Fils de cultura

May 12, 2008

Indignació

Filed under: Coses importants, Castellers, Cròniques — Carol @ 11:16 am
No faré crònica de l'actuació a Esparreguera on actuaven la colla local, els Tirallongues de Manresa i la Jove de Sitges.

Primer de tot avisar a tothom que llegeixi aquest post que no tinc res absolutament res en contra d'aquestes colles que anomeno, que només critico el que va passar diumenge i a més com a denúncia general, perquè sé que passa sovint i amb moltes colles més. No vull ofendre a ningú, simplement explico com em vaig sentir i el que vaig pensar en aquell moment.

Vaig sortir indignada d'aquella actuació. Els Castellers d'Esparreguera volien tirar el primer 3d7 de la temporada, i els assajos els tenien a favor. Però per falta de mans van descartar el 3d7 i es van conformar amb el 5d6, que no necessiten tantes mans expertes. Total, Esparreguera, colla local que actua a casa, per falta de mans descarta el castell de set i es queda amb una actuació de sisos: 2d6, 5d6, 4d6a, p4. Em va semblar una idea encertada renunciar al set, tot i que em va molestar i em va fer mal, perquè jo volia fer pinya JA a un castell de set bordeus, i em va deixar un mal regust pel mal moment que està passant la colla.

La segona colla a actuar era la Jove de Sitges, que anant també de color bordeus (tot i que amb una tonalitat diferent perquè és color vi) es podia enganyar al públic i als fotògrafs sobre les dimensions de la seva pinya, però a la resta de colles. Va començar amb un 4d6a on el meu xicot feia de segones laterals, jo de terceres, i al meu costat un tirallonga feia de segones mans. Això en un castell de sis! Bé, una ajudeta a la pinya sempre va bé, i bé, si no pots tirar més que un castell de sis, doncs bé, és el mínim. Tot i que vam comentar la poca pinya, no ens vam queixar, ja que ajudar en castells de sis a mi, personalment, no em molesta.

Però, al meu parer, l'insult ve quan la colla en qüestió es disposa a tirar amunt un 3d7 sense segones mans, evidentment, i sense laterals, amb laterals esparreguerins i manresans. Amb un pinya més que justa tot i l'ajut d'altres colles (insultant, al meu parer, ja ho he dit) el castell no estava segur, i per la plegada d'un dos a l'entrada de l'enxaneta el castell s'anà avall i sort que ens vam apropar a la pinya perquè ningú no es fes mal, perquè sinó vés a saber què hauria passat. Em va semblar suicida per part de Sitges, aprofitat, i, tal com ja ho he dit, insultant! Si no tens pinya per fer un castell de sis (per molt gran colla que siguis, pels motius que siguin!!) ni et plantegis el castell de set! I a sobre sense la seguretat de la descarregada! Perquè evidentment la canalla no se'l creia aquell tres. I és que són aquestes coses les que provoquen accidents MOLT malaurats al món casteller, i són aquests suïcidis els que, si mai passar res, perjudica a tot el món casteller!
Va quedar en intent i van fer un 2d6 (que per nervis suposo, va anar també molt malament i un terç va aconseguir que es descarregués la torre en una posició pràcticament irreal!) i van acabar amb un p4. en resum: 4d6a, i3d7, 2d6, p4.

Tirallongues de Manresa no va anar molt desencaminat. Com ja he dit, és una colla que em vau bé, conec gent i em cauen realment bé, són gent molt maca. Però el que va fer la colla a Esparreguera no em va agradar, i vull criticar-ho sense que ningú s'ofengui a títol personal. També van tirar a primera ronda un 4d6a on el meu xicot feia de segones mans i jo de terceres (si fa no fa, com Sitges!), i un lateral del meu costat era de la Jove. Com ja he dit, fer pinya, per molt endins que sigui, en un castell de sis, no em sembla malament, per tant, tot i ser conscient de la poca pinya que hi havia en general aquell dia a plaça, no em va molestar haver d'ajudar perquè la pinya aconseguís les dimensions necessàries.
A segona ronda tiraren un 2d6 molt lleuger (segons sembla, amb tronc de la torre de set, ja que les terces eren molt lleugeres) i també el que no em va agradar va ser que l'enxaneta no va travessar. La nena arribà a dalt, fa l'aleta, i baixa per on ha pujat! La clau d'una torre és la travessada de l'enxaneta, i si no travessa el castell no està carregat. Si fa l'aleta, i per tant hauria d'estar carregat, perquè no travessa?! Per no fer tant difícil la torre?! Amb perdó, em va semblar RIDÍCUL! El problema, al meu parer, és que la colla està contenta amb això. No hi té res en contra. A tothom li poden passar coses d'aquestes: la cosa no va bé, i abans que forçar millor descarregar per una altra banda. En el cas que no sigui una torre és més comprensible, però es que a més la colla celebra el castell com si l'hagués fet a la perfecció. I NO és així... què mínim que ser realista amb el que fas?
Després, a tercera ronda van cometre el mateix "pecat" que Sitges: tirar un tres de set. No sé ben bé què els hi mancava a la pinya, perquè no m'hi vaig apropar gaire a mirar-ho, però tenint en compte que en un 4d6a no tenien segones mans, doncs ja m'ho puc imaginar. El castell va anar més o menys bé: amb nervis, clar, però assajat. Es veia un tronc segur, tot i que A SOBRE de fer-ho amb la pinya d'altres colles van fer el mateix que a la torre: el nen va fer l'aleta i va baixar per la plena. Em va semblar ja molt fort, i va donar el punt surrealista que li faltava a la diada. Em va assaltar la pregunta dura i cruel ràpidament: "S'ho prenen per costum, o què passa?!". Em vaig sentir com indignada, insultada! Per sort, els pilars de 4 no van tenir cap contradicció.

Pel que fa a l'enxenta he buscat i no he trobat les bases del concurs que puguin dir si és descarregat o carregat. Segons el del 2006 és descarregat amb doble penalització (en el cas d'una actuació no importa les penalitzacions), però tinc entès que en el d'aquest any la cosa canvia i ja no es considera descarregat i només carregat. Llàstima que no he pogut trobar les bases. Però tant fa, perquè el problema és que la colla en qüestió cregui que d'aquella manera s'estan fent bé les coses, i a més se senti satisfeta.

Resultats:

Castellers d'Esparreguera: 2d6, 5d6, 4d6a, p4
Colla Jove de Sitges: 4d6a, i3d7, 2d6, p4
Tirallongues de Manresa: 4d6a, 2d6c, 3d7c (segons el meu parer), p4.


Sé que aquest espectacle es repeteix a moltes altres places, i la falta de pinya o les condicions mínimes per tirar un castell no estan escrites enlloc, però arribem a un punt on es perd el respecte per les colles amb les que actues. Dies dolents els pots tenir (pots faltar-te pinya un dia i conformar-te amb castells de sis) però no t'aprofitis i tiris castells de set. I un castell pot anar malament i no fer travessar l'enxaneta però fer-ho dos cops seguits! (i en el cas d'aquesta colla tres, perquè en la meva memòria encara resten els records d'una actuació a Olesa de Montserrat MOLT surrealista!)

No vull ser destructiva, ni tenir prejudicis, ni atacar descontroladament, però em va molestar. Què opineu vosaltres de tot plegat?


Fotos extretes de: Tirralongues.

Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

April 22, 2008

Jornada per… Montgat!

Filed under: Castellers, Vídeos, Cròniques — Carol @ 2:11 pm
Tard, ho sé, i sense crònica, també ho sé.

Els Castellers de Badalona i els Tirallongues de Manresa es van desplaçar fins a Montgat el passat diumenge dia 20 d'Abril com a celebració de la diada de Sant Jordi. Amb uns ous ferrats per esmorzar preparats per l'associació, els castellers es van posar mans a la obra i s'obrí l'actuació amb el 4d6a dels micacos.

En resum, i amb poques camises a plaça per part d'ambdues colles, els resultats foren els següents:

Castellers de Badalona: 4d6a, 2d6, 3d6, p5

Tirallongues de Manresa: 4d6, 3d7, 2d6, p5, p4 idp4.

Per veure crònica cliqueu aquí

Aquí us deixo els vídeos de l'actuació:

4d6a dels Castellers de Badalona



2d6 dels Castellers de Badalona



3d6 dels Castellers de Badalona



Pilar de cinc dels Castellers de Badalona



Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

February 11, 2008

Santa Eulàlia: els primers castells de l’any (10/02/2008)

Filed under: Cròniques — xurricaqui @ 5:06 pm
Com ja va ser tradicional en els darrers anys, concretament des del 1997, la temporada castellera comença a Barcelona amb la diada castellera de la Festa Major de Santa Eulàlia, la qual reuneix totes les colles castelleres de la ciutat de Barcelona, començant amb la colla que porta el nom de la ciutat, o sigui, els Castellers de Barcelona, i amb la partipació també de les altres colles de la ciutat: els Castellers de Sants, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers del Poble Sec, i els Castellers de la Sagrada Família.
A vegades, no és la primera actuació de l'any, però si que la primera en què s'aixequen castells de set. 
Com ja us he dit, des del 1997 es celebra aquesta actuació a la Plaça de Sant Jaume, però des del 1995 que la colla ja actuava per la Festa Major d'hivern de Barcelona, però en solitari i a la Plaça del Rei. 
 

Abans d'aixecar castells a la Plaça de Sant Jaume, les colles s'han concentrat a la Plaça Nova per sortir en cercavila cap a la Plaça de Sant Jaume, on els Castellers de Barcelona, a l'igual que les demés colles, hem entrat a plaça amb un pilar de quatre caminant, però abans petita parada a la Porta de Santa Eulàlia per dedicar-hi un pilar de quatre.

Avui feia un any de la primera pinya a plaça, que va ser en forma de tres de set, aquest any, per complicar una mica la qüestió, dues rengles més, per tant, em va tocar fer la pinya del cinc de set, la qual té unes particularitats diferents respecte a altres castells.

Ja a plaça, les dues primeres rondes eran molt ràpides ja que eren semi conjuntes, i per una part actuàvem nosaltres, Poble Sec, i Sagrada Família, i tot seguit, Sants i Gracia. Aquestes dues rondes s'han resolt amb el cinc de set i el quatre de set amb el pilar, del primer poca cosa a dir ja que no ha patit en cap moment tot i que des de baix del castell s'ha fet força llarg.

Del segon, el castell no ha perillat en cap moment però a l'hora de quedar el pilar de cinc sol ha passat per algun moment d'incertesa que el tronc i la pinya han sapigut treballar bé per descarregar-lo. Com no sé si en aquests castells hi ha hagut debuts o no, en aquest cas no els cito, però no dubteu en esmentar-los per tenir un control.

Per acabar les rondes de castells, l'última era en solitari i s'ha alçat el castell "estrella" del dia: el sempre difícil, emocionant, i espectacular tres de set aixecat per sota; i molt agrait pel públic, que tant local com estranger han omplert en bona mesura la plaça barcelonina. Com sempre, les dues últimes aixecades han estat les més difícils però un tronc experimentat i uns equips d'aixecada ferms han fet possible descarregar el castell tot i que el segon que ha pujat damunt meu (el Molt Honorable President) m'ha col·locat el peu de la dreta molt malament i ara mateix tinc un petit dolor que se'm passarà en pocs dies. A destacar el debut del Lupus a segons, ja que l'any passat el va assajar però finalment no el va fer a plaça.

 

Per acabar a la ronda de pilars, un vano de cinc, aquí amb debut a plaça de l'Aida com a crossa. Destacar que gràcies a aquest vano, la colla va fer la seva millor actuació per Santa Eulàlia ja que l'any 2004 la colla va fer els mateixos castells però amb un pilar de cinc de comiat.

Pel que fa a les altres colles, totes han complert amb les expectatives generades, i amb els assaigs realitzats per les diferentes colles (alguna havia fet sols un assaig, altres algun més ...). Castells de set per part dels de Sants i dels de Gràcia, amb el tres de set, quatre de set i quatre de set amb el pilar (després d'un intent desmuntat), per part dels primers, i amb el dos de sis, tres de set i quatre de set pels segons (destacar la petita aixecadora del tres, que ha fet que el castell fos molt lent).

Per part de les altres dues colles, castells de sis, amb el dos de sis, tres de sis, cinc de sis, i amb pilar de cinc inclòs (avançant-se respecte l'any 2007), per part dels del Poble Sec; i tres de sis, quatre de sis, i quatre de sis amb el pilar per part dels de la Sagrada Família, amb un petit entrebanc al sols carregar el pilar de quatre caminant.

Com a conlusió, bon inici dels Castellers de Barcelona, bon ambient i amb força presència de camises vermelles a plaça, fins i tot, amb les primeres altes castelleres. A partir d'ara, continuar treballant els castells de cara als primers castells de vuit cap al mes d'abril, i a seguir treballant les estructures de set, amb les diferents actuacions que hi al mes de març, la primera el diumenge 2 de març a Calldetens amb la colla dels Sagals d'Osona

Les fotografies són de Josep del Viso, d'Àngels Goenaga a la web de la colla, i de la web de Falques.

November 11, 2007

Jornada per… Manresa!

Filed under: fotografies, Castellers, Cròniques — Carol @ 5:41 pm
Avui els Tirallongues de Manresa celebraven la seva 13a diada juntament amb els Castellers de Badalona i la colla més nova del panorama casteller, els Margeners de Guissona. La diada, que tenia lloc en un petit lateral d'una inclinada plaça, ha estat una bona ocasió pels manresans per aconseguir els objectius que durant la temporada els han costat assolir, però el seu màxim objectiu, el 4d7a, els ha costat i l'han hagut de treballar.



Llegir més | Tanca




Les colles obrien actuació amb uns pilars caminats que col·locaren a les colles al seu respectiu lloc a la plaça. Els primers en actuar foren els Margeners de Guissona, amb una camisa estrenada recentment. Just aquesta era la seva segona diada amb camisa marró mullat. Obriren plaça amb un 5d6 de ritme lent, amb un canalla petita que els hi costà arribà, però un cop la canalla ja es col·locà, l'enxaneta passà ràpidament i el castell es descarregà, ara sí, a bon ritme. Amb un 5d6 a la butxaca, els Margeners s'enfrontaren al 3d6xs, castell que tot just havien estrenat per la seva diada. Els castell pujà el pom i el pis de terços bé i ràpidament, però la manca de sincronització a l'hora de pujar els segons féu perillar l'estructura. Arreglant els problemes i igualant els pisos de nou la pinya es preparà i realitzà l'última pujada, aixecant els baixos. Els segons hagueren de treballar aquesta última pujada, però la pinya entrà amb força i la consistència d'aquesta li donà la seguretat que li faltava al castell. Parant de cop el tremolí, el castell es descarregà sense cap entrebanc més. A segona ronda encararen el 2d6. El castell pujà i es mantingué bé, i fins a l'entrada d'acotxador no hi hagué cap problema. Llavors l'equivocació dels grallers, que tocaren l'aleta a l'entrada de l'acotxador, desconcentrà a la gent, i un dels terços es començà a estirar. L'enxaneta travessà l'estructura, i el castell tornà de nou a la normalitat. Sense cap més anècdota que aquesta, el 2d6 marró es realitzà i els Margeners tancaven, juntament amb els 3 pilars de 4 de sortida, una de les millors actuacions fins aleshores.

Els segons en actuar foren els Tirallongues de Manresa. Van complir el seu objectiu de sortir de plaça amb castells de set, però amb algun entrebanc inesperat. Van obrir l'actuació amb un pilar de quatre aixecat per sota caminat, i acte seguit feren un 3d7 de bon ritme, ajudats a la pinya per les altres colles. Els tres va presentar unes bones mides, i sense patir en excés els manresans pogueren descarregar el primer castell de set de la jornada. A segona ronda atacaren el seu màxim objectiu: el 4d7a. El castell pujà nerviós i tens, i començà a tremolar massa d'hora. Massa obert a nivell de terços, els quarts hagueren de treballar de valent. Quan l'enxaneta ja havia carregat el quatre i havia entrar a l'agulla el castell cedí quan quarts ja es preparaven per baixar. Tirallongues, per assegurar, repetí ronda amb un 4d7 que, tot i els nervis, aconseguiren mantenir les mides. A tercera ronda tornaren a atacar el 4d7a. El castell, nerviós en excés també, es començà a obrir massa d'hora, i de nou quarts i terços hagueren de treballar de valent perquè no els hi marxés. L'enxaneta carregà el quatre i entrà a l'agulla. L'agulla començà a patir amb l'entrada de la petita, i una mala sortida dels terços, amb cops, féu vèncer a l'agulla que cedí quan aquests baixaven. Es va crear polèmica per saber si aquell castell era intent o carregat. Tirallongues el considerà carregat, i així es quedà la decisió. Per finalitzar la seva diada alçaren el pilar de 5 que no aguantà dins del quatre, que no donà cap problema ni perillà en cap moment. Els Tirallongues acabaren la diada amb bon gust de boca per haver pogut realitzar la millor actuació de la temporada.

Els Castellers de Badalona acudien a Manresa una setmana abans de la seva diada, on tenen grans objectius a assolir. Amb intencions de tirar castells de set, els micacos obriren plaça amb un 4d7 lent de ritme però segur en tot moment. Amb un petit tremolí a la sortida de la canalla petita, els micacos defensaren el castell que es descarregà a millor ritme del que pujà. A segona ronda atacaren el seu últim castell de set, el 3d7. Amb un tronc segur i ferm alçaren el castell que pujà a un ritme més ràpid i que no presentà cap problema. Sense nervis i sense presses els micacos descarregaren un 3d7 maco sense entrebancs. A tercera, sense estirar més el braç que la màniga i per manca d'efectius descartaren el 4d7a i alçaren un 5d6 de cara al 5d7 de la setmana vinent, amb un pom molt petit que serví, també, per estrenar canalla. El castell, que mostrà gran feina als assajos, es descarregà i sense problemes, i per acabar els micacos alçaren dos pilars de 4 aixecats per sota, un dels quals presentà problemes a la descarrega i l'enxaneta marxà endavant. Tret d'això els micacos sortien de plaça amb els deures fets.
















Margeners de Guissona: p4cam, 5d6, 3d6xs, 2d6, 3p4

Tirallongues de Manresa: p4xscam, 3d7, i4d7a, 4d7, 4d7ac, p5

Castellers de Badalona: p4cam, 4d7, 3d7, 5d6, 2p4xs (1 carregat).


Vés a dalt

January 1, 1970

Jornada per… Gràcia!

Filed under: Castellers, Cròniques — Carol @ 7:00 am

Aquest diumenge ens vam desplaçar a Gràcia, on la colla local celebrava el seu onzè aniversari, amb dues colles més convidades: els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Reus.

La diada començà fent cercavila pel carrer Xiquets de Valls, on la colla local féu un pilar de quatre, acompanyats dels Capgrossos que alçaren un pilar de cinc.

Els graciencs obriren plaça amb un 4d7a que remogué gaire i que va mantenir les mides, i que a la descarregada deixà veure un parat pilar de cinc. Sense cap dificultat amb aquest castell que ja havien descarregat anteriorment, els de la Vila de Gràcia atacaren el 5d7, que pujà lent i s'anà deformant amb la pujada de la canalla, molt petita, per cert. Durant la carregada la torre perdé totalment les mides i marxà cap a la rengla del tres, perdent totalment la quadratura. El castell es tensà i s'anà deformant, treballant a cada pis la seva posició, i pogueren lluitar fins la baixada de quarts, on el castell finalment es trencà i féu llenya. Per tercera ronda, i amb els dos objectius més importants de la diada complerts, atacaren el 3d7 que ja tenen molt per la mà, amb canalla nova i també molt petita, que féu que l'execució del castell fos lenta. Tot i així el descarregaren sense cap problema. Acabaren amb un vano de cinc girat i un pilar de 4 al balcó, amb gresca de la pinya inclosa.


Els segons en actuar varen ser els Capgrossos de Mataró, que per manca de camises i falta d'assaig descartaren la torre folrada i acabaren l'actuació amb una clàssica de vuit. A primera ronda atacaren un 3d8 paradíssim, que no mostrà cap complicació. A segona ronda el 4d8 se'ls hi creuà una mica més, i terços i quarts hagueren de treballar de valent per no perdre la posició. Tot i així, el castell perdé les mides i això feu patir als blau marins, que pogueren acabar de descarregar el quatre sense cap més problema. A tercera ronda alçaren la torre de set, que ja tenen per la mà després de la torre folrada de la setmana passada, però que per canvis als pisos superiors es va haver de treballar més del que s'esperava. Tot i així, la torre no va perillar en cap moment i es descarregà amb la seguretat característica mataronina. Per acabar feren dos pilars de cinc també girats.

Finalment els Xiquets de Reus, que anaven just de camises per tirar castells de vuit, tancaven les rondes d'actuació. Sense pilar al carrer dels Xiquets de Valls, començaren l'actuació amb un 3d7 que ja han fet cinc cops aquesta temporada i no se'ls hi va presentar cap problema. A segona ronda atacaren el 4d7, també un castell que han tirat bastants cop des de que van començar temporada el 2 de març i que tampoc no els hi va suposar cap maldecap. A tercera ronda tancaren el 4d7a, que va ser el castell que més hagueren de treballar els reusencs. Perdé les mides amb la pujada de la canalla i la carregada, i els quarts i el terços patiren havent de treballar la seva posició. Amb una baixada brusca per la deformació dels castells, tant terços com quarts hagueren de fer meravelles per no perjudicar l'agulla, que un cop es mostrà sense el quatre es veié segura i parada. El pilar de cinc es descarregà sense cap problema, amb un treball constant del terç. Per acabar signaren l'actuació amb tres pilars de quatre, el del mig aixecat per sota, molt lleuger.

Castellers de la Vila de Gràcia: p4, 4d7a, 5d7c, 3d7, vano de 5, p4
Capgrossos de Mataró: p5, 3d8, 4d8, 2d7, 2 pilars de 5
Xiquets de Reus: 3d7, 4d7, 4d7a, 3 pilars de 4





Totes les fotos AQUÍ

Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

December 31, 1969

Jornada per… Barcelona!

Filed under: fotografies, Castellers, Cròniques — Carol @ 10:00 pm
Ahir, a la plaça Sant Jaume, es va celebrar el 39è Aniversari dels Castellers de Barcelona, i els acompanyaren els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.







Llegir més | Tancar



Els Castellers de Barcelona volien tirar en aquesta ocasió el seu primer castell folrat, la torre de vuit, però la descartaren arrel dels assajos. Així doncs, començaren amb un dos de set que no els suposà cap problema. A la segona ronda atacaren el 3d8, que tot i que el terç de la buida s'estirà en excés i féu perillar l'estructura, es defensà fins a l'últim i l'aconseguiren descarregar. El 4d8 que tiraren a tercera ronda perdé les mides amb l'entrada de l'acotxadora i la travessada de l'enxaneta, però es defensà sense problemes. Per acabar, alçaren dos espadats de cinc molt lleugers que patiren amb l'entrada i la sortida de l'enxaneta, però que es descarregaren sense problemes. Finalment, un cops finalitzada l'actuació, caminaren un pilar de cinc al balcó.

Els Minyons de Terrassa, amb grans objectius per aquella diada, però curts d'efectius, van començar l'actuació amb un dos de vuit folrat. Els castell patí a nivell de terços des del començament, però el folre treballà de valent per parar el tremolí. Hi va haver un moviment constant a nivell de quarts i quints, però treballant-la fins al final l'aconseguiren descarregant. Amb dos castells folrats a la motxilla pel que porten de temporada, els malves decidiren alçar el segon castell de nou de la temporada castellera: el 3d9f. El castell, amb un peu molt just, pujà ràpid, però, com al dos, un constant tremolí féu patir per l'estructura en tot moment. Els tronc, veterà ja, aconseguí parar-se els cops i descarregar també el castells. Després de dos castells amb moviment al tronc, els malves volgueren arrodonir el resultat de l'actuació estrenant un segon castell: el 5d8. Aquest patí encara més que els anteriors; una pèrdua de mides progressiva féu treballar de valent al pisos superiors i va fer que els malves patissin per la descarregada del castell. Tot i així, els castell es descarregà amb satisfacció. Per acabar estrenaren un pilar de sis, que pujà ràpid i nerviós. Durant la pujada el pilar s'hagué de parar molts cops, però es carregà. Durant la descarregada, els cops que vingueren foren més difícils de parar, i els pilar es trencà.

La Colla Vella fou la tercera en actuar. Com els malves, alçaren a primera ronda un 2d8f, que després d'un peu desmuntant, pujà ràpid i sense problemes. Sense donar els problemes que presentà a la Selva del Camp, la canalla, menuda, pujà ràpid, i el dos es descarregà sense problemes. A segona ronda atacaren un 3d8 que tenen ja per la mà i no els hi suposà cap problema. A tercera arrodoniren l'actuació amb una tripleta, i alçaren el 4d8, que perdé mides als pisos superiors amb l'entrada de la canalla, però que es pogué defensar sense problemes. Per acabar alçaren tres espadats de cinc, una perfecta demostració del domini rosat sobre els pilars.


Castellers de Barcelona: p4cam, 2d7, 3d8, 4d8, 2p5, p5 caminat.
Minyons de Terrassa: p4cam, 2d8f, 3d9f, 5d8, p6c.
Colla Vella dels Xiquets de Valls: p4cam, 2d8f, 3d8, 4d8, 3p5.




Picasa SlideshowPicasa Web AlbumsFullscreen


Fotografies aquí

Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

Jornada per… Esparreguera!

Filed under: fotografies, Castellers, Cròniques — Carol @ 10:00 pm
Dissabte a les 7 de la tarda es plantaves a la plaça de l'Ajuntament d'Esparreguera els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Barcelona i la colla local, els Castellers d'Esparreguera. Però els acompanyava també una creixent pluja, que remullava carrers i camises. Finalment, per no suspendre aquell esdeveniment, es va decidir fer-lo al local de la colla local, a l'Escorxador, i en aquell espai reduït, humit, xafogós, i atabalat, es van alçar els castells per la Festa Major del poble.


Llegir més | Tancar




Els local portaven un cartell interessant, una diada que si els hi sortia bé podien agafar-se unes vacances d'estiu ben merescudes. A primera ronda atacaren el plat fort, el 5d7, que pujà i estigué nerviós en tot moment. Aquest castell, que feia 4 anys que la colla no intentava a plaça, portava unes mides lletges al tres, i va fer patir de valent a quarts per no deformar-se en excés. La pujada de la canalla, rapidíssima, va ajudar a que la carregada no s'alentís més del compte. Durant la descarregada els bordeus hagueren de treballar de valent per mantenir les posicions, però sense cap esglai el castell es descarregà. A segona ronda atacaren el segon plat fort, el 4d7a, castell que portava a la colla de cap durant la temporada passada, que se'ls va resistir en més d'una ocasió. Obert de segons i terços, però amb una bona mida a quarts, el quatre es carregà nerviós, però sense cap patiment. Un cop descarregat el quatre, l'agulla hagué de parar-se un parell de cops que pujaren de dalt, però que un cop el pilar es va tranquil·litzar es va poder descarregar sense problemes. A tercera ronda, per calmar els ànims i la eufòria, s'alçà un 3d7 que donà més problemes dels que s'esperava. Malament de mides, i amb la canalla nerviosa, remogué tota l'estona, però es carregà i descarregà sense cap entrebanc més. Per finalitzar alçaren un p5.

Els Capgrossos de Mataró portaven un cartell encarat a les Santes d'aquesta setmana, però la pluja féu minvar les expectatives, ja que l'ambient dins del local afectà a la canalla, que es negà a fer castells de vuit i la torre de set. Així doncs, començaren per un 5d7 de set de postal, on el moviment es féu imperceptible. A segona ronda un 4d7a que tampoc mostrà cap problema, i un 4d7 a tercera ronda, amb vistes posades clarament al 4d8, no mostrà més moviment que durant la carregada. Amb uns castells paradíssims, envejables i segurs van tancar l'actuació amb un vano de cinc a l'exterior del local.

Els Castellers de Barcelona també portaven grans intencions, però l'alçada i l'ambient del local féu retallar també expectatives. Alçaren a primera ronda un 3d8, que pujà amb un petit tremolí, i es carregà sobradament, però que una petita sotragada passà factura a un tronc relaxat i confiat, i el tres cedí. A segona ronda alçaren una 2d7 que es mostrà quieta i segura, i feia entreveure la 2d8f de l'endemà. El 5d7 pel que apostaren a tercera ronda remogué durant tota l'execució, però en cap moment féu perillar el castell. Descarregat sobradament, els vermells van sortir del local per alçar també el seu pilar de 5.

Castellers d'Esparreguera: 5d7, 4d7a, 3d7, p5
Capgrossos de Mataró: 5d7, 4d7a, 4d7, vano de 5
Castellers de Barcelona: 3d8c, 2d7, 5d7, p5.

Fotografies: Sergi Caravaca "Cafè".

Jornada per… l’Arboç!

Filed under: fotografies, Castellers, Cròniques — Carol @ 10:00 pm
Abans de res...

PERDÓ PERDÓ PERDÓ PERDÓ PERDÓ PERDÓ!!!

Porto poc menys d'un mes sense actualitzar, sense postejar, sense donar senyals de vida... I no és perquè no tingués ganes! No tenim connexió a can Goshi i quan ens connectàvem esporàdicament per penjar cròniques no tenia res pensat per actualitzar, i així estem... Que he abandonat literalment el blog durant un mes, i demano PERDÓ per la poca seriositat i la poca continuitat.

La meva primera sorpresa s'ha trobat en veure la nova estètica de blogger. Molt maca, la veritat. La primera decepció ha estat veure que el meu post serà IDÈNTIC a l'anterior. Però bé, no tinc res més ara mateix, així que us haureu d'aguantar, i ja aniran sortint cosetes.

Com ja he deixat entreveure, avui us penjo les fotos de l'Arboç del Penedès, la prèvia a sant Fèlix. La crònica la trobareu aquí.

Powered by WordPress