Tornam, només un poc, sortint d'una petita marató d'exàmens. Aquest mes sembla que els dimonis (en general) tornaran a copsar les activitats. Per una banda tenim els de Muro volen seguir les passes que varen deixar els de Mancor amb l'espectacle que feren dintre del temple catedralici de Biniamar. Ells l'anomenen claustre-fobia. Si això comença a agafar força lo del rosetó de la Seu quedarà curt quan a qualque dimoni se li escapi la ma i rebenti les vidrieres de qualque temple. Pot ser divertit.
D'altra banda ens trobarem a Ciutat amb tot el trull de Sant Joan al Parc de la Mar. No m'enrecordo quins dimonis hem digueren l'altra dia que actuaven. De totes maneres sortirà publicitat demà de l'acte al Youthing.
A rel de l'apunt que vaig publicar ara fa un parell de dies m'han cridat de part de l'Ajuntament[1] per aclarir, sobretot, el punt referent a les associacions a les que havien fet la consulta i crec que dona una dada molt clara sobre com estan les coses a Ciutat.
Es veu que la consulta la varen realitzar a 15 associacions diferents que tracten temes de cultura popular aquí a Ciutat. De les 15 només varen contestar 5 que son les 5 que figuren a l'informe que varem comentar fa un parell de dies.
El que seria realment curiós seria conèixer si realment demanen subvencions aquestes 10 entitats fantasmes. I si ho fan demanar el perquè se preocupen per una cosa i no per l'altra. A veure que s'aclareix a aquest congrés...
[1] Palma realment és un mocador. A saber com l'han aconseguit el meu telèfon. :D
A Pollença, amb l'arribada del Corpus, el poble s'engalana de dalt a baix. Pollença és l'única vila de Mallorca que conserva, ara per ara, el ball de les Àguiles i d'en Joan Pelós (amb debat inclós). Una de les moltes danses rituals que se celebren a l'illa de Mallorca.
El ball el composen tres figures. Per una banda està Sant Joan Pelós. Ell és la figura que fa el ball més vitenc malgrat la fa descalç tota l'estona. És caracteritzat amb un xotet (viu) dintre d'un sarró i a la mà du una creu molt senzilla. La cara la du tapada amb una màscara per ajudar als més fidels a veure la figura del Sant i no la del jove que fa el seu paper. A aquesta figura l'acompanyen dues joves del poble dintre d'unes àguiles de cartró [1], de blanc i enjoiades fins a la sacietat gràcies a la participació de tot el poble que ballen de forma molt senzilla, quasi simètrica, i sempre a l'ombra del Sant que va al davant del tot de la processó.
El seguici curiós. El ball al cap de tota la processó i darrera músics, familiars, nins, intermediaris, figures de sant, i la banda. Veient el protagonisme que agafa al poble tant la família com els propis protagonistes del ball començo a comprendre el perquè d'aquesta afició. El seguici passa ràpid, molt ràpid. Per poder gaudir del ball bé (com a bon turista que som) la qüestió és anar de punt a punt seguint a la processó. Si no en poc menys d'un parell de minuts ja s'ha acabat tot. La festa segurament hauria set més grossa si no fos per la pluja (que malgrat va aguantar la major part de la processó) va deixar les 'taules' en mans de la policia i la seva furgona. I, per qui ho demani, del xotet no se res. A jo me va semblar que ja estava més enllà que aquí al acabar tot el xou. Però millor xerrar d'això un altre dia que ara ja vaig un poc just de temps.
[1] descendents de les àguiles enormes que hi ha al principat. O això diuen.
[*] Les fotos son fetes amb una Fuji S2 pro que cada dia està més matxacada i, majoritariament, un nikkor 50mm f1,8
Aquest divendres, abans del pregó de les Fires i Festes de Manacor els cossiers tornaren a ballar pel poble. Ja ho havien fet uns 15 dies abans com a 'entremès'[1] de la festa. El dia la veritat és que fou força favorable i va lluir un soleiet que bé va anar.
Els cossiers de Manacor diuen que son els cossiers més ben documentats i que més s'apropen als 'originals'. Comparant-los amb els de Montuïri, Algaida o Alaró la veritat és que tenen un parell d'elements que els fan característics.
En primer lloc la dama (és dona) i és l'única de Mallorca que du una Filosa (en representació de la fertilitat). En segon lloc els cossiers son els únics de l'illa que mantenen el ball de bastons viu. Sembla ser que el ball de bastons era més o menys típica dels cossiers i poc a poc s'ha anat perdent en unes bandes i reforçant a altres (al principat en tenim molts d'exemples). Els de Manacor mantenen aquest ball amb el 'Ball dels Broquers' on empren uns garrots curts i uns petits escuts de fusta amb els que se copetjen.
El dimoni, de drap, també és força característic. Crec que és un dels pocs dimonis que he vist per Mallorca que no du màscara (talment com els dimonis 'petits' de la festivitat de Sant Antoni a Manacor).
La llàstima és que la festa sigui una cosa bastant marginal en la major part del recorregut que vaig poder veure. Fins arribar a la Plaça de Sa Bassa la veritat és que no hi va haver 'quorum'. Poca gent sortia a veurer-los i la gent que arrossegaven era més o menys sempre la mateixa. Una llàstima perquè son dignes de veure.
Fires i Festes de Manacor sempre és sempre una actuació que marca molt la temporada a les dues colles illenques. Pels Al·lots de Llevant, amfitrions, serveix per començar a fer els castells com el 4 de 7 amb l'agulla o el 5 de 7 (mai han passat d'aquest registre) i pels Castellers de Mallorca era una data on tirar els seus castells més grans (com ara fa uns anys la famosa i polèmica[1] torre de 7 carregada o el 3 de 7 per sota que el varen descarregar per primer cop a Sa Bassa). L'especialitat de l'actuació, però, ha vengut per la pluja. Una pluja que ha fet arraconar els castells dintre d'un pavelló.
Enguany a Fires participaven els Moixigangers d'Igualada com a convidats, els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant. Totes tres colles han fet uns registres similars i el 4 de 7 amb l'agulla ha esdevingut el castell de major complexitat que s'ha descarregat. Els problemes, a totes les colles, han vengut pel mateix castell. Un 4 (que no 4 amb l'agulla) que no han pogut mantenir-lo quiet.
Totes tres colles han obert pavelló amb el 3 de 7. Castell que s'ha descarregat de manera solvent en tots tres casos. Moixigangers han mostrat petits problemes al pis de quartes que no els hi han impedit descarregar el castell quan una d'elles ha quedat un poc més estirada que la resta. Els problemes reals han vengut a la segona ronda de l'actuació. Els Al·lots han encarat el que ha resultat ser el sostre de la Diada. El 4 de 7 amb l'agulla. El castell, ja un pel tancat de bon principi, a nivell de quartes s'ha tancat més del recomanable. Aquest entrebanc no ha estat prou per fer anar malament el castell i l'han descarregat amb certa tranquil3litat. Castellers de Mallorca per la seva banda ha realitzat el mateix castell. No ha duit gaires problemes d'execució però a l'hora d'entrar l'acotxador dintre del pilar del mig la quarta de l'espadat no estava col·locada (ni tans sols havia començat a pujar) i tot el castell ha tengut que treballar mentres esperaven que la quarta se poses en posició. Fora aquest entrebanc el castell s'ha descarregat fora problemes.
Moixigangers ha estat la colla que més mal parada ha sortit d'aquesta ronda. Han desmuntat un 4 de 7 molt lent per indecisió de la canalla. Moixigangers han repetit ronda amb un 5 de 6 que només els hi ha duit problema en la descarregada quan la torre ha començat a separar-se de l'estructura del tres i els dosos han quedat en una mica separats.
La tercera ronda, que havia de resultar senzilla, per les dues colles illenques ha estat la més patidora. Entre el baf que hi havia dintre del pavelló i el patiment dels castells tots els castellers mallorquins han sortit rebufant de cada una de les proves. Els Al·lots de Llevant han patit els mateixos problemes del 4 de 7 amb l'agulla que s'han agreujat al plegar-se una de les quartes posant el castell en perill. Els Castellers de Mallorca han tengut una sort similar al quatre dels Al·lots de Llevant però aquest s'ha deformat també a nivell de terços fent perillar encara més el castell. Els Moixigangers no han volgut ser menys i també han patit per realitzar el seu darrer castell apuntant-se als castells deformats. La nova moda de la tercera ronda.
Per acabar tant Moixigangers com Al·lots de Llevant han descarregat un vano de 5. Els Castellers de Mallorca s'han conformat amb el pilar de 5. D'aquesta manera els Al·lots de Llevant se posen al mateix nivell que els Castellers de Mallorca i comença una segona part de temporada incerta per a les dues colles acostumades a realitzar registres superiors a aquesta actuació.
Des de dissabte vespre he estat donant voltes a com mirar d'explicar la Diada per la Llengua. Ara, un parell de dies després i amb tants comentaris al respecte com s'han fet a aquest blog com a d'altres crec que encara és més difícil dir qualque cosa nova.
Una ballada, gloses, tallers de pancartes, parades de diverses associacions. Per quantitat d'activitats proposades no va ser perquè n'hi havia de tots colors. Però si una cosa tenc clara és que m'esperava molt més. Esperava poder participar-hi més i no veure tant limitada la participació al fer-se tot a l'hora. Esperava més participació de colles i de grups. Esperava més gegants. Esperava uns 'millors' gegants. M'esperava qualque acte més dinàmic. I quan xerro d'un acte molt més dinàmic hem refereixo a tot alló que vaig poder 'viure'. Tant el cercavila -que s'hem va fer llarg i estrany-, com la presentació dels gegants, com la xerrada posterior, com la cantada de la balanguera...
Organitzar un acte d'aquestes característiques se ben cert que és complicat. Mai sortirà al gust de tothom. Però crec que se pot mirar d'aconseguir que no sembli una mescladissa al més pur estil de Sant Sebastià i que quedi qualque cosa amb cara i ulls. L'any passat, per no anar gaire més enfora, crec que tot l'acte va tenir molt més ritme (el cercavila era més curt, hi havia un objectiu -el mossaic-, etc..).
A Mallorca Jaume I és tot un ésser llegendari. La seva llegenda dintre del nostre imaginari encara és viva i l'OCB l'ha volguda continuar. Jaume I ha estat sempre el rei 'més'. El més bell, el més fort, el més prodigiós, el més... Tant 'més' era Jaume I que, amb el seu permís i el de la nostra estimada OCB, té el gegant més horrible de tota Mallorca.
La seva estimada esposa no s'ha salvat. Violant d'Hongria te la seva rèplica gegant com si d'una pepa de les destinades a donar plaer se tractés. Però no de les ben fetes.
Me sembla que aquests dos gegants sortiran ben poc al carrer...
Per cert, com és que no han sortit a la premsa seria?
