Fils de cultura

Un parell de fotografies més de la Festa a Montuïri.

A cada sant el seu altar

Sant Jordi ja està desat al calendari dels records. Ara és el moment de fer un parell de consideracions sobre una confusió que he vist en mitjans de comunicació escrits i escoltats. També hi han caigut alguns blocs amics, amb tota la bona fe del món, dit sigui de pas. És ben normal.

El dia de Sant Jordi, és el 23 d'abril. Celebrem el nostre sant patró. Un personatge que històricament es descriu com a: "Militar romà i màrtir cristià" Tota la iconografia heròica és totalment llegendària i duta de terres orientals. Del sant se'n tenen referències en multitud de llibres, com són ara el Palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze (La Llegenda Àuria, del segle XIII amb el drac i la rosa).

La tradició catòlica el fa fill de Geronci, un oficial romà de la Capadòcia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel). Allà, es casà amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill; Georgius (en català, Jordi). A l'arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan comptava amb trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià.

El 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que és cristià. Dioclecià ordena la tortura del traïdor; és encadenat a una roda d'espases i posteriorment, decapitat. La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pagà, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, però poc després foren martiritzats.

El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després Constantí I hi féu edificar una església en honor seu, seguint consells d'Eusebi de Cessaria. Constantí fill de santa Elena, fou el primer emperador cristià i aboleix la seva persecució el 1313 en l'edicte de Milà. El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I. Els cavallers de les Creuades portaren el seu culte a Catalunya i amb els anys esdevingué el nostre sant patró.

Moltes Jordines celebren el seu sant aquest dia, però concretament hi ha destinat un dia per a les Jordines i Georgines. Justament el 15 de febrer es celebra santa Geòrgia o dita més aviat santa Jordina. És el mateix dia dedicat a Sant Faustí i Santa Jovita, màrtirs, o Sant Claudi de la Colombière, o Sant Joan Baptista de la Concepció entre altres. Santa Jordina verge, no és massa coneguda. Va agafar el nom de Sant Jordi, del grec Georgos, que vol dir pagès. El sant de la Capadòcia també va ser agafat per altres sants del calendari com ara Sant Jordi, bisbe (19 abril); Sant Jordi, diaca i màrtir (27 juliol); Sant Jordi, monjo i màrtir (24 d'agost) o Sant Jordi, prevere (25 d'octubre), entre altres sants, beats i companyia.

Les noies o dones anomenades Jordina, ho poden celebrar quant vulguin, però cal dir que tenim un dia dedicat al calendari anual, el 15 de febrer, per una santa que porta el seu nom. La dependència masclista de certs noms femenins es fa palès en tot el santoral cristià. Les Joanes ho celebren per Sant Joan el 24 de juny, quant al llarg de l'any hi ha forces dedicacions a santes dites Joana. Joana d'Arc per exemple. De tot plegat depèn també la sana intenció dels pares o padrins a l'hora de triar el nom de la seva canalleta. Aquí si que no hi ha res a dir.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

Nervis. Aixo es el que m'ha despertat, els nervis. Com també han sigut els nervis els que m'han tingut esperant a que fossin vora les dotze per sortir de casa, passar a buscar un parell de companyes i plantar-nos a plaça, on els nervis m'han continuat seguint, ja sigui perquè la gent arribava en comptagotes a plaça, pels canvis d'ultima hora, etc...

Hem començat a cantar la pinya del 9, la que a mi personalment em preocupava més ja que portavem poc més d'un cordó de pinya, i no l'haviem pogut assajar massa amb pinya, però hem hagut que parar per poder fer un pilar de 4 de sortida d'ofici, que hem fet les tres colles alhora.
Seguint amb el tema 9d6, i mentres el Ramon ens tenie al public entretingut amb les seves explicacions, hem acabat d'organitzar la pinya, i amb els nervis a flor de pell, la colla ha tret la força suficient per fer el que vam poder fer a finals de la passada temporada, però aquest cop, tot just començar.
En segona ronda, i ficant tota la carn a la graella, tocave tirar el 4d7, castell que de moment, i esperem que no duri molt temps, es el sostre de la colla. La pujada ha sigut perfecta, sense perdre la quardatura del castell, però en el moment de fer l'aleta, el castell ha començat a perdre les mides i deformar-se. Segurament els nervis d'actuar en plaça pròpia juntament amb el fet que fos el nostre sostre, ens han jugat una mala passada. Amb la pinya lluitant fins al final, el castell s'ha acabat trencant a la sortida de quarts i amb la canalla fora del castell.

La caiguda al 4d7 ens ha deixat, o com a minim a mi, un regust agredolç.
Com a tercer castell, el 3d6ps ere l'escollit. La colla s'ha desfogat i ha tret tota la ràbia plantant un 3d6 ps com pocs n'hem fet. Per acabar l'actuació, 3 pilars de 4 per part nostra.


Per la seva banda, Castellers de Cornellà, colla més o menys habitual dins del nostre calendari, i juntament amb Castellers de Lleida, els nostres padrins, han començat l'actuació amb un 3d7 que han aconseguit descarregar, un pel tremoladís. A segona ronda, han plantat un 2d6 ràpid d'execució, han continuat amb un 5d6 sense cap tipus d'aparença aparent, i han acabat l'actuació amb dos pilars de 4.

Com a terçera colla, Castellers de Sant Feliu, han començat l'actuació amb un 3d6a, però a segona i a terçera ronda han tingut problemes per dur a terme els dos castells que tenien previstos, el 4d6 i el 3d6, que han tingut que quedar en dos intents desmuntats per problemes de canalla, i no han volgut fer ronda de repetició.

Acabada l'actuació i fet al foto de la colla, hem acabat anant a parar on feien el dinar, i després de fer algun que altre invent amb la canalla, com un 3d5 net sense acotxador ni enxaneta amb canalla Margenera i de Cornellà, i el que fins ara és el màxim dels "MiniMargeners", que entre ells i els de Cornellà, han pogut fer un magnific 4d5 amb agulla net, on l'acotxador pujava directament i entrava al pilar, sense passar per sobre els dosos.


Avui hem fet una gran actuació, plantant el primer 9d6 de la temporada castellera (com ja vam fer l'any passat), hem plantat un 4d7, que tot i la nostra ràbia i la nostra lluita ha durat fins el limit, la cosa s'ha acabat trencant. Hem fet també, un 3d6ps com pocs n'hem fet, amb una furia impressionant.

Salut Margeners! I merci a tothom que s'ha passat per plaça, o ha mostrat el seu interés llegint-se tota la parrafada.

Per cert, (aquesta va per tu Diego) agraeixo especialment el fet que vingués a veure l'actuació la meua xiqueta (si, tinc xiqueta... si es que els bons sempre estem ocupats xD), l'Aida, i també a la Laia, que es la propietària de les fotos, i a la Montserrat, que han vingut desde Manresa, i ja per acabar, al Cesar Merino, que vosaltres no el coneixeu, però és un fotògraf de Barcelona que passe els caps de setmana per aquí i ens segueix bastant.

I així de rebot i com qui no vol la cosa, m'agradarie fer-vos saber que, segons tinc entes, es la millor actuació de la nostra (breu) història. Felicitats.

Com ja deveu saber,la colla ens hem constituit com a:

A partir de dilluns dia 28,podeu anar a fer-vos socis a l'oficina de la CAM.(a la plaça del fossar).
els requisits són els següets:

 TAMBÉ VOS INFORMAM QUE PODEU COMENÇAR A COMPRAR I A VENDRE,LES SAMARRETES DE LA COLLA.N'HI HA UN DISSENY DELS DIMONIS I UN DELS DIMONIONS.
 ELS PREUS SÓN DE 6€ PER ELS DIMONIS I SOCIS,I DE 10€ PER A LA RESTA.

 

 

 

Aixó s'acaba i cal marxar

Doncs si amics meus, tot alló que comença, acaba tard o d'hora. Si t'ho passes bé i gaudeixes de bones experiències, el temps encara corre més de pressa. Aquest diumenge hem fet les darreres tombarelles per Montblanc. Massa gent per veure res, és el que té l'èxit de la celebració de la Setmana Medieval. Penso que de vegades es pot morir d'èxit. Enguany les parades i altres tendals estaven repartits per molts carrers, però tot i així l'espai està atapeït d'homes i dones, xiquets i xiquetes, cotxets i altres noses.

He pogut gaudir de bons espectacles i tot ha anat força bé. Recordo que l'any passat va ploure els tres dies en tongades intermitents. Plovia i sortia el sol cada dia. Va espantar visitants i expositors, però es podia caminar per tot arreu. Enguany hem tingut uns dies d'estiu. La màniga curta i el barret estaven a l'ordre del dia. Els que anaven abillats amb vestes i altres vestimentes medievals, suaven la cansalada.

Un nota molt alta a la representació de la Llegenda de Sant Jordi. Respecte a l'any passat, s'ha vist millorat el procés descriptiu que ara realitzen un xicot i una xiqueta. L'ambientació musical és molt bona. Es poden escoltar fragments del Llibre Vermell de Montserrat, o de Gasparo Zanetti entre altres peces molt ben trobades. Potser alguns passatges de factura cinematogràfica no resulten massa adients, però sonorament son bons. Els actors i figurants treballen a tot ritme. La veu i les intervencions es poden escoltar amb bona qualitat, cosa estranya en espectacles a l'aire lliure, que sovint son difícils de seguir.

La gent es comporta força bé. Poques tossagueres i bastant de silenci. Llàstima que a l'obrir les portes per accedir, es tornin com a energúmens per aconseguir un bon lloc. Jo vaig anar xanet, xanet i estava entre les deu primeres files a tocar del passadís central per on entren els interventors de la representació, amb cavalls i altres patums diverses. Per tot arreu on vagis, trobes senyals de que no som més que uns animals a mig socialitzar.

Aquesta representació de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc, és l'eix central de tota la celebració de la Setmana Medieval. Al voltant del llegendari es construeix una festa molt reeixida i ben viscuda per montblanquins i foranis. Aquí la teca i la menjuca va ben servida, tot i les cues i aglomeracions. Ara toca marxar. Abandono la Vilasauba o Vilasalva que deien abans. Fa més de quaranta anys, de menut m'hi portaven els estius, per canviar d'aires i sanar la meva asma infantil. A casa dels padrins i tiets hi passava unes bones setmanes. Ara és bonic recuperar els vells records. Fins l'any vinent Montblanc.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

Benvinguts a tots els que visiten aquestes pàgines.

Com era d’esperar els Gegants en Marc i na Maria Àngels, i tota se colla de geganters/as de Sineu, ens han rebut a dalt de ses escales mentrestant ses colles anaven arribant i preparar-se per realitzar sa trobada. A sa plaça Mercadal a començat el passacarrer continuant pels carrers Església, Font, Major, Sa Plaça, Major, Son Torelló, plaça des Fossar per arribar a l’Abeurador fer sa ballada de cada colla i sa conjunta, per acabar dinat d’una bona paella.

Per sa colla de Sineu sÂ’han acabat els nirvis dels preparatius i veure que tot anat be, que mes poden demanar. Enhorabona colla de geganters/as de Sineu.

Avui dia de la Mare de Déu de Montserrat (aprofito per felicitar-les) s'ha celebrat a Vilassar de Dalt, com a acte dins la seva Festa Major de Sant Pere Màrtir, una diada castellera on compartiem plaça amb els Castellers de Vilafranca.

Avui era dia important per portar ja castells una mica més seriosos a plaça i així ha segut, per part dels Capgrossos la millor actuació de la seva història en aquesta plaça. Em aixecat per aquest ordre el 3d8, el 4d8 i la torre de 7, precedit del clàssic pilar de 4 caminant i culminant la diada amb un vano de 5. Els tres castells han estat consumats a l'estil Capgrossos, es dir, sense cap problema, potser un xic tremolós el 4, però sense cap mena de problema tant a la carregada com a la descarregada.

El cos ja comença a demanar fites més altes, tot i que encara hi ha molt d'assaig per fer.

Pel que fa als Castellers de Vilafranca, doncs que dir d'ells? que ho han fet tot molt bé, amb una solvència gairebé insultant i això que no eren pas gaires. Aixì doncs ens han deleitat amb un 4d8, torre de 8 folrada i 3d8, per arrodonir l'actuació ens han regalat un pilar de 6. No cal dir que també obriren plaça amb un pilar de 4 caminant i tancàren l'actuació amb 6 pilars de 4 simultanis.

Tot seguit, refrigeri per a tothom i cap a casa.

La setmana que vé toca actuació a Granollers on hi ha previst fer la mateixa actuació que avui.

Aquest cap de setmana els gegants d’ Es Mercadal i també els de Maó han participat en la diada de Sant Jordi que com cada any ha organitzat el Casal Català de Menorca.

 

La primera de les ballades va ser ahir a la tarda, amb la novetat de que per primera vegada es va fer al poble de Fornells. El lloc escollit la Plaça de s’ Algaret.

 

Va ser a les sis i mitja de la tarda quan els gegants en Martí i na Maria (propietat compartida dels pobles d’ Es Mercadal i Fornells), els maonesos Pere i Gràcia i el nan en Miquelet es Salero van fer la seva arribada, ja amb música i ballant, al punt neuràlgic de la festa. els seguents en arribar ja van ser els membres de la cobla Pare Manyanet de Reus i la colla sardanista Violetes del bosc.

 

A les set amb punt el president del Casal Català anuncià per megafonia l’ inici de la festa i els primers en sortir a ballar ja van ser els sardanistes, fent una exhibició d’ un galop de fantasia, seguidament van ser presentats els gegants per ballar els acostumants pas-dobles propis d’ aquestes figures.

 

Durant el transcurs d’ una hora es van alternar els balls de gegants i les ballades de sardanes, per finalment acabar tots els participants junts fent l’ acostumat ball de germanor que no podia ser altre que “La Santa Espina”. Per aquest darrer ball els grallers ja tenien estojades les gralles i mentre els portadors de gegants feien ballar les figures altres es van sumar als arribats de fora de l’ illa fent la rotllana més gran.

 

Destaquem de l’ experiència d’ aquesta festa a la vila de Fornells els preciosos quadres resultants dels gegants i els balls de sardanes vora la mar, però també el fet de que el ser aquesta vila de les que augmenten de població amb l’ arribada de la temporada turística,  per la jornada d’ ahir es va trobar a faltar algo més de públic omplint la plaça.

 

Tot i així és sabut que les grans concentracions de públic, almenys a la nostre illa, avui en dia ja sols es donen durant les festes patronals d’ estiu, fent que les manifestacions culturals que es fant durant tota la resta de l’ any ja sols comptin amb el públic de costum però que a vegades incondicional.

 

Succeiria llavonces que per la segona part de la festa, avui al matí i a la Plaça Explanada de Maó, ja ens hem trobat amb alguns fillets i no tant fillets esperant als seus gegants ,amb les samarretes d’ en Miquelet es Salero o portant a la solapa els pins dels gegants: l’ uniforme d’ “anar de gegants”.

 

Avui la festa ha començat poc abans de les dotze del migida, amb un cel que si be en un principi alguns núvols ens feien de para sol en poc temps l’ únic que s’ ha pogut fer per combatre la calor és llevar-se roba.

 

Un cop més el president del Casal ha presentat als participants, amb la novetat que els gegants participants han estat els de Maó: En Tomeu i na guida, en Pere i na Gràcia i el per molts fillets idolatrat Miquelet es Salero.

 

La dinàmica ha estat la mateixa: una sardana, dos balls de gegants, una altre sardana, dos balls de gegants més i fins a quatre voltes. Com en el dia anterior el moment més emocionant la ballada de la Santa Espina.

 

Un cop acabat aquest darrer ball ja sols quedava la foto de grup i algun que altre comentari, mentre es feia la foto, d’ els amics de la cobla Pare Manyanet amb els geganters maonesos de que valdria la pena ajuntar les fotografies de grup de cada any per com vells amics que ja som poder junts contemplar l’ evolució de cada grup per anys i també de cada un dels seus membres en el passar del temps, Sant Jordi rera Sant Jordi.

Finalitzarem la crònica del dia d’ avui destacant la presència d’ algo més de públic, la durada de la festa que no ha excedit en gaire la hora de duració del dia anterior i les moltes càmeres gravant i filmant a uns gegant que segur que en aquest moment fotogràficament ja són presents en la majoria de  països del mon.

 

Pels incondicionals dels gegants i pels que no es vulguin perdre un acte cultural i social sense precedents a la nostre illa, el proper dijous a la tarda ens trobarem al poble d’ Es Castell les Colles Geganters de Maó, Alaior, Sant Lluís i la pròpia del poble, per tots junts batejar al nou gegant d’ Es Castell, construït amb el doble motiu de revitalitzar a la colla gegantera amfitriona i amb la pròpia figura retre homenatge a un veí ben estimat i emblematic dins el poble que si be fa uns anys una malaltia dolenta s’ el va emportar, a partir del proper dijous tornarà a existir per sempre en forma de figura de cartró i fusta.

 

En els propers dies adelantarem tots els detalls de l’ acte.

 

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

  Per veure mes fotografies de la diada de Sant Jordi visitau l' album Sant Jordi 2008

Si aquest migdia passejaveu per ciutat (cosa difícil amb la quantitat de fires que hi havia i el sol que pegava) al mig de la Plaça on hi ha el Rei en Jaume I amb la ma alḉada segurament vos haureu topat amb una actuació castellera.

Convidats per la Casa Catalana els Castellers de Mallorca han alçat un parell de castells. L'actuació tranquil·la i molt per davall del que havien anunciat a l'assaig (com ja ve sent habitual) i amb pocs castellers. S'ha començat amb el castell amb més dificultat, el 3 de 6 per sota i s'ha continuat amb el 4 de 6, un 3 de 6 i dos pilars de 4. L'actuació no hauria tengut res a destacar si no fos per com ha costat que pugés l'acotxador al darrer castell i la lentitud en l'execució de tots els castells.

A la Fira de Campanet la propera, aquest cop, amb els Al·lots de Llevant.

(pst! i més fotos de lo de Montuïri més tard...)

gris, fosc, feixuc...

avui és un dia de merda...