Fils de cultura

Com de costum, deixem constància de tot el santoral del mes. Aquest abril celebrem els dos sants patrons del nostre país; Catalunya. El dia 23 és sant Jordi i el 27 la Mare de Déu de Montserrat. A partir d'ara tothom qui vulgui consultar el santoral mensual, podrà fer-ho còmodament clicant l'enllaç de la dreta. Una icona amb la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus ens portarà directament al calendari santoral. Podeu pitjar directament sobre l'estampeta de la verge i obrire'm aquest recull del mes actual. Si voleu anar a recuperar altres entregues ho podeu fer accedint als posts temàtics que anomenem Calendiàrium.

1	Sant Venanci, bisbe i mr.; sant Hug, bisbe; santa Teodora, mr.; beat Nuño Álvares Pereira, rel. carmelità.
2	Francesc de Pàola (1416-1507), ermità, fund. Mínims (CR). Santa Maria Egipcíaca, penitent.
3	Santa Maria al peu de la creu. Sant Nicetas, abat; beata Guiomar.
4	Sant Plató, abat; sant Benet de Palerm, rel. franciscà.
5	Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer (1350-1419), prev. dominicà, de València (on se celebra el dilluns de la segona setmana de Pasqua). Santa Emília, vg. i mr.; beata Maria-Crescència Höss, vg. franciscana.
6	Sant Marcel·lí, mr.; sant Sixt I, papa (romà, 115-125) i mr.; sant Guillem, abat.
7	Sant Joan Bta. de La Salle (Reims 1651 – Rouen 1719), prev., fund. Gns. Escoles Cristianes (FSC). Sant Epifani, bisbe; sant Germà, monjo.
8	Sant Joan d'Organyà, monjo premonstratès; santa Macària, verge.
9	Santa Maria de Cleofàs, parenta de la Verge Maria; sant Marcel, bisbe.
10	Sant Ezequiel, profeta (s. VI aC); sant Dimes, el bon lladre; sant Terenci, mr.
11	Sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (1079). Sant Isaac, monjo.
12	Sant Juli I, papa (romà, 337-352); sant Damià, bisbe; santa Vísia, vg. i mr.
13	Sant Hermenegild, príncep hispànic, mr. (586). Sant Martí I, papa (649-656) i mr. Santa Agatònica, mr.
14	Sant Tiburci, mr.; sant Lambert, bisbe; santa Domnina, vg. i mr.
15	Sant Telm (beat Pedro González), rel. dominicà, de Galícia; sant Crescent, mr.; santes Basilissa i Anastàsia, mrs. a Roma.
16	Sant Toribi de Lièbana, bisbe; santa Engràcia, verge, i companys màrtirs a Saragossa; sant Benet-Josep Labre, captaire.
17	Sants Elies, Pau i Isidor, monjos i mrs. a Còrdova; sant Anicet, papa (siríac 155-166) i mr.; sant Robert, abat; beata Marianna de Jesús, vg.; beat Baptista Spagnoli, rel. carmelità.
18	Sant Eleuteri, bisbe, i la seva mare Antia, mrs.; beat Andreu Hibernon, rel. franciscà, d'Alcantarilla; beata Maria de l'Encarnació, rel. carmelitana.
19	Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX, papa (alsacià,1049-1054); sant Vicenç de Cotlliure, mr.
20	Sant Sulpici, mr.; santa Agnès de Montepulciano, vg. dominicana; santa Oda, vg.
21	Sant Anselm (1033-1109), abat de Bec, bisbe de Canterbury i doctor de l'Església, nat a Aosta. Sant Silví, mr.; sant Conrad de Parzham, rel. caputxí.
22	Sant Caius o Gai (de Dalmàcia) i sant Soter, papes i mrs.; sant Agapit I, papa; santa Senorina, vg.
23	Sant Jordi, soldat mr. (s. IV) nat a Lidda i mort a Capadòcia, patró de Catalunya (1456). Sant Gerard o Grau, bisbe; Sant Adalbert (956-997), bisbe de Praga i màrtir; beat Gil d’Assís, rel. Franciscà; beata Elena d’Udine, rel. Agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, vg. Carmelitana.
24	Sant Fidel de Sigmaringen, prev. Caputxí i mr. A Suïssa (1622). Sant Pere Ermengol, mr. Mercedari (cap al 1304) de la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà). Conversió de sant Agustí; sant Gregori d’Elvira, bisbe; santa Maria Eufràsia Pelletier, rel., fund. Congregació del Bon Pastor; sant Benet Menni, prev., fund. Gnes Hospitalàries del Sagrat Cor (HSCJ); sants Cerasi i Febadi, bisbes.
25	Sant Marc, evangelista, cosí de Bernabé, deixeble de Pere i company de Pau. Sant Anià, bisbe; santa Calixta, mr.
26	Sant Isidor (+636), bisbe de Sevilla (succesor del seu germà Leandre) i doctor de l’Església, venerat a Lleó. Mare de Déu del Bon Consell; Sant Clet (o Anaclet), papa i mr.; sant Marcel.lí, papa i mr.; sant Pascasi, bisbe.
27	Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (coronada 1881, entronitzada 1947). Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe, santa Zita, vg., de Lucca (s. XIII), patrona de les treballadores domèstiques; beats Domènec i Gregori, prevs., de Barbastre.
28	Sant Pere Chanel (1803-1841), prev. Marista i mr., a Oceania. Sant Prudenci, bisbe; sant Cirí, mr.; sant Lluís Maria Grignon de Montfort, prev.; santa Valèria, mare de família mr.; beat Luquesi, terciari franciscà
29	Santa Caterina de Sena (1347-1380), vg., terciària dominicana i doctora de l’Església. San Ramon (Raimundo) de Fitero, abat; sant Robert, prev., cistercenc.
30	Sant Pius V (1504-1572), papa (1566, dominicà). Sant Josep-Benet Cottolengo, prev., fund.; sants Amador, Pere i Lluís, mrs. a Còrdova; sant Indaleci, bisbe; santa Sofia, vg. i mr.

Recomanàrium Consueta CONSUETA DE BON MATÍ El bloc Consueta, col·labora en el programa "De bon matí"  de Punt 6 Ràdio de Reus, que ens presenta el Jordi Escoda, de dilluns a divendres, des de les vuit fins a les deu del matí.   Cliqueu el logo per escoltar en directe tota la programació. www.punt6radio.cat

El Diumenge de l'Àngel, enguany, no ha deixat indiferent a ningú. Semblava que amb la major quantitat de diners que l'ajuntament de ciutat destinava a l'acte aquest agafaria una nova dimensió. Res més lluny de la realitat. El resultat va ser similar al de altres anys. Una festa entretinguda per tot aquell que se va voler apropar.

Xeremiers, gegants, músics, castellers, pallassos, cames-llargues o el mateix Àngel (amb els seus portadors) varen prendre el seu lloc al Castell de Bellver animant a tots aquells que s'aproparen a celebrar la pancaritat. Seguin la mateixa pauta de cada any varen anar apareixent els diferents elements. Primer els Xeremiers i els pallassos que animaren els primers moments de la festa. Després, el grup de ball de bot que com sempre va compartir protagonisme amb la sortida de l'Àngel per així donar pas al moment del dinar. Un cop ben dinats i amb la migdiada feta els castellers agafaren el protagonisme dintre del recinte del Castell de Bellver. Fora el darrer grup de ball complia amb el seu públic. La festa, com és pot comprovar, no gaire diferent a altres anys.

Ara bé, sembla que el fet anunciat del augment de pressupost va fer que molts visitants esperesin més d'aquesta festa. De crítiques s'han sentit un parell llarg : que si varen faltar parades de venda de productes, falta de músics, falta d'espectacles, que la romeria i la xocolatada eren necessàries per donar caràcter a la festa, etc... La resposta hauria de ser sempre la mateixa. Quin tipus de Diumenge de l'Àngel s'espera? Realment s'hauria d'invertir molt més i mirar de convertir-lo en un espectacle?

Jo penso que l'única fallada important que ha tengut la festa ha set la falta de publicitat i que crec que és el que ha motivat la falta de gent (més que la repetició del programa d'anys anteriors). Per el demés ja està bé. Crec que l'important d'aquesta festa és fruir del dia amb la gent ja sigui ballant, emocionant-se amb els castells, o compartint panades, rubiols, ensalades de pasta o galletes de xocolata. El que conta és poder passar temps amb la gent fora dels circuits 'moderns' d'oci.

[*] Les fotos son fetes amb una càmera kodak compacta a falta de braços per poder aguantar la meva càmera de sempre. En trobareu més fent click aquí.
De la Diada també en podreu llegir més al Blog de na Madó Llucia i al dels Gegants i Capgrossos de la Sala.

Així saludava Salvador Escamilla un públic àvid de sentir música i ràdio en català en començar el seu magazin matinal, Radioscope. Aquell programa, aquell espai de ràdio dedicat a la música catalana i que va donar a conèixer noms com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Núria Feliu, Raimon o Marina Rossell; que va creure en la Nova Cançó, va ser molt més que una finestra oberta a la música en

El diumenge passat vàrem actuar a la jornada d'inauguració i portes obertes de l'Escola Estel de Vic (Escola especial de Sant Tomàs de Calldetenes). La diada va començar amb ball de Gegants,parlaments i actuació dels grallers i castellers dels Sagals d'Osona. Una actuació per provar canalla i participar de la vida social de la ciutat,un matí de festa ....

Idò això.vos posam unes imatges més de la gravació a l'espera,impacient espera de que el video s'acabi d'editar...

 

 

Avui toca una cançó clàssica, coneguda per tothom, però a la vegada que no s'esgota (com moltes de les cançons dels Pets), que a tots ens fa pensar i recordar la nostra pròpia història (ja pugui ser més o menys semblant a l'explicada a la cançó). Perquè
és veritat que la vida és bonica (però a vegades complicada).



Som dilluns de Pasqua, com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.

No és igual que altres vegades, algú avui no serà a taula,
però tothom i pensa de tant en tant.

Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.

Després de la feia a casa, fas neteja de l´escala
del bloc on treballa el teu advocat.

I avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara no hi ha el pare.

Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tant)

La vida és bonica, però a vegades, complicada.

Tant se val.

El teu home és un tros de pa.
però com sempre es va deixar enredar.

Quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...

Lents passen els dies... ja és Nadal,
els petits esperen, els regals.
Pels carrers la gent et mira, i et saluden somriures,
d´on treus tantes forces per no plorar?

I avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tant)

La vida és bonica, però a vegades, complicada.

i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.

La vida es bonica però a vegades, complicada.

Tant se val.

Descarregue-vos-la: Els Pets - La vida és bonica (però a vegades complicada).



T'agrada el post? Doncs vota'm!

Aquí teniu un vídeo que m'ha passat un amic, el Joan Lluís. Es tracta d'un divertit joc familiar, portat a terme al mas familiar.
El muntatge d'un impressionant castell de cartró amb l'ajut de la canalleta de la casa, que xala de valent. Gravació i muntatge han anat a càrrec de la productora SAPSKETDIK...?

 

El maleït beuratge negre

Aquesta setmana el famós refresc compleix anys. Diuen que potser treuran al mercat un nou producte per afegir a les més de 400 referències que ara tenen patentades. 122 anys de progressió i molt de màrqueting. Una cosa tant negra i bromerosa sembla que no sigui gran cosa, però la marca ho és tot. Un gust especial i molt addictiu que a tots ens pertorba.

Un bon invent que es pot trobar a tot el món des de que va començar a comercialitzar-se a una farmàcia d'Atlanta. Aquell extracte de coca i cola, ja no és el que era, però cada dia és consumit per infinitat de persones de 230 països, més que no pas membres de la ONU.

La Coca Cola va arribar a Barcelona als anys 20. La primera planta envasadora a la ciutat comtal, va obrir el 1951. A nivell mundial diu que cada segon és consumeixen 10.000 llaunes de Cola. Realment un producte molt popular i totalment universal. Jo soc un d'aquests addictes de la punyetera beguda i juntament amb la xocolata, la de cacau vull dir, doncs son els meus aliments favorits. No tinc remei ja ho se.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA.
Lo Consueta de Reus.

L'Associació d'Amics de la Bressola, entitat de suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord, ha impulsat el disc 'Musiquetes per a la Bressola' (Propaganda pel Fet!, 2008), un recull de cançons populars per a petits i grans interpretades i posades al dia per músics d’arreu dels Països Catalans, coordinats per Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) i Núria Lozano (La Carrau)