El pilar del Hristo


A vegades la interculturalitat es defineix millor amb una imatge que amb moltes paraules.

Curiosa imatge del XI Festival World de Mallorca. Encara que sembli mentida el grup de "flamenc" és canadenc, amb orígens andalusos però canadencs!
A vegades la interculturalitat es defineix millor amb una imatge que amb moltes paraules.

Curiosa imatge del XI Festival World de Mallorca. Encara que sembli mentida el grup de "flamenc" és canadenc, amb orígens andalusos però canadencs!
Sempre mha agradat experimentar amb els diferents moviments del ball de bastons, la forma ortodoxa de fer les coses no sempre és lúnica possibilitat.
Un moviment que accepta moltes versions és el sotacama, tot i que és un cop força lluït a vegades magrada donar-li més espectacularitat i intensitat fent-lo duna manera no convencional. Si es tracta duna passada resulta força vistós saltar el sotacama cap endavant i fer-lo a laire; això et permet fer la passada flotant, donar el cop sense cap contacte amb el terra i aprofitar el moviment cap endavant per donar-li més força al cop de bastó.
Linconvenient del moviment és que afegeixes un punt més de dificultat i és més probable fallar el cop, però baja, amb temps i experiència tot és possible!
Tot i així, lo ideal és que si es fa el sotacama diferent en un ball ho decideixi tota la colla i ho faci tota la colla, cosa que costa bastant perquè tenim el vici de fer sempre les mateixes coses de la mateixa manera. Com podeu veure en la foto estava sol fent coses rares i en actuació! :S mal fet, és la prova del delicte ![]()
Sempre mha agradat experimentar amb els diferents moviments del ball de bastons, la forma ortodoxa de fer les coses no sempre és lúnica possibilitat.
Un moviment que accepta moltes versions és el sotacama, tot i que és un cop força lluït a vegades magrada donar-li més espectacularitat i intensitat fent-lo duna manera no convencional. Si es tracta duna passada resulta força vistós saltar el sotacama cap endavant i fer-lo a laire; això et permet fer la passada flotant, donar el cop sense cap contacte amb el terra i aprofitar el moviment cap endavant per donar-li més força al cop de bastó.
Linconvenient del moviment és que afegeixes un punt més de dificultat i és més probable fallar el cop, però baja, amb temps i experiència tot és possible!
Tot i així, lo ideal és que si es fa el sotacama diferent en un ball ho decideixi tota la colla i ho faci tota la colla, cosa que costa bastant perquè tenim el vici de fer sempre les mateixes coses de la mateixa manera. Com podeu veure en la foto estava sol fent coses rares i en actuació! :S mal fet, és la prova del delicte ![]()
La creativitat de les colles bastoneres en els balls, molts cops, és digne de menció... però hi ha vegades que et quedes sense paraules i amb la boca oberta.
Sino mireu el que fan els Bastoners de Pallejà

La creativitat de les colles bastoneres en els balls, molts cops, és digne de menció... però hi ha vegades que et quedes sense paraules i amb la boca oberta.
Sino mireu el que fan els Bastoners de Pallejà

Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i lautora de lestudi és lAnna V. Jimenez.
Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:
Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i lautora de lestudi és lAnna V. Jimenez.
Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:
La majoria de les expressions de cultura popular del nostre país són fruït dun treball de recuperació històrica. Dos exemples daquest fet són el ball de bastons o els armats, de ser merament testimonials en algunes poques poblacions del Principat a mitjans del segle passat han passat a lactual esclat de la cultura popular.
El primer pas de recuperació dantigues expressions culturals ja lhem fet, però, perquè no tirem més enrera? Perquè no recuperem allò que ens van prohibir? Tenim grups darmats amb espases, tenim uns balls de bastons que van començar a aparèixer amb força a Catalunya quan es van prohibir els balls despases. Els folkloristes lliguen lorigen del ball de bastons amb la prohibició dels antics balls despases... no sembla evident el següent pas?
Només cal veure unes paraules dAureli Campany ...amb tota probabilitat la Dansa d'Espases té un origen molt més llunya que el ball de bastons, i que aquest és un continuador d'aquella, substituint les armes de tall i punta per les de xoc, i per tant menys ofensives.
Recuperem el ball despases! Tenim tots els elements necessaris. Quina colla bastonera satrevirà a tornar a substituir bastons per espases un altre cop?, almenys en algun ball ![]()
Alguns llocs com Aragó, Astúries, País Basc, Castella, Galícia, la Rioja... etc. encara conserven els balls despases, Huesca nés un clar exemple amb la danza de espadas o el degollau. Aquests balls tenen un origen ancestral, com el ball de bastons, però la seva actual coreografia i música te un origen molt més proper. Lautoría de la música del primer se li atribueix a D. Valentín Gardeta i el segon a Francisco Román. Aquí podeu escoltar-los:
> "Danza de espadas"
> "El Degollau"

La cultura popular no sentén a tot arreu com a Catalunya, on les colles realitzen més de 30 actuacions cada any. En aquest cas els balls acostumen a realitzar-se un cop a lany, el dia assenyalat, el de la danza de espadas és el 10 dAgost en la processó de Sant Lorenzo. Preparat amb només dos assaigs a lany. Per tant, si algú es deixa caure per Huesca el 10 dAgost no us perdeu la danza de espadas.

Pel que fa a Catalunya, s'han trobat referències del ball d'espases a Cervera, Tarragona, Reus o Tortosa, encara que a tot arreu se n'ha perdut el rastre entre els segles XVI i XVII. No tinc clar si actualment hi ha ball despases en algun lloc del principat però jo no nhe trobat cap referència.
Qui sanimarà a incorporar un ball despases en el seu repertori? Si sentén el ball despases com sentén el ball de bastons a Catalunya, el resultat pot ser realment espectacular.
Powered by WordPress