetes meves... hi havia mascles curros com per sortir a ballar eh?

Llavors sonà Abeniara. Ja van dues vegades que em fallen amb ses Boleres airoses, els hauré de renyar. I a més, els hi vàrem haver de demanar a toc de mamballetes sa bulla... ai, ai, ai! Per la resta bé, no es va notar que faltaven components ianquis als quals els hi dedicaren un ball. I a la fi, vaig sentir la seva famosa Polka. Ben maca per cert, però o ens hem d’inventar una coreografia tipus Ball de l’os, o allò és massa aviat per ballar en parella, vaig agafar una marejada!! Tanta sort que abans no em vaig inflar a cerveses...

 Sembla mentida, aquest estiu no aguant res, no vaig ballar-les totes i vaig quedar esculada. Tenc esbrahonades fins a ses anques! Això no pot ser.

Mirau que hi havia ballades més a prop de ciutat, però, alhora de triar la ballada, no només influeix el grup que sona, sinó també la companyia. Vaig enyorar als balladors que em vaig trobar la setmana passada a Santa Eugènia que segurament eren a veure Xaloc. En canvi jo m’ho vaig passar mel a la fresqueta d’un terrat agafant forces després de ballar.

Em fa molta gràcia sentir a dir a la gent que em llegeix. Qui em coneix sap que ho faig com a entreteniment i talment ho pens, ho escric, sense miraments del que pugui pensar sa gent, donant una visió molt personal de les ballades . Fa temps que no ho dic: si vaig crear aquest bloc  va ser amb la finalitat de què altres balladors o sonadors aportessin les seves idees o comentaris sobre la cultura popular o una diada en concret.

Vos heu fitxat ahir era dia 8 del mes 8 del 2008? Dia de la sort absoluta? No som gens supersticiosa però bé, ahir vaig rebre alabances i ofertes “deshonestes” per part de segons quins balladors abeniarencs, hahaha! No sí, ja ho faig dir jo que enguany seria un estiu molt felanitxer... o seguirà sient l’hivern?

Aquest diumenge en Tomeu i na Guida visitaran les Festes de Sant Llorenç d’ Alaior.

Serà a la nit del dia principal de la festa quan els gegants de la ciutat de Maó, juntament amb altres figures gegantines de l’ illa de Menorca i també els convidats d’ excepció que seran els gegants de la ciutat de Girona, sortiran a desfilar en la tradicional desfilada de carrosses.

Recordant un fet succeït fa pocs anys, també Durant el transcurs de les Festes d’ Alaior, transcribim la crònica que va publicar un medi de comunicació de l’ illa i que feia referència a una caiguda que va patir la geganta Guida de Maó i de com el seu equip de “cirugians” la van intervenir per tenir-la de nou a punt en menys de 24 hores.

La crònica va ser publicada en el “Diari Menorca” el dia 23 d’ agost del 2004,  i és la que segueix:

   

Una caiguda gegant

  

L’ història comença un dissabte de Sant Llorenç en acabar un passacarrers en el que els gegants de Maó, en Tomeu i na Guida, van estar més d’ una hora ballant pels carrers d’ Alaior. L’ infortuni va fer que quan la gran parella era portada a estojar a un local proper a Sa Plaça algú del públic, no adonant-se del difícil equilibri de les figures, donés una empenta a la geganta i... comencessin les corregudes.

 

Un gegant és una figura que, tot i la professionalitat i l’ entrenament dels seus portadors, la seva alçada i el seu pes poden fer que fins i tot una ventada la pugui desequilibrar i fer-la caure. En aquest cas l’ empenta va fer que la persona que hi havia dins no pogués controlar la balançada i la geganta anés a terra emportant-se amb ella al geganter que hi havia a sota.

 

En un cas així tot passa molt ràpid: es treu a la persona de dins, i mentre uns companys comproven que no s’ hagi fet mal, altres alcen la figura i també comproven el seu estat.

 

En aquells moment el més important és el geganter, que va ser portat d’ immediat al punt de la Creu Roja més proper. Afortunadament la cosa no va passar d’ algun cop i el disgust.

 

Per l’ altre banda tenim que la geganta de Maó, na Guida, va quedar amb una ma  bastant ferida, un gran forat al front i algunes fustes de l’ estructura trencades.

 

Tot i que la reparació d’ uns desperfectes tan grans pot ser feina de moltes setmanes, l’ equip de manteniment dels gegants va decidir que ho farien en “un vespre”, doncs la geganta havia quedat pel dia següent per anar a ballar amb el seu company en Tomeu a la desfilada de carrosses que havia de sortir al cap de 24 hores.

 

Ja tenim que mentre un dels “cirurgians” quedava a un local d’ Alaior fent net les ferides de na Guida, uns altres anaven a la seva seu de Maó a cercar Fibra, cartró-pedra, macilles, pintura etc.

 

Els gegants de Maó són dues figures històriques, daten dels anys 30, pel que qualsevol reparació es te que fer amb molta responsabilitat doncs el que s’ està manipulant no és un ninot, és un dels símbols de la ciutat. En tot cas l’ equip que estava iniciant les cures és del tot coneixedor de tots els materials i tècniques per crear o arranjar un gegant, són el grup de manteniment que cada any sol  fer la posta a punt dels gegants de la ciutat i els mateixos que anys abans havien creat al nano “en Miquelet es Salero”.

 

Com sempre que es te que intervenir una figura de tanta antiguitat en llevar les parts ferides es solen trobar davall reparacions d’ altres èpoques i tons de pintures aplicats en temps avui ja llunyans i tapats per set dècades de reparacions una damunt l’ altre.

 

Podríem parlar de “una manera diferent de viure Sant Llorenç”, doncs a pocs metres d’ on es feia el Jaleo un grup de persones van escoltar les seves notes i els “oooole” tot el temps que va durar però sense alçar els ulls de damunt la geganta.

 

Les hores passaven, la feina era molta, en alguns casos per poder fer eixugar les fibres i macilles en temps record es va haver de fer us de secadors de cabells. Entrada sa matinada unes poques hores per dormir i tornem-hi de bon matí.

 

El diumenge al matí encara quedava molta feina per fer però poc a poc es començaven a donar les darreres capes de material, es podia començar a llimar, altres acabaven d’ empernar les fustes mentre l’ encarregat de les pintures ja començava a mesclar els colors. El Jaleo del matí ja estava a punt d’ acabar quan la geganta ja tornava a lluir com si mai hagués caigut.

 

Com la feina de vestir-la de nou també porta temps es va fer a la tarda, acabant-se pocs minuts abans de que arribessin la resta de geganters per alçar de nou els gegants i un dia més participar de l’ entitat altruista fent ballar als històrics Tomeu i Guida pels pobles de l’ illa.

 

Com a darrer detall, no podria haver estat d’ una altre manera, el primer en ballar la geganta el diumenge durant les carrosses va ser el darrer en sortir-ne de dins ella el dia abans. Dit portador ja estava recuperat dels cops i ja sols li quedava la cara d’ incredulitat en mirar la geganta i veure que la il·lusió dels companys restauradors havia conseguit l’ impossible de fer una reparació tan gran en sols 24 hores. Acabem l’ història amb el somriure del ballador de gegants alçant de nou a na Guida i  la de complicitat dels companys que l’ havien operada.

   

Miquel Villalonga Coll

arxiver de la colla de geganters i grallers de Maó.

   

Per més informació: www.gegantsmao.menorca.es .

  

Fent pràcticament un "copy/paste" de les agendes de ball veim que divendres hi ha llocs per triar:

• A Sant Jordi hi trobarem es grup Tamarell i Sa Revetla de Son Ferriol.
• A Llorito trobarem Xaloc.
• I a Portocolom, seguint amb el taller d'iniciació de ball de bot, hi sonaran Aires Vileros i Abeniara.

Adivinau a on anire? 

 El que sé és que tenc moooooolta ballera i avui haver d'estar a sa feina i no poder anar a escoltar Música Nostra... però bé, ja em desfogaré divendres! 

A veure si sa gent que va a les altres ballades comenta com ha anat per allà.

Fins aviat estimats lectors! 

 

 

El passat diumenge, en tornar de Festes de Llucmaçanes,  els membres de la Colla de Geganters de Maó van anar a un popular restaurant del port a celebrar el que es va titular com a sopar d’ inici de temporada.

 

Certament ja estàvem al primer cap de setmana d’ agost, quan la temporada d’ estiu de gegants ja va en totes, però mai és tard si es tracta de fer una trobada d’ aquesta mena, sense uniforme ni gegants ni gralles, amb la única responsabilitat que la de passar junts una estona i celebrar precisament això, que els geganters tan podem quedar per portar gegants com per sopar un diumenge a la nit.

 

Publiquem unes poques fotografies de la vetllada (les que es poden publicar) i ens veiem el proper cap de setmana a les Festes de Sant Llorenç a Alaior.

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Ahir a la tarda els gegants van fer la seva visita anual a la vila de Llucmaçanes.

 

Eren aproximadamente les set de la tarda, quan la plaça de la petita vila, un cop ja recuperada de la jornada del matí, novament va tornar a vestir-se amb els colors de la festa. En aquesta ocasió els vistosos cavalls de sa colcada van deixar l’ espai  per que l’ omplissin els gegants, també vistosos, alguns amb formes còmiques, però la majoria solemnes i despertant admiració.

 

És un cop en l’ any, generalment el primer cap de setmana d’ agost, quan aquesta vila depenent de la ciutat de Maó organitza les seves pròpies festes patronals, en honor de Sant Gaietà, i és també llavors quan com en molts altres pobles de l’ illa els gegants en formen part de la celebració.

 

És així que a l’ hora anunciada de la tarda totes les figures van començar a anar cap al de la plantada, que  no era altre que la façana de l’ església de Sant Gaietà.

 

Els que ho van tenir més a prop van ser tot el grup de gegants que en són habitats del poble i en fan la representació, que com ja havien sortit en el passacarrers del dia abans i també en la jornada del matí havien dormit al local de l’ associació de veïns. Uns que van arribar, en aquest cas d’ un poc més lluny, eren els gegants de la ciutat de Maó, que ho feien en representació del terme, i ho van fer acompanyats dels gegantons del casal de gent gran I.B.A.S. i també del nan en Miquelet es Salero; completant l’ exposició  i representant el poble d’ Es Castell el gegantó estrenant enguany en homenatge al pintor Xec Calvet; per Sant Lluís la gegantona Tecla i també en Doraimon; i completant el grup el gegant pallasso de la casa comercial Queta.

 

Menció a part mereix el nou cap gros de l’ agrupació de Llucmaçanes, que en aquestes festes es va estrenar acompanyant els seus gegants. La figura va ser batejada la setmana abans amb el nom de”Toful”, segons Victor Pons, cap de l’ agrupació del poble, per ser un nom popular a l’ illa i fàcil de recordar pels fillets.

 

La plantada no va durar just mitja hora i en poc temps totes les figures van alçar els faldons (no per la calor que a n’ aquella hora ja havia cedit bastant), per entrar-hi els geganters a dins  i començar amb la volta.

 

Com un passacarrers sense música lluiria bastant poc no van ser poques les agrupacions musicals que hi van prendre part. És així que encapçalant la marxa van partir primer el grup de tambors i cornetes de Dalt Sant Joan de Maó, els primers gegants de la desfilada que eren els de Maó ja ho van fer amb música pròpia, la dels grallers, al igual que la resta d’agrupacions geganteres que ho van fer amb les gralles d’ Es Castell i de Sant Lluís, amb la excepció dels amfitrions de la jornada que van ballar amb la recentment recuperada Banda de Música de Maó.

 

La volta, que per les dimensions del poble podria haver durat ben poc, es va procurar que anés poc a poc, per que cap dels habitants de la vila no perdés detall. És així que va voltar pels carrers i camins durant gairabe una hora. Destaquem que tot i l’ esclat gran en la jornada de la tarda ja havia passat, gent tampoc n’ hi va faltar, doncs als habitants del poble s’ hi van afegir els convidats que per aquests dies aprofiten per a fer les festes a casa d’ algun familiar o amic.

 

Com en la majoria de passacarrers (lamentablement no tots) no hi van faltar els punts d’ aigua per els geganters i músics ni tampoc els igualment refrescants aplaudiments després de cada cançó o ball.

 

El final del cercavila va arribar amb l’ entrada de nou de tots els participants a la plaça principal. Lògicament els que encapçalaven van ser els primers en entrar, de moment sense fer cap ball de Lluïment, doncs les entrades no tenien que durar excessivament i un rera l’ altrre els diferents grups van anar col·locant-se en el mateix lloc que havien ocupat durant la plantada. El final de festa ja arribaria amb un ball de tots els gegants amb la música dels gralles de Maó, Es Castell i Sant Lluís sonant tots a l’ hora; l’ entrega d’ obsequis a tots els participants; i el darrer ball oferit pels gegants del poble que no va ser altre que l’ himne de Llucmaçanes interpretat per la banda de música de Maó.

 

Com també ve sent acostumant una petita baraneta va servir per donar la jornada per acabada.

 

Destaquet d’ aquesta festa que va ser per tots els geganters i públic en general motiu de satisfacció el de poder escoltar de nou sonar a la banda de música de Maó, en aquesta ocassió dirigida pel clarinetista Tolo Mercadal,  que vint anys després ha agafat el relleu a la que havia dirigit l’ entranyable mestre Enrique Guasteví.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

  

Uf, després de dues setmanes sense pegar cap bot vaig ballar amb tanta força que vaig quedar esculada!

Feia una calor insoportable, i això que estavem a un turonet que hi podia passar corrent però no passava ni gota d'oratge. Semblaven brolladors. I lo divertit que va ser quan en Carlos per fer-me sa broma em va voler espitjar per s'esquena i es va quedar amb sa mà xopa, es va sentir un: eeggghhss!!! I vam esclatar a riure.

Quart Creixent sonà molt bé, però... els hi faltava sa cantant. Ses dues hem de fer molta bonda amb sa veu si no volem passar per quiròfan.

Vos heu fitxat amb sa lletra des fandango de passió? Ahir que no el vaig ballar me vaig quedar a escoltar-lo:

No volies, amor meu
que fos ocell de passada,
que una vegada pres el vol
de tu m'hagués oblidada.
Nostre amor és primavera
ramell hermós i florit,
passi'calmada i serena
ocell que arriba a niu.

Tan sols la lluna espera
que guaitis a n'es carrer
per cobrir-te de ric argent,
com de flors a la primavera.
La lluna acariciava
cadascun dels teus cabells,
a cada un pentinada
amb pinteta d'or i argent.

Cada una de les carícies
que fas arreu del meu cos
és un sentiment que es clava
al fons d'aquest pobre cor.
Si la rosa és tendresa
i l'espina és dolor;
m'estim més la nostra vida
i oblidar-me de la mort.

(Rafel Beltran i Josep M. Sánchez
Quart Creixent)

Ahir vaig veure cares que feia molta estona que no veia, ja perquè no coincidíem a ses ballades, o bé perquè viuen enfora, i això sempre t'alegra. Gent amb sa que quan mana a un rotlo sempre aprens coses noves o gent que et fa comandar per aprendre de tu. Sí, es ballar és així de maco, sempre aprens dels altres. És un aprenentatge permanent on sempre descobreixes coses noves i mai acabes de conèixer-ho tot. Perdonau m'ha sortit sa vena pedagoga.

Bé, ara, pels torns de feina, fins divendres no puc tornar a ballar, és a dir, que també duré una bona ballera.

Fins aviat!

Un cop més, arribant al més d’ agost, les sortides amb els gegants agafen la categoria de setmanals i difícilment trobem una setmana en que en Tomeu i na Guida no estiguin anunciats en algun poble de l’ illa.

 

Amb les sortides dels gegants es solen ajuntar també cada any els darrers preparatius per a les festes principals, les de casa, les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, les que tendràn lloc els dies 6, 7, 8 i 9 de setembre.

 

És per això que la Colla de Geganters de Maó en pocs dies ja estarà immersa en les tasques de preparació i coordinació de les Festes d’ enguany. Destaquem que una de les principals sol ser preparar la arribada dels geganters que han de venir de fora de l’ illa, per constituir com cada any la novetat dels passacarrers.

Serà el dia 15 d’ agost quan en aquest mateix blog desvetllarem quins seràn els gegants que arribaràn enguany de fora de l’ illa per a participar en les Festes de Gràcia. 

De moment i a mena de recordatori pubiquen la llista de tots els gegants de fora de l’ illa que, començant per l’ any 1900, han visitat la nostre ciutat.

 

Són els següents:

1900, Sarsuela Gigantes y Cabezudos. Uns gegans arriben amb la companya de sarsuela.

1929, Festes de Gràcia, gegants llogats a “Casa Paquita”, Barcelona. Rei i Reina.

1934, Festes Populars de Setembre, gegants llogats a “El Ingenio”, Barcelona. Rei i Reina. Són els actuals Tomeu i Guida.

1988, Festes de Gràcia. Gegants de Matadepera. Llorenç i Agnès.

1990, Festes de Gràcia. Gegants d’ Olost de Lluçanès. Mercè de Pecamins i Perot RocaGinarda.

1994, Festes de Gràcia. Gegants del Barri de la Sagrada Família de Barcelona. L’ Home dels Coloms (Don Pedro) i Pepa la Peixetera.

1994, Festes de Gràcia. Gegants de Camprodon, Girona. Fresquívol i Violeta.

1995, Festes de Gràcia, Gegants de la Parròquia del Pi, Barcelona. Mustafà i Elisenda.

1996. Festes de Gràcia, Gegants de Torreles deFoix. Guerau de Peguera i Maria d’ Aimerich.

1997. Festa cinqué aniversari geganters de Maó. Gegants de Vilanova i la Geltrú. El gegant de la porra.

1997. Festes de Gràcia. Gegants de Cardona. Borrell i Letgarda.

1997. Festes de Gràcia. Gegants de Badalona. Ripal i Brunel·la de Mar, Jeroni i Badamar i La Dimonieta.

1997. Gegants de la Bisbal de l’ Empordà. Els Fasolers i la Rigoberta.

1998. Festa dels Gegants Bessons. Gegants de Sanahüja, Lleida.

1998. Festa dels Gegants Bessons. Gegants de la Seu d’ Urgell, Lleida. Abderramán i Constança.

1998. Festa dels Gegants Bessons. Gegants de Martorell. Isabel i Ferran.

1998. Festa dels Gegants Bessons. Gegants d’ Olesa de Montserrat. David i Ester.

1998. Festa dels Gegants Bessons. Gegants de la Garriga. Magi i Xixilona i Benet.

1998. Festes de Gràcia. Gegants de Palma de Mallorca. Els Xeremiers.

1998. Festes de Gràcia. Gegants d’ Andorra la Vella. Carlemany i Ermessenda.

1998. Festes de Gràcia. Gegants d’ Arenys de Mar. Tallaferro i Flor d’ Alba.

1999. Festa dels Gegants de la Mediterrània. Gegants del Pi, Barcelona. Mustafà i Elisenda i Oriol i Laia.

1999. Festa dels Gegants de la Mediterrània. Gegants de Móra d’ Ebre. Madrona i Joan, els Sirgadors.

1999. Festa dels Gegants de la Mediterrània. Gegants de Queixans. Cosme i Damiana.

1999. Festa dels Gegants de la Mediterrània. Gegants de Puigcerdà. Puig i Cerdana

1999. Festa dels Gegants de la Mediterrània. Gegants de Riudabitlles. Guifré i Guisela i els Mossèn.

1999. Festes de Gràcia. Gegants de Vallgorgina (Del Sr. Jaume López). L’ Avi Montasell i la Bruixa Guina.

1999. Festes de Gràcia. Gegants de Sant Vicents de Castellet. Malparit i Figaflor.

1999. Festes de Gràcia. Gegants de Castellterçol. Tallaferro i Griselda.

2000. Festa Bateig d’ en Miquelet es Salero. Gegants de Palma de Mallorca. Geganta de la Sala i Gegants Xeremiers.

2000. Festes de Gràcia. Gegants de Sallent. Bernat i Ermessenda.

2000. Gegants de Roses. Quimet i  Demètria.

2001. Gegants de Manresa. Gegants Nous i els Gegantons.

2002. Festes de Gràcia. Gegants de Girona. Carlemany i A. Gironella.

2002. Festes de Gràcia. Gegants de Tiana. El Cavaller i la Novícia.

2003. Festes de Gràcia. Gegants de Roses. Quimet i Demétria.

2003. Festes de Gràcia. Gegants d’ Arenys de Munt. Remei i Martí i Tonet.

2004. Festes de Gràcia. Gegants del Barri de Sant Andreu de Barcelona. Andreu i Colometa, el Colom i la Coloma i l’ Avi Orient i Avia Orfila.

2005. Festes de Gràcia. Gegants de Malgrat de Mar. Bernat Estornell i Eulàlia, Ernest i Pilonet

2006. Festes de Gràcia. Gegants d’ Andorra la Vella. Carlemany i Ermessenda

2006. Gegants de Vinaròs (València) gegants Vells i Tio Gori i Tia Caballera.

2007. Festes de Gràcia. Gegants d’ Hostalrich. Ramón Berenguer II i Mafalda de Pullaa i Mossen Pere Xifra.

2007. Festes de Gràcia. Gegants de Mancor de la Vall (Mallorca) Joan i Llúcia.  

 

Dit llistat forma part de l’ arxiu de la Colla de Geganters de Maó, el que es pot consultar mitjançant el correo electrònic Gegantsmao@menorca.es  .

 

Per a més informació visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es  .

Bon dia estimats lectors, ja m'he recuperat del tot, ara només em falta esperar que hi hagi ballades que aquest cap de setmana comparat amb l'anterior, n'hi ha molt poques.

 

 

Benvinguts a tots els que visiten aquestes pàgines.

Aquest passat diumenge es va realitzar sa trobada de Gegants de Santanyi.

En Bernat Cinclaus i na Maria Ramis a partir de les 18:00 hores ens vàrem rebre aixi com anaven arribant a s’explanda de sa plaça Canal ses colles convidades, per cert, ens vàrem de repartir entre Santanyi i Pollença, perque aquesta també realitzar sa seva trobada.

El passacarrers va discorre pels carrers Llaners, Majoral, placa Constitució i placa Major, despres de sa presentació a tot el poble vàrem realitzar el ball, tant individual com col•lectiu.

Desprès de carregar els Gegants i Capgrossos, ens vàrem dirigir a sa Residència on ens convidaren a sopar.

Fer una menció especial a tots els Xeremiers i Tamborinos - Flabiol que en acabar es sopar ens vàren animar sa vetlada i el qui va voler una bona ballada.

Enhorabona colla de Geganters de Santanyi.