Fils de cultura

Capdepera, feu de la Iguana durant molts d'anys, divendres passat, just abans del concert de la Troba Kung-Fu, tornà a ser escenari d'un correfoc. I la veritat és que aquest poble amb els correfocs te qualque cosa especial. Capdepera ja dona molt de joc amb els carrers estrets i tota aquesta serie de revols, pujades i baixades que té. Malgrat tot el vertaderament impressionant del correfoc fou la gran participació del públic. Cosa no gaire habitual a molts correfocs que se fan per Mallorca.

El correfoc fou llarg. Quasi dues hores tardaren els dimonis a concloure tot el recorregut i fer l'encesa final a la plaça degut, en part, al tipus de recorregut i a la gran afluència de participants que hi va haver. Ara bé, des de ben principi els dimonis varen estar en un ambient que puja l'ego a qualsevol colla. Foren aclamats des de la primera carretilla per la gent del poble que participava així com sabia i podia ja sigui alçant dimonis com amb càntics i crits variats[1].

El correfoc va funcionar bé durant força estona. Els cadafals que al llarg del recorregut els dimonis s'anaven topant les empraven per fer un poc espectacle i on la gent els envoltava esperant la pirotècnia que havien de llençar. La veritat és que donaven prou espectacle i ajudaven a fer el recorregut més distés. Amb l'arribada a la costa va ser on el correfoc va perdre el ritme. Penso que els dimonis s'intentaren re-agrupar per mirar de fer una baixada espectacular però la pèrdua de ritme i el tap de gent que se va formar va fer que l'aturada fos contraproduent. Va ser la primera vegada on vaig ser un poc conscient de l'estona que feia que durava el correfoc. L'encesa final també fou estranya. Lenta però espectacular en el seu inici(recordant, i molt, a l'espectacle de Biniamar) i en el seu final però llarga i pesada durant la seva evolució.[2]

Cal apuntar que amb tanta gent els dimonis quedaven en molts casos desapareguts al mig dels participants i de tant en quant el recorregut quedava fora foc o inclús en qualque moment fora l'ambientacio dels tambors (i no perquè deixesin de tocar). Això però no ha de veurer-se com un punt negatiu. Hi havia moments que era agobiant estar allà dintre i estic ben segur que fent de dimoni encara ho devia ser més. Té molt mèrit arribar a encendre i mourer-se en aquelles condicions però el que realment és impressionant és trobar un poble que participi tant d'un correfoc.

[1] Que demanant a gent que ho cridaven me deien que simplement 'era divertit' i no ho feien per res en especial. (suposo que no ho vaig demanar a qui tocava)
[2] Aquestes dues paraules ja no son meves. Va ser un dels moments durant el correfoc que vaig poder parlar tranquilament amb coneguts que m'anava trobant i, son ells, els que me definiren aquell tros d'espectacle.
[*] De les amigues de les cadenes avui no parlo.

Aquest passat cap de setmana ha set un dels més emocionants per tots els montuirers. No només per ser les festes de Sant Bartomeu, patró del poble, si no perquè enguany els cossiers que fa 15 anys que pegaven bots i dia rera dia de festa donaven la cara s'han acomiadat donant pas a una nova generació de cossiers.

No cal dir que aquest fet a provocat que enguany el 'ball dels cossiers' sigui més vist i seguit que els darrers anys que jo recordo(fins i tot IB3 ha vengut a fer el colló gravar). I quan dic el ball me refereixo pura i exclussívament al ball. Enguany hi havia cops, colçades i corregudes tant o més exagerades per poder veure el ball com per escapar i fer befa a en Banya Verda. L'aconteixement be s'ho valia i així ho va demostrar el poble amb una de les voltes més llargues que recordo (tampoc no som gaire vell encara i no els he viscut tant). Dissabte ballaren tant on tocava com on no tocava.

Diumenge fou el dia vertaderament emotiu. Els xeremiers com cada any despertaren al poble i els cossiers, cap allà les 10 començaren a ballar. Enguany, però, la multitud entaconada i mudada era molt més nombrosa que altres anys i ja deixava veure que l'església estaria ben plena. Polítics, alts i baixos càrrecs, càmeres, ateus, llums de discoteca i demés omplien l'església esperant el petit però breu homenatge que es va fer a aquests que han estat 15 anys icona del poble.

El dimoni encalça els cossier pel Pujol from esBinerbo on Vimeo.

I el darrer ball ja vos el podeu imaginar. Ara només cal esperar al 15 d'Agost de l'any que ve quan els joves que agafin el relleu faran el seu primer ball.

I aquest és l'escrit que va llegir un dels cossiers dintre de l'església.

Bon dia a tots.

Avui és un dia especial per nosaltres. Tan especial com el dia del primer assaig o de la primera vegada que vàrem ballar Flor de Murta, amb les cames tremoloses.

Flor de Murta, l'himne de Montuïri és la cançó que millor representa els balls dels Cossiers i, per tant, el nostre poble. I no cal dir que un poble com el nostre el fan les persones, totes i cada una elles. Des d’infants fins a padrins, des de jovent fins a pares. Les montuireres i montuirers són els que donen vida al poble, el fan bategar, ells són el cop sec del tamborino, que omplen el poble de vida al llarg de l'any i especialment en temps de celebracions.

Després de 15 santbartomeus, de 45 dies de balls, de mils de trencats, de reverències, voltes i galendencs, ens ha arribat el moment de trepitjar per darrer cop el dimoni i donar pas a una nova fornada de Cossiers. Ho feim, convençuts i emocionats, però sobretot ho feim orgullosos d'haver pogut ser Cossiers. I per això no volem deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest somni que hem viscut durant aquests 14 anys.

Persones com els nostres familiars, que sense ells molts de nosaltres possiblement no haguéssim estat Cossiers. Ells ens han vestit, ens han cuidat i sofert, ens han fet oblidar els nervis previs als balls i sempre ens han animat.

Persones com els amics i coneguts, Montuirers o forasters, tots ells ens han fet vibrar en cada cop de tambor i en cada nota de flabiol. Sense ells la festa no hagués estat igual.

Persones com els mestres que vam tenir i ens van ensenyar la dansa, en Vicenç Vaquer i, especialment, en Pep Gomila. Ells ens ensenyaren els passos i els balls. Però, aconseguiren una cosa més important: fer-nos entendre que els Cossiers són del poble, i ens mostraren que teniem una gran oportunitat però també, una gran responsabilitat.

Persones com els flabiolers i xeremiers. Ells són part molt important de la festa i són els que han duït a tots els racons del nostre poble cada nota de flabiol mesclada amb l’olor de l'alfabeguera. Amics com en Pep Rotger, en Toni Mateu, en Pep Toni Rubio i sobretot el nostre flabioler en Tomàs Salom, ells ens han vist créixer i fer-nos grans.

Persones com, els batles i regidors, els del govern i els de l'oposició. Tots ells han entès que, per damunt de tot, els Cossiers i el Dimoni són la millor representació del nostre poble i el sentiment més arrelat que tenim. Per tant, han ajudat a que la festa que més estimam sigui dels montuirers i que, any rera any, més gent de molts indrets de Mallorca, i perquè no dir-ho, d'arreu del món, venguin i coneguin com som i com sentim les nostres tradicions.

Per acabar, sols ens queda agrair a totes aquelles persones que d'una manera o altra han fet possible la continuïtat dels Cossiers, però creiem que la millor manera de fer-ho serà pegant els darrers bots damunt el cadafal, així que a totes elles, i a tots vosaltres que avui sou presents aquí el dia del nostre comiat, dir-vos que ... els pròxims balls els vós oferim a tots vosaltres

Moltes gràcies de tot cor. Sort i Ventura Cossiers!!!. Molts d’anys i visca Sant Bartomeu.

Els Cossiers de Montuïri.

La foto de tots els cossiers que han ballat aquests darrers 15 anys. Una llàstima que, en el darrer ball, botant-se la tradició[*], no ballessin tots.

[*] Crec que hauria estat un bon detall com a comiat.

Diuen que els de IB3 aniran a gravar les festes de Montuïri. Personalment espero que no passi com amb els cossiers d'algaïda (foto 1) o com a la Patrona de Pollença. (foto 2)

I si no, el Dimoni ja decidirà...

No fa gaires dies vaig poder pegar un bot a Montuïri i veure l'exposició que en Miquel Tugores ha muntat al voltant dels Cossiers i Dimoni de Montuïri. És simpàtica i divertida però tal volta un poc complicada de veure per els curiosos horaris municipals.

No vaig contar el número de figures que la composaven però n'hi ha un grapat que valen molt la pena i que divertiran a més d'un. A més, en aquest cap de setmana que se'ns presenta d'efervescència festiva (correfocs, cossiers, trobades de bandes de xeremiers...) és sortejarà una de les peces 'censurades' de l'exposició al acabar els balls.

[*] L'exposició no és molt gran i amb una estona se pot veure sencera. Fixau-vos que hi cap tota dintre de la foto.

Una fotografia curiosa per ser un dia 15 d'Agost. El primer cop en molts anys en que els cossiers de Montuïri surten 'vestits de cossiers'[1] per la Mare de deu d'Agost. Enguany serà el darrer en que 'aquests cossiers' ballaran. L'any que ve un grup de joves agafaran el relleu.

[*] Feta amb una Fuji S2 pro i molta fe.
[1] Normalment ho feien amb camisa blanca i calçons negres.

Les festes de Montuïri comencen bé. Tot és mirar la camiseta que enguany venen els quintos.

I una foto que vaig penjar ara fa un any...

Espero que com a mínim me regalin la camiseta. Ens veim perseguint el dimoni.

[*] La imatge de la camiseta està treta de la plana web : www.esbinerbo.com

(atenció, el nom de les figures pot variar)

La veritat és que veient el cartell i tot lo relacionat amb això em resultava difícil entendre la festa. Encuentros, mucs, arribades, invocació oleica... Tal volta tot massa complicat per entendre quin tipus de festa me trobaria.

A l'arribada, estranya, el poble en silenci. Realment no semblava que hi havia una festa. Tot va ser arribar a plaça i trobar-me tot el jovent que venien de dinar i se preparaven per 'l'encuentro'. En un moment, al so de les xeremies, la plaça se convertí en una festa. Dones per una banda i homes per l'altra esperaven la trobada del muc i la muca. I l'arribada no se feu esperar massa. El muc aparegué acompanyat per un dimonis amb 'Tutus' amb un aire a cossiers i un home-mé amb un ca de drap al coll i la muca acompanyada per una egua varen estar ballant una bona estona fins que, finalment, es donaren l'esperat petó entre l'alegria dels presents.

I després, més ball per celebrar la fita. Jaleos amb mobylettes, tobogans aquatics, jocs des pla... Una altra festa que, malgrat és molt jove (com la de sencelles) val molt la pena.

I després 'jaleos' amb mobylettes, festes d'es pla, tobogans aquàtics...

[*] Totes les fotos estan fetes amb una Fuji S2 Pro i molta sort...

Més del Embalat. L'horabaixa si que la festa va ser un poc més 'bruta'.

Palla, xeremiers, aigua i joves (i no tant joves) amb ganes de fer festa son els ingredients que han trobat a Sencelles per muntar una festa divertida, nova i fresca dintre del panorama illenc. Al més pur estil de les "batalles de..." que ens trobam arreu del país és munta tota una diada al voltant de la palla.

La festa té bàsicament dues parts. Una primera, dominada per les Mobylettes i l'aigua. On el jovent va a cercar i passeja la bala de palla pel poble. I una segona, després del dinar, on se du a terme la batalla i on hi participa tothom. A cap de les dues parts, com vos podeu imaginar, no falta ni la beguda ni les xeremies (que de vegades sembla que vagin de la mà).

Una festa que, de ben segur, guanyarà popularitat amb el temps. Esperem que no perdi la 'frescor'.