Amb els 12 anys d’existència de la Colla Castellera “Capgrossos” de Mataró, els entesos en això de fer castells diuen que han estat la colla amb la progressió més fulgurant. Es veritat, la colla del Maresme ha assolit en poc temps un domini tècnic i una dimensió social realment sorprenents.
Però en aquest temps també han viscut l’altra cara de la moneda, la creu, la pitjor de les vivències que es pot tenir en qualsevol à mbit de l’existència humana: la pèrdua d’una vida estimada.
Davant de l’adversitat, el Capgrossos s’han sabut sobreposar, i a hores d’ara, fent més pinya que mai, un cop recuperat el nivell tècnic d’una manera digne d’admiració, es troben en un moment important de la seva trajectòria: el salt cap els castells de “gamma extra”.
Aquesta denominació la reben els castells superiors al 3 i al 4 de 9 amb folre. El pas a l’execució d’aquestes construccions no és fà cil. Requereix molt d’assaig, castellers de tronc i folre (i manilles!)  molt tècnics, però sobretot, molta gent a la pinya.
En l’entorn casteller (afeccionats, periodistes especialitzats, castellers d’altres colles…) sembla que s’hagi creat certa pressió per que els de blau marà es decideixin a saltar per sobre d’aquest llistó, es diu que ja estan preparats, que tenen un 5 de 8 de postal que caldria posar ja a sobre d’un folre, o que la torre de 8 ja fa temps que demana estar a sobre unes manilles…..
Sembla que aquesta colla hagi de treballar sota pressió. I això no hauria de ser aixÃ.
Es cert que el 5 de 8 el tenen molt bé. I que el domini de la torre de 8 folrada és total. Però analitzem la situació:
Pel que fa al 5, per tal d’afrontar al salt a la gama extra, cal alleugerir el tronc, ja que alguns pisos són força pesats. Un cop alleugerit (cosa que ja s’està treballant de manera progressiva), cal assolir un domini similar al que l’actual alineació té en aquesta construcció. A banda d’això, s’han de trobar i treballar més segons de castells folrats, ja que a hores d’ara no es tenen els segons amb experiència suficient per anar al 5 de 9 (cal dir que alguns dels segons amb experiència estarien a terços). Tot plegat no es fà cil, però com diu la filosofia capgrossa: pas a pas, pis a pis, treballant de manera adequada s’hi pot arribar.
I si ens fixem en la torre, el problema principal radica en tenir força gent a l’assaig per poder treballar amb el folre suficient a sobre d’una soca potent, per tal de poder posar les manilles i anar col.locant quarts i quints amb certa frequència. A banda d’això, s’haurien de portar a plaça torres de vuit amb les teòriques manilles treballant al folre, i anar lligant i coordinant el treball entre els segons (terços de la de 9) amb el seus equips de crosses i contrafort, habituar-se a treballar sense agulla, i també coordinar les mans, els laterals i els vents amb els terços (quarts de la torre emmanillada). Tot plegat una feinada que no es pot fer en quatre dies. A hores d’ara, a l’assaig no s’ha pogut fer la feina que cal, per manca de gent, i tampoc s’han pogut fer les suficients torres de 8 a plaça com per intentar pujar-la un pis de manera imminent.
Foto extreta del bloc de la Tulineta
El diumenge 5 d’octubre hi ha el Concurs de Castells a Tarragona. A molts els hi agradaria veure com els Capgrossos surten de plaça convertits en la cinquena colla de “gamma extra” de la història, però encara falta molta feina per fer. Aquesta setmana estan programats 3 assajos, on s’hi espera molta gent i on segurament es faran proves molt importants, que faran decidir el que s’intentarà a la plaça de braus.
Tot i això, encara que al concurs no intentin cap d’aquestes construccions, i coneguent la curta però intensa vida d’aquesta colla, algú encara dubtarà que els de Mataró ja són una colla “extra”ordinà ria?
• • • • 
