Fils de cultura

Sant Agustí a Felanitx és molt més que 'el coso' o tots els concerts que s'han organitzat. Per aquesta festivitat hi surten (o tornen a sortir) els cavallets acompanyats per els gegants, els dimonis, els caparrots, etc... Segons n'Amades, a una de les quatre fulles que va escriure sobre costums catalanes, el ball dels cavallets de Felanitx "constituïa un dels documents de teatre de plaça més interessants de la cultura popular mallorquina".

Avui, emperó, sembla destinat a ser una dança que se manté per la voluntat d'uns pocs i on molts observen, estranyats, els al·lots que la ballen demanant-se perquè aquells infants van vestits de manera tan estrafolaria o perquè fan aquelles voltes tan ridícules. Son moments com aquests que fan què te sentis com a Ciutat.

Com a nota curiosa i per a qui no ho sàpiga. Dintre de l'església els cavallets ballen una peça inspirada (semblant, copiada o que conté...) l'himne de Riego.

[*] La foto és del 1953 i, com ja podeu ben suposar, no l'he feta jo. Està treta de la plana de Música Nostra.

Divendres 19 de setembre a Argentona en motiu de la diada de Catalunya.

Colla bastonera Picadits de Vilassar de Mar.

Soparet popular.

Postres amb els músics i músiques d'Ensaladilla So Insistent.

Després Orxata Sound System, grup de València que mescla la música electrònica amb el cant d'estil valencià i altres melodies tradicionals.

Punt i final de la festa amb el Pd Fotlifoc: cançons i melodies fetes a casa nostra: des de la Maria Cinta i Rudy Ventura fins a Obrint Pas i Massilia Sound System, passant per Dusminguet, Andreu & els Rumberus, Pomada, Xerramequ Tiquis Miquis i La Carrau, entre molts altres.

Bases

Diumenge 31 a les 18.30h. Comptarà amb la Rondalla de Joseret

Inscripció oberta i gratuïta (fins al 29 de juliol). Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes.

Professor: Artur Gaya (Quico el Cèlio)

Continguts:

Introducció al vers cantat. La quarteta
• El vers cantat a Catalunya, València, les Illes i les TE
• La jota cantada a les Terres de l'Ebre
• La jota de sis versos
• Audicions
• Pràctiques de construcció de versos i de cant
• Tècnica de cant i actitud corporal (nocions preliminars)

El taller inclou la preparació a aquells alumnes que desitgen presentar-se al I Concurs Nacional de Jota Pepe Garcia 'Canalero' (Tradicionàrius TE 2008)

Sessions: 30 de juliol i 13, 20 i 26 d'agost (de 19 a 22 h)

Per gaudir plenament de qualsevol de les festes majors d'arreu del país, és interessant arribar a la plaça ben informat. Ens ajudarà a valorar molt més el conjunt d'actes festius, populars o tradicionals. Aquesta és la setmana de Sant Fèlix, festa major de Vilafranca del Penedès. La coincidència dels tres dies forts de la celebració esdevenen entre divendres, dissabte i diumenge, i és previsible una major afluència a la vila penedesenca. Per anar ben preparats us recomano el programa de festes que podeu obrir si cliqueu damunt de la foto de sota. Veiem l'entrada de Sant Fèlix a la Basílica de Santa Maria, el vespre de la festa grossa.

Si aneu a Vilafranca podreu gaudir d'una de les millors festes majors. Cliqueu damunt de la foto de sota per obtenir el Protocol de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i veureu un model exemplar d'organització i planificació festiva molt reeixida. Veiem el Centenari Ball de Diables de Vilafranca en plena acció, en una actuació fora vila.

  

Ja parlarem en els propers dies, molt més del Sant Fèlix. Apa animeu-vos.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 887  ♦  bona@mesvilaweb.cat

Capdepera, feu de la Iguana durant molts d'anys, divendres passat, just abans del concert de la Troba Kung-Fu, tornà a ser escenari d'un correfoc. I la veritat és que aquest poble amb els correfocs te qualque cosa especial. Capdepera ja dona molt de joc amb els carrers estrets i tota aquesta serie de revols, pujades i baixades que té. Malgrat tot el vertaderament impressionant del correfoc fou la gran participació del públic. Cosa no gaire habitual a molts correfocs que se fan per Mallorca.

El correfoc fou llarg. Quasi dues hores tardaren els dimonis a concloure tot el recorregut i fer l'encesa final a la plaça degut, en part, al tipus de recorregut i a la gran afluència de participants que hi va haver. Ara bé, des de ben principi els dimonis varen estar en un ambient que puja l'ego a qualsevol colla. Foren aclamats des de la primera carretilla per la gent del poble que participava així com sabia i podia ja sigui alçant dimonis com amb càntics i crits variats[1].

El correfoc va funcionar bé durant força estona. Els cadafals que al llarg del recorregut els dimonis s'anaven topant les empraven per fer un poc espectacle i on la gent els envoltava esperant la pirotècnia que havien de llençar. La veritat és que donaven prou espectacle i ajudaven a fer el recorregut més distés. Amb l'arribada a la costa va ser on el correfoc va perdre el ritme. Penso que els dimonis s'intentaren re-agrupar per mirar de fer una baixada espectacular però la pèrdua de ritme i el tap de gent que se va formar va fer que l'aturada fos contraproduent. Va ser la primera vegada on vaig ser un poc conscient de l'estona que feia que durava el correfoc. L'encesa final també fou estranya. Lenta però espectacular en el seu inici(recordant, i molt, a l'espectacle de Biniamar) i en el seu final però llarga i pesada durant la seva evolució.[2]

Cal apuntar que amb tanta gent els dimonis quedaven en molts casos desapareguts al mig dels participants i de tant en quant el recorregut quedava fora foc o inclús en qualque moment fora l'ambientacio dels tambors (i no perquè deixesin de tocar). Això però no ha de veurer-se com un punt negatiu. Hi havia moments que era agobiant estar allà dintre i estic ben segur que fent de dimoni encara ho devia ser més. Té molt mèrit arribar a encendre i mourer-se en aquelles condicions però el que realment és impressionant és trobar un poble que participi tant d'un correfoc.

[1] Que demanant a gent que ho cridaven me deien que simplement 'era divertit' i no ho feien per res en especial. (suposo que no ho vaig demanar a qui tocava)
[2] Aquestes dues paraules ja no son meves. Va ser un dels moments durant el correfoc que vaig poder parlar tranquilament amb coneguts que m'anava trobant i, son ells, els que me definiren aquell tros d'espectacle.
[*] De les amigues de les cadenes avui no parlo.

Des de la plaça més castellera,
els millors castells de la temporada.

En els darrers temps, la complicitat ben gestionada entre les diverses expressions de la nostra cultura tradicional i els nous mitjans de comunicació està beneficiant moltíssim la difusió del nostre patrimoni.

Per Corpus vam poder seguir l'estimada Patum de Berga des de casa. Ara la gran diada castellera de Sant Fèlix també estarà a l'abast de tothom. 

                

La transmisió de la diada castellera de Sant Fèlix un altre cop és podrà veure per internet. En concret podrem seguir senceres, les tres grans diades de la festa major de Vilafranca del Penedès. Les Diades Castelleres del proper divendres 29 d'agost, vigília de festa major, del proper dissabte 30 d'agost, Sant Fèlix, i del proper diumenge 31 d'agost, Sant Ramon.

                                    Horaris de les retransmissions:
                                    Divendres 29 d'agost a les 14.15
                                    Dissabte 30 d'agost a les 12.15
                                    Diumenge 31 d'agost a les 14.45

Segons asseguren des del portal www.onsortir.cat retransmetre aquestes diades castelleres, facilitarà el seguiment de la festa no només pels milers d'aficionats als castells a Catalunya, sinó també pels catalans residents a l'estranger i molt especialment per aquelles colles castelleres que viuen el fet casteller des d'indrets tan allunyats com el Brasil o Xile.

 

La retransmissió serà possible gràcies a l'acord signat entre el portal Onsortir.cat, els Castellers de Vilafranca i la Televisió de Vilafranca. La retransmissió es podrà seguir des de qualsevol de les tres webs:

     www.onsortir.tv - www.castellersdevilafranca.cat - www.rtvvilafranca.cat

Els que no aneu a la plaça esteu d'enhorabona, els altres ja ho veurem.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 886  ♥  bona@mesvilaweb.cat

Post Addenda, 27/08/08 - 12:45
Finalment ha quedat aclarida l'autoria de la famosa fotogràfia castellera vilafranquina. En concret el seu autor-muntador va estar el Jesús M. Tibau, amb arrels a Cornudella, terra dels bons Brivalls i escriptor ebrenc, reconegut i admirat per molts. http://jmtibau.blogspot.com. Mercès Jesús M. ets un artista.

 

Això vol dir que era que va existir una època en la que als gegants sols s’ els podia veure durant uns pocs dies en l’ any. Parlem d’ un temps en que encara no existien En Pere i na Gràcia, ni en Miquelet es Salero, ni s’ Avia Corema; ni tampoc era costum que els gegants dels pobles veïns vinguessin a fer els dies de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia amb nosaltres a Maó.

 

Va existir un temps en que tots els fillets del poble esperaven tot l’ any per veure a n’ en Tomeu i na Guida, i veient atracar-se les Festes de Gràcia anaven cada dia fins el Pla de la Parròquia per veure si ja havien posat els gegants als balcons.

 

Els anys han passat, aquells fillets han crescut, alguns avui formen part de la Colla de Geganters de Maó, i són aquests els que el proper divendres dia 29, a les 21 hores, s’ encarregaran un any més de portar els gegants fins els balcons de l’ Ajuntament per que quedin exposats.

 

La festa de l’ arribada dels gegants començarà aproximadament a les vuit i quart de la nit, moment en que s’ obriran les portes del Quarter de Santiago (on en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero dormen durant la resta de lo any), les que donen a la Carretera Sant Lluís, i allà començaran a sonar les gralles i els gegants a fer camí cap a l’ Ajuntament, cap a les Festes de Gràcia 2008.

 

L’ itinerari anirà fins a la Plaça Explanada, baixarà per Ses Moreres i Costa de Sa Plaça i s’ espera que a les 20’45 h els gegants fagin l’ entrada al Pla de la Parròquia.

 

 

Com a novetat de la arribada d’ enguany hi haurà una sorpresa per els més petits de la casa, doncs abans de que els dos grans símbols de la ciutat pugin les escales per quedar exposats als balcons, es repartirà gratuïtament a tots els fillets un cartells amb les imatges dels gegants, per que aquests puguin també presidir les habitacions dels més petits de la ciutat. 

 

Un cop amb tots els fillets amb el cartell en la ma, ja sols faltarà culminar l’ obra, i amb els gegants dalt “La Sala” alguns aniràn als diferents sopars de carrer, altres a les revetlles que pot ser ja esclatin per alguna barriada i altres cap al llit i a contar els dies que falten per que els gegants surtin a ballar.

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Aquest passat cap de setmana ha set un dels més emocionants per tots els montuirers. No només per ser les festes de Sant Bartomeu, patró del poble, si no perquè enguany els cossiers que fa 15 anys que pegaven bots i dia rera dia de festa donaven la cara s'han acomiadat donant pas a una nova generació de cossiers.

No cal dir que aquest fet a provocat que enguany el 'ball dels cossiers' sigui més vist i seguit que els darrers anys que jo recordo(fins i tot IB3 ha vengut a fer el colló gravar). I quan dic el ball me refereixo pura i exclussívament al ball. Enguany hi havia cops, colçades i corregudes tant o més exagerades per poder veure el ball com per escapar i fer befa a en Banya Verda. L'aconteixement be s'ho valia i així ho va demostrar el poble amb una de les voltes més llargues que recordo (tampoc no som gaire vell encara i no els he viscut tant). Dissabte ballaren tant on tocava com on no tocava.

Diumenge fou el dia vertaderament emotiu. Els xeremiers com cada any despertaren al poble i els cossiers, cap allà les 10 començaren a ballar. Enguany, però, la multitud entaconada i mudada era molt més nombrosa que altres anys i ja deixava veure que l'església estaria ben plena. Polítics, alts i baixos càrrecs, càmeres, ateus, llums de discoteca i demés omplien l'església esperant el petit però breu homenatge que es va fer a aquests que han estat 15 anys icona del poble.

El dimoni encalça els cossier pel Pujol from esBinerbo on Vimeo.

I el darrer ball ja vos el podeu imaginar. Ara només cal esperar al 15 d'Agost de l'any que ve quan els joves que agafin el relleu faran el seu primer ball.

I aquest és l'escrit que va llegir un dels cossiers dintre de l'església.

Bon dia a tots.

Avui és un dia especial per nosaltres. Tan especial com el dia del primer assaig o de la primera vegada que vàrem ballar Flor de Murta, amb les cames tremoloses.

Flor de Murta, l'himne de Montuïri és la cançó que millor representa els balls dels Cossiers i, per tant, el nostre poble. I no cal dir que un poble com el nostre el fan les persones, totes i cada una elles. Des d’infants fins a padrins, des de jovent fins a pares. Les montuireres i montuirers són els que donen vida al poble, el fan bategar, ells són el cop sec del tamborino, que omplen el poble de vida al llarg de l'any i especialment en temps de celebracions.

Després de 15 santbartomeus, de 45 dies de balls, de mils de trencats, de reverències, voltes i galendencs, ens ha arribat el moment de trepitjar per darrer cop el dimoni i donar pas a una nova fornada de Cossiers. Ho feim, convençuts i emocionats, però sobretot ho feim orgullosos d'haver pogut ser Cossiers. I per això no volem deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest somni que hem viscut durant aquests 14 anys.

Persones com els nostres familiars, que sense ells molts de nosaltres possiblement no haguéssim estat Cossiers. Ells ens han vestit, ens han cuidat i sofert, ens han fet oblidar els nervis previs als balls i sempre ens han animat.

Persones com els amics i coneguts, Montuirers o forasters, tots ells ens han fet vibrar en cada cop de tambor i en cada nota de flabiol. Sense ells la festa no hagués estat igual.

Persones com els mestres que vam tenir i ens van ensenyar la dansa, en Vicenç Vaquer i, especialment, en Pep Gomila. Ells ens ensenyaren els passos i els balls. Però, aconseguiren una cosa més important: fer-nos entendre que els Cossiers són del poble, i ens mostraren que teniem una gran oportunitat però també, una gran responsabilitat.

Persones com els flabiolers i xeremiers. Ells són part molt important de la festa i són els que han duït a tots els racons del nostre poble cada nota de flabiol mesclada amb l’olor de l'alfabeguera. Amics com en Pep Rotger, en Toni Mateu, en Pep Toni Rubio i sobretot el nostre flabioler en Tomàs Salom, ells ens han vist créixer i fer-nos grans.

Persones com, els batles i regidors, els del govern i els de l'oposició. Tots ells han entès que, per damunt de tot, els Cossiers i el Dimoni són la millor representació del nostre poble i el sentiment més arrelat que tenim. Per tant, han ajudat a que la festa que més estimam sigui dels montuirers i que, any rera any, més gent de molts indrets de Mallorca, i perquè no dir-ho, d'arreu del món, venguin i coneguin com som i com sentim les nostres tradicions.

Per acabar, sols ens queda agrair a totes aquelles persones que d'una manera o altra han fet possible la continuïtat dels Cossiers, però creiem que la millor manera de fer-ho serà pegant els darrers bots damunt el cadafal, així que a totes elles, i a tots vosaltres que avui sou presents aquí el dia del nostre comiat, dir-vos que ... els pròxims balls els vós oferim a tots vosaltres

Moltes gràcies de tot cor. Sort i Ventura Cossiers!!!. Molts d’anys i visca Sant Bartomeu.

Els Cossiers de Montuïri.

Dimecres dia 27 a les 12 h a la Plaça de la Porxada, en el marc de la festa major.

Veure nota completa.