Fils de cultura

Ahir per primera vegada a la vida vaig anar conduint amb cotxe fins a Valls. Tenia ganes d’anar a la capital de l’Alt Camp des de feia temps. M’agraden les diades a la Plaça del Blat, siguin bones o dolentes. Em va costar una mica convèncer al meu pare perquè m’acompanyés a veure castells. El fet de tornar de Créteil el dia abans, celebrar la revetlla i no tenir la certesa clara que es veuria una gran actuació van ser les principals negatives que rondaven pel cap. Després d’assistir a l’actuació, però, estic molt contenta d’haver fet el sacrifici de matinar després d’uns quants dies esgotadors i amb poc descans.

Són molts els adjectius desqualificadors que hi ha gent que de manera poc meditada – o potser per desconeixença de la història - posa a les colles de Valls. Mai ho he entès. La seva forma de treballar és diferent a la nostra, però això no significa que uns fem les coses d’una manera millor que altres. Les realitats de cada lloc condicionen bastant el funcionament de les entitats. En aquest cas parlem de colles castelleres, però aquesta mateixa frase la podríem extrapolar en d’altres activitats. I és que quan moltes vegades es diu que les colles de Valls no assagen prou, que són uns suïcides, que no tracten prou bé a la canalla, que no tenen seny o qualsevol de les crítiques que sovint es senten, penso que no es té raó. Ahir es va poder viure una d’aquelles diades per fer callar a les persones que exposen els comentaris anteriors – que no són poques, almenys en l’ambient amb què em moc -, perquè a Valls es va viure la millor diada de l’any. A més, sense cap caiguda, tret del despenjament d’una enxaneta d’un dels pilars de cinc de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

La diada va ser ràpida i es van poder veure els millors castells de la temporada, tots descarregats. La Colla Vella, per la seva banda, va descarregar en dos dies quatre construccions que encara no havien completat: el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre, el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set amb folre. Excepte el quatre de nou que va pujar un pèl tancat de la rengla que mirava a la Colla Joves i que un cop carregat es va d’haver de treballar de valent per descarregar, la resta no van patir en excés. Això demostra que darrera del què vam poder veure ahir, també hi ha assaig. Que soni la flauta de tant en tant és possible, però que clavin tres grans castells ho veig pràcticament impossible. Per part de la Colla Joves van començar amb un tres de nou amb folre. Aquest castell no l’havien intentat per Sant Joan des de l’any 2005. En aquella ocasió van completar tant el tres com el quatre. En segona ronda, van oferir un fantàstic cinc de vuit que va fer aplaudir fortament al públic. Segurament va ser el millor cinc de vuit vist aquest any i un dels més macos dels últims anys. Un cinc impecable, sense cap error. En tercera ronda, van fer un peu desmuntat de quatre de nou amb folre. Finalment, però, van considerar que no valia la pena arriscar més del compte i van tancar la seva actuació amb el quatre de vuit.

Tant la Vella com la Joves algunes vegades no fan els castells parats, sinó que branden bastant. Segur que ells voldrien fer-los més quiets, però això no s'aconsegueix sempre. Les dues colles, en moments puntuals de la temporada, també arrisquen més que altres formacions castelleres. Tanmateix, el seu plantejament és diferent. Ni millor ni pitjor. Segurament si el seu tarannà fos el de la meva colla, quedaria sorpresa i no m'agradaria. En el seu cas, però, no. Hi ha prejudicis i llegendes urbanes al voltant de les colles bicentenàries, que moltes no són certes. És per això que crec que abans de desqualificar aquestes colles, s'hauria de meditar què ha passat perquè no s' assolís l'èxit que perseguien. Segurament, els factors que condicionen el fracàs van molt més enllà de l'assaig i del "primitius" que poden arribar a ser castellerament parlant. Avui, però, no toca parlar d'això, sinó que només es pot felicitar tant a la Vella com a la Joves per la gran actuació que van fer ahir i per la gran lliçó de castells que ens van oferir a les persones que ahir estàvem a la Plaça del Blat.

Esperem que la resta de les grans actuacions de les colles de Valls segueixin sent iguals de bones com la d’ahir. Per les dues colles serà complicat superar els registres que van aconseguir. Malgrat tot, van deixar clar que són dues grans colles i que es mereixen estar al podi del Concurs. Personalment, espero veure-les.

Esparreguera és una de les places on m’agrada actuar. Entre altres actuacions, és una d’aquelles que al principi de temporada quan ens donen el calendari busco si hi és o no. Encara que la plaça sigui molt calorosa i que any rere any arribem a les tantes de la nit a Mataró, em segueix agradant la plaça.

Aquest any hi hem actuat com a colla gran. Tot un honor, la veritat. Les ganes de fer castells grans hi eren. Als assaigs feia dies que s’anava rumorejant poder fer el tres de nou amb folre dissabte a la tarda. Per decisions tècniques – suposo que perquè el quatre de nou amb folre encara no estava a punt per intentar-lo abans de les Santes -, aquest castell de nou es va descartar. Em va fer certa ràbia que només s’anunciés el què els companys de la Jove de Tarragona anomenen vulgarment la “trileta”. És a dir, tres de vuit, dos de vuit amb folre i quatre de vuit. Pensava que Esparreguera es mereixia, almenys, el cinc de vuit. Però ja se sap, no es pot anar sempre a totes. Els castells anunciats a última hora, encara que de vegades sembla que els hi hàgim perdut el respecte, són grans castells.

Sense haver tingut massa temps per dinar, vam anar al local pràcticament corrents. Una bona caminada des de casa, per cert. Després d’una estona al bus, arribem a Esparreguera i comencen a caure gotes. Moltes gotes, sense parar. El cel no era blau, era negre. Mal presagi per una actuació. Un cop mullats i a plaça, ens diuen que hem d’anar a l’Escorxador. Els Castellers d’Esparreguera – igual que nosaltres – també tenen el local allà. Arribem i es decideix fer l’actuació. Un espai massa petit per tres colles. Els Castellers d’Esparreguera fan la seva millor actuació de la temporada completant el cinc de set i el quatre de set amb el pilar com a castells més destacats. Els Castellers de Barcelona carreguen el tres de vuit i completen el dos de set. Mentre que nosaltres ens conformem – bases del Concurs a la mà – a fer l’actuació més discreta (tot i actuar com a colla gran): cinc de set, quatre de set amb el pilar i quatre de set.

I sí, com he dit abans era de les que creia que havíem d’anar a la població del Baix Llobregat a fer els millors castells possibles. Vistes les adversitats metereològiques i les condicions com havíem d’actuar, però, encara que acabés – com tots – molt agoviada, vaig sortir satisfeta d’haver rebaixat pretensions. Deixar els castells de vuit per un dia i completar una diada de tràmit. Una diada que potser no s’hagués hagut de fer tenint en compte el poc espai que disposàvem per actuar. Potser ara tocaria valorar si cal fer castells en cas de pluja quan no es té un espai suficientment ampli per poder actuar.

Tot i els punts negatius de la jornada, cal felicitar als Castellers d’Esparreguera per l’actuació aconseguida i el xeflis que any rere any ens preparen. És una tonteria però s’agraeix moltíssim.