Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya
Va ser un dia com avui, un 1 de març de fa 49 anys, quan gràcies sobretot a l’esforç i la il·lusió de dos vilafranquints residents a Barcelona, en Josep Durich i Montserrat i en Josep Durich i Jané, pare i fill, es presentà en públic, i encara amb camisa blanca (després la durien vermella), una poc coneguda colla castellera a la ciutat de Barcelona: El Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya. Es tracta de la primera colla castellera de la ciutat comptal propiament dita, tot i que hem de tenir en compte també els Xiquets de Gràcia que actuaren, almenys que en tinguem constància constància, entre els anys 1876 i 1935.
Aquesta colla, que va començar a assajar i fer petites actuacions a finals del 1958, es va originar, com he dit anteriorment, gràcies a l’esforç i dedicació de la família Durich, que s’encarregà de la tasca d’administració de la colla i la família Sala, que agafà la responsebilitat tècnica amb en Ramon Sala i Miralles com a cap de colla. Totes dues famílies eren d’origen penedesenc, així com la majoria dels membres que formaven la colla, més o menys una quarantena. La dificultat per crear una colla castellera en aquella època va fer que aquesta s’emparés dins l’agrupació folklòrica Ballets de Catalunya, creant la secció de castellers.
La seva presentació, com he dit l’u de maig de 1959, va ser a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, juntament amb una audició de sardanes a dues cobles tal i com anunciava el butlletí intern dels Ballets de Catalunya del més de març d’aquell mateix any. Els castells que van realitzar van ser modestos: un 3 de 5 net, un 4 de 5 net, un 2 de 5 i dos pilars de 4 simultanis; però la seva repercusió va ser gran, així, l’endemà foren notícia a la portada de La Vanguardia que titulava sota una foto dels pilars de 4: Nueva agrupación de “castellers”. El diari El correo Catalán, el 8 de març anava més lluny i junt amb la foto del 3 de 5 net hi deia: Barcelona hace la competencia a Valls y también tiene “xiquets”. El domingo debutaron oficialmente y levantaron sus torres en la plaza de San Jaime. Els diaris Solidaridad Nacional, Diario de Barcelona, Destino i La prensa també feren ressò de l’acte en les seves respectives edicions.
El Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya realitzà varies actuacions de cinc pisos durant el 1959. Però fóu en una actuació al Poble Espanyol, que no puc ubicar en exactiud en el temps, però puc dir que fóu entre el 23 d’abril i el 14 de juliol, on van realitzar el seu únic castell de sis pisos, un 3 de 6 amb una pinya més aviat escassa que, segons en Josep Durich, sortí molt parat.
Com en l’actualitat, la dificultat principal de la colla va ser aconseguir gent, i tot i els esforços de les famílies Sala i Durich per captar-ne mai van poder passar de la quarantena de castellers. Aquest fet, la diferència d’interessos entre la secció de castellers (que es 
movien més per donar-se a conèixer) i els Ballets de Catalunya com a entitat (que responia més a interessos econòmics), les dificultats burocràtiques de l’època i la dimisió de la familia Durich com a gestors de la colla van fer que aquesta iniciativa morís a finals d’any, realitzant només alguna actuació més que ja tenien emparaulada.
Sens dubte aquesta colla no va tenir uns resultats importants, però val la pena que sigui recordada, quan és a punt de complir 50 anys de la seva creació, ja que és un referent a tenir en compte a l’hora d’explicar la història castellera de la ciutat de Barcelona, degut a que molts d’ells van passar a fundar més endevant els actuals Castellers de Barcelona.
Les diverses fotografies, documents i informacions em va ser cedides per Josep Durich
Adrià Pérez
