Rússia s'ha emportat el gat a l'aigua. Azerbaijan (a sota), molt plàstics i lírics. Les xiquetes més maques, les de Grècia, Albània i Ucraïna sense cap dubte. Molta ploma, com de costum i res més. L'altre vídeo és una versió hard del chiki aquest. Ara que la música és una altra cosa. Apa bona nit i tapa't.
♣ Després de veure la meitat del Freakstival de l'Eurorterada, els finlandesos m'han agradat força. Un grup de heavy metal ben canyero. Fa un parell d'anys, Finlàndia va guanyar amb una proposta semblant del grup Lordi. Els Teräsbetoni potser no son tant espectaculars però, sonen bé. Us fico el seu clip de la cançó que ha participat en aquest sarau d'avui. El cantant és un baixista esquerrà ben contundent. Turquia també ha fotut bastant la batacada de bon rock.
L'Eurovisió ens deixa a banda
Els estats grans ben confabulats, han estat sempre ermètics a l'entrada de les nacions històriques d'Europa, com ara la nostra. Per altra banda sempre han obert a la participació els escenaris, per a d'altres estats de la perifèria més o menys pròxima. Al fi i al cap, ells son els que manen. Us fico un parell de clips de països participants al Festival Friqui per excel.lència. Turquia l'any 2003 va portar una proposta ben exòtica que aixeca els ànims. Per altra banda Israel va donar guanyadors famosos ja fa trenta anys, cap el 1978, i també el 1998 si no m'erro.
Penso que si la cosa és cridar l'atenció, a Catalunya tenim un representant perfecte per donar el cop. El nostre Ariel Santamaria de Reus ens podria donar una bona alegria. Apa que si aquest vespre-nit voleu riure, doncs us planteu davant la tele, que segur que n'hi haurà per llogar-hi cadires amb el David Fernández i tota la parafernàlia aquesta. D'aquí a poc més d'una hora, comença la comèdia. Aquest post, està dedicat al Gerard que aquest matí implorava més contingut friqui al bloc Consueta. Doncs aquí està la dossi carrincla que reclamaves.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
La novetat del Corpus reusenc
Encara podem anar a veure el nou Ou com Balla de Reus. Fins a demà diumenge el tenim ballant sense pausa. És la nova incorporació al seguit de pràctiques populars i alhora tradicionals en la celebració del Corpus a la capital del Baix Camp. Els Gegants, la Mulassa, els Nanos o l'Àliga de Reus, enguany tenen competidors en la focalització de la festa per part de la gent del meu poble.
Per tancar el tema, encara us penjo un vídeo del YouTube. És una realització del cronista festiu reusenc Jordi Pinyol que sempre que pot ens ofereix una cobertura magnífica de tots els actes populars de la ciutat. Com que se certament que és un Dharmero de cap a peus, com jo mateix, l'hi ho dedico la portada del segon àlbum de la Companyia Elèctrica Dharma. Era un disc molt lligat a les festes i els sons populars.
L'Ou com Balla va sortir a la venda a començaments del 1976. Un LP de la Dharma, que juntament amb el Tramuntana o el Catalluna entre d'altres, feien servir sons festius adaptats a la seva proposta original i transgressora. Els darrers treballs han tornat als orígens i la Dharma torna a ser una canya. La Dharma ha fet servir altres cops, la suggeridora imatge de l'ou, per complementar els seus treballs.
El Jordi ens presenta el vídeo de l'Ou com Balla de Reus, amb el següent text:
El pòrtic de Sant Sebastià de la Prioral de Sant Pere, situat a la plaça del Castell, és l'escenari triat des del dijous 22 de maig i fins el diumenge 25 de maig per a la representació d'una tradició popular estretament lligada a Corpus, l'Ou com balla. Es tracta de fer ballar un ou damunt d'un brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual està guarnida amb abundants flors i plantes. A Catalunya es tenen notícies de la celebració del Corpus des del 1318 a Vic i el 1320 a Girona i Barcelona. A Reus hi ha referències l'any 1325. Pel que fa a la tradició de l'Ou com balla neix a Barcelona i amb el temps s'estén a moltes altres ciutats com Igualada, Cardona, Lleida, Vic, Tarragona o Manresa i, a partir d'enguany a Reus.
Encara una darrera imatge de l'Ou com Balla de Reus. Si cliqueu sobre la foto, podreu anar a la Galeria Consueta i controlar un grapat d'imatges del nostre Ou com Balla. És el primer cop que penjo una foto de grans dimensions al bloc Consueta i veig que es visualitza força bé. Cal experimentar sempre. Com que enguany ha estat tota una novetat, ens fa gràcia d'ensenyar-vos l'ou a tort i a dret. El Corpus enceta les festes i convida a sortir al de fora i gaudir del sol i el bon temps, si no plou es clar.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
PA-TUM... PA-TUM... PA-TUM...
Aquests dies ha sortit publicat el llibre «Músiques de la Patum», una obra que treu a la llum set col·leccions de partitures d'aquesta tradició i les compara amb les composicions actuals. Algunes de les peces encara no es coneixien i altres no havien estat gaire treballades.
La Patum és una celebració tradicional amb una llarga història, que està documentada des del 1525, però que segons diversos indicis històrics ja es devia celebrar des del segle XIV i al llarg dels segles es va anar instituint la tradició i la música que l'acompanyava. La seva història és tant extensa que encara avui es descobreixen partitures musicals fins ara inèdites. Algunes d'aquestes són les que han recollit el Ramon Felipó i el Sergi Cuenca en el llibre Músiques de la Patum, de l'editorial Llibres de l'Índex.
L'obra inclou la reproducció facsímil d'una col·lecció de set partitures senceres, algunes de les quals eren desconegudes, com les de Francesc Pujol, o molt poc treballades, com les d'Antoni San Salvador. Segons explica l'historiador berguedà, Ramon Felipó aquestes obres s'han trobat; «en arxius diferents. Hi ha una peça d'Antoni San Salvador, que surt en un llibre de 1916 difícil de trobar; una altra de Joan Baptista Lambert, que he recuperat de l'arxiu de la ciutat de Berga; dues col·leccions de Francesc Pujol no conegudes i procedents de la biblioteca de l'Orfeó Català i del Cançoner Popular de Catalunya, que estava guardat a l'arxiu de Montserrat; una de Joan Amades del butlletí de museus de Barcelona; Joan Tomàs tenia una altra composició al Costumari Català i Josep Armengou una altra».
Totes aquestes set peces estan datades a la primera meitat del segle XX i contribueixen a aprofundir en la història de la Patum i en la recerca musical de la mateixa. Felipó, que ja havia treballat en diversos projectes d'estudi d'aquesta celebració emblemàtica declarada Patrimoni Oral de la Humanitat per la Unesco, diu que a través d'aquesta última obra; «es pot veure el fil transmissor de la música al llarg de tots aquests anys, però també les seves diferents variacions».
El músic de Puig-reig, Sergi Cuenca, que és qui ha treballat en la comparació d'aquestes composicions amb les actuals afirma que han estudiat; «les diferents versions de cada peça, les més actuals i aquestes més antigues, i hem vist que són bastant similars. Cal destacar, però, que per exemple la partitura d'Antoni San Salvador és la més diferent, potser perquè és la més antiga». Les troballes daten d'una època que segons Cuenca és «quan hi ha hagut més moviment musical, on la formació de cobla ha canviat més i ha crescut més i per això és molt interessant estudiar aquestes variacions».
Músiques de la Patum incorpora les set col·leccions de peces i disposa d'una introducció a càrrec de Ramon Felipó que situa històricament les troballes, mentre Sergi Cuenca fa una anàlisi comparatiu pel que fa a les partitures recuperades. El llibre també té el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El treball completa un apartat encara una mica oblidat en el tema de la Patum, com era la seva música. Podem trobar infinitat de treballs etnogràfics, històrics i documentals sobre el gran esclat festiu del Corpus a Berga. Una festa que heu de visitar algun cop a la vida.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
A Reus l'ou encara balla i ballarà
Ahir a la tarda vaig baixar al centre de Reus, en concret al centre neuràlgic de la vila, l'eix central de la festa al meu poble. El Mercadal. Eren cap a les quatre de la tarda i de sobte les campanes de Sant Pere van començar a sonar sense parar. Era el senyal de que els gegants sortien a passejar pels carrers de Reus. Les portes de la Casa de la Vila es van obrir de bat a bat. Les gralles van trencar l'aire i els timbals van redoblar valents. El Vitxet, la Vitxeta, el Japonès, la Japonesa, el Negre, la Negra, les tres parelles de gegants més petits van sortir sota el sol de la tarda. Els seus companys més pesarosos i alts, el Moro, la Mora, l'Índia i l'Indi van quedar-se encara al vestíbul de la casa consistorial, potser fent la migdiada vigilats de la seva companya inseparable, la Mulassa de Reus.
No vaig poder evitar-ho i vaig anar al darrera dels gegants a resseguir les primeres passes del seu passeig. Vaig retratar-los abastament i de balls i remenades no en vulgueu pas més. Van fer cap a un lloc determinat on eren esperats per ballar i la veritat és que la pell de gallina i l'emoció va acompanyar-me com a bon reusenc que soc. Val ha dir que va sobtar-me el veure una certa deixadesa en els pentinats i els vestuaris dels gegants. Segurament que per Sant Pere ja sortiran mudats del tot i més endreçats, o com a mínim lluents i nets com pertoca. De gegants, norrieses i altres vergonyes locals, ja en parlarem més endavant. No dic res més.
Més tard vaig fer cap a la plaça del Castell. El portal posterior de l'església prioral de Sant Pere de Reus, acollia l'Ou com Balla. En concret a l'atri de Sant Sebastià. El muntatge que han fet aquest any per primera vegada és explèndid i molt vistós. Potser amb certs tocs d'originalitat i tot. Podem donar-hi una nota ben alta.
Tots els reusencs o els forasters vinguts d'arreu, poden anar a veure el nostre ou, que es manté ballant a un ritme correcte. Ornamentacions precioses i ben treballades. Un parell d'Heralds vestits d'època i amb simbologia local, custodien l'ou de Reus que rep visites a dojo. Penso que l'hem encertada plenament. Enhorabona.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
La natura esclata de festa
Per Corpus és costum engalanar façanes, balcons i carrers amb motius florals diversos i vistosos. Les enramades omplen de colors i llum els indrets socials de cada població. Com una forma de vestir de festa la mateixa ciutat. Semblant significació podem donar-hi al fet de col.locar domassos per baranes i tribunes més destacades de cada poble.
En molts llocs del país també podem trobar-hi per Corpus, les catifes florals esteses al terra dels carrers i places. Damunt l'asfalt o les llambordes poden gaudir de veritables obres d'art floral de molta vistositat. Existeixen certes competicions o rivalitats entre diferents carrers o colles, per fer encara més treballada la decoració amb pètals de flors, crifolla, encenalls pintats o qualsevol element de colors adients pel muntatge que cal mostrar a terra. Llocs de molta anomenada son Arbúcies o Sitges, però podem resseguir tota la geogràfia catalana ben esquitxada de catifes de tots colors.
L'origen d'aquest costum és incert, però caldria relacionar-lo amb certes pràctiques paganes ben antigues. Aquests rituals antics estarien lligats amb la natura en aquesta època de floració i esclat vital. Un procès de comunió amb la naturalesa i el mateix sol benèfic que ajuda les collites a madurar. Un altre cas semblant, el podem trobar en el fet de llençat pètals de diferents flors, davant mateix del santíssim sagrament en la processó de Corpus. A Reus, son les xiquetes que han fet aquest any la comunió, les encarregades de sembrar de floretes el camí de l'òstia sagrada, com a virginals i pures donzelles sense malícia de cap mena.
Els carrers guarnits amb les catifes es mantenen impecables fins el dia de la processó. Els diferents entremesos, gegants, balls i els altres participants del seguici processional no aixafen mai les flors però, el seguici del santíssim té el privilegi de trepitjar i desfer amb el seu pas, les decoracions que guarneixen el recorregut envoltats de la gentada del lloc vestida de mig temps.
De dalt a baix, veiem les catifes de Reus, Sitges, Reus i Arbúcies en aquest ordre. Tombar pels carrers de les viles mudades de flors, és amarar-se de natura i gaudir de l'aroma penetrant de tot aquest bé de Déu. Moltes celebracions participen de la complicitat dels fruits de la natura a casa nostra. El Corpus és una època indicada, molt encertada. Els camps i boscos ofereixen amb generositat els seus brots de tota mena. Ginestes silvestres o clavells enjardinats, combreguen plegats de la màgia de les tradicions més nostres i estimades. Visca Corpus !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Segons podem veure al cercador català de VilaWeb, el Nosaltres.cat, aquests son els millors indrets de la xarxa amb contingut dedicat a la Patum de Berga:
Corpus: SentimentsDePatum- Web dedicada a la festa de la Patum de Berga, del pintor Esteve Espelt.
Guita Xica - Portal d'informació i opinió sobre la Patum i també sobre la comparsa de la Guita Xica.
La Patum - Reportatge del Diari de l'Escola sobre la Patum de Berga. Informa del paper de les comparses que participen a la festa grossa de la capital del Berguedà.
La Patum - Pàgina oficial, oberta el 2007, amb fotografies i tota la informació sobre la Patum de Berga.
La Patum de Berga - Informació sobre aquesta festa de Berga des de Berguedà.net. La festa, la història, les comparses, el programa d'actes i enllaços relacionats.
La Patum de Berga- Firesifestes.com dedica aquesta pàgina a la Patum, amb història i tota mena de detalls sobre la festa popular.
La Patum de Berga - La festa grossa de Berga, en línia.
La Patum de Berga (Miuet) - Web amb fotografies, els Goigs i el programa de la Patum del 2004.
La Patum dels Pobres - Una versió diferent de la Patum de Berga en què no hi ha cap comparseria (amb excepció dels músics, que cada vegada són més). Només hi ha poble.
Pàgina de la Patum - Web dedicada a aquesta típica festa de Berga. S'hi poden trobar fotografies i recursos.
Patim Patam Patum- Joc de taula inspirat en la Patum, els seus patumaires i els seus personatges mítics.
Ho dic content ara que veig que entre tots heu fet els 90.000. Mercès per les visites que aquesta setmana ja tornen a passar de les 2.000 i en el que va de mes també saltem les 10.000 com si res. Sou de por !! Sou els millors !! Noranta-mil gràcies !!
BONA PATUM TINGUEU TOT I TOTES !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Powered by WordPress