Fils de cultura

Receptes Tradicionals , segona part

26 de desembre, Sant Esteve

Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l'entorn d'un dinar, però aquest cop amb família o amb amics."Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva", diu la dita.

Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l'àpat comença una mica més tard i s'aprofiten les restes de menjar. Així, s'acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L'esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Per Sant Esteve, la sobretaula no s'allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se'n va a adormir més d'hora. Com que ja ha passat el solstici d'hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: "Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre".

Canelons Rossini

El dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).

Ingredients:

Carns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollastre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.

Preparació:

Es pica una mica de ceba (si no se'n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d'oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d'un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d'oli; se'ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s'enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d'aigua freda a l'olla, per parar l'ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S'escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s'hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s'escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC

Vídeo d'una manera de fer canelons



Vídeo de la recepte de la beixamel (en castellà però molt didàctica...i la cuinera més jove)






Enllaç Podcast de Rac1 programa Cuinetes, sobre canelons i escudella de Nadal

Receptes tradicionals

El dinar de Nadal

A Catalunya el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de Nadal, no es massa costum fer-ho la vigília la “Nochebuena” en altres zones de l'Estat Espanyol sí se celebra el 24 a la nit. Els catalans ho fem el dia de Nadal. L'àpat d'aquest dia que reuneix a tota la família és dels més importants de l'any.

És tradicional menjar escudella i carn d'olla. Amb el suc escorregut del bullit es fa la sopa de galets, l'escudella. Cal anotar que en la confecció d'aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col, pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.

Tot seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d'indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el rostit.

I, les postres, torrons, neules... a L'Empordà és tradicional menjar un tortell de massapà.


Escudella i carn d'olla

El bullit més tradicional. Pel dinar de Nadal, quan es reuneix tota la família, es fa una bona escudella i carn d'olla, sense escatimar-hi res.

Ingredients

Un bon os del genoll, uns talls de cua i de jarret de vedella, un braó o dos de xai, botifarra crua, cansalada grassa, un os de l'espinada, cua, orella, morro i peu de porc, un pit de gallina, el pedrer, potes, coll i cap (amb la cresta, sobretot) i un tros d'os de pernil, ranci, mongetes seques, pastanaga, porro, api, xirivia, col, patata i nap. Per a la pilota, una mica de carn de vedella picada, un tros de botifarra crua, un ou, all, julivert, farina o pa ratllat, sal i pebre negre. Per a l'escudella, una pasta de sopa (fideus, galets, etc.) o bé pasta i arròs.

Preparació

El dia abans, es remulla un grapat de mongetes seques.

Es posen a l'olla els trossos de carn, amb les mongetes, la ceba, el llorer, l'aigua i la sal. Tot això cal que bulli des de bon matí, amb l'olla tapada i no massa de pressa. En arrencar el bull, s'escuma el brou. Quan el tall ja estigui bastant cuit, es prepara la pilota, amb una mica de carn picada de vedella i de botifarra crua esparracada, un ou, all i julivert picats, farina o pa ratllat, la sal i una mica de pebre negre. S'enfarina el pastó i, quan ja no

s'enganxa al plat i té la forma, es desgreixa el brou, recollint amb un cullerot les llunes que fa. Després, es tira la pilota a l'olla.

Al cap d'una estona, s'hi posen els vegetals. Cal no deixar-los coure massa. Llavors, s'apaga el foc i es retira el brou necessari per bullir la pasta, en un altre recipient, la qual cal que quedi "al dente". Si també s'hi posa arròs, cal que bulli deu minuts sol, abans de posar-hi la pasta. Va bé, per aturar la cocció en apagar el foc, afegir-hi la resta del brou de l'olla, que ja no bull.

Per servir-ho, es posa el brou amb la pasta en una sopera i, en sengles plates, el tall i els vegetals.

Vídeo de la recepte d'escudella i carn d'olla







Pollastre de pagès farcit a la catalana

Ingredients

2 pollastres de pagès desossats per farcir
5 salsitxes de porc
5 prunes seques
20 g de pinyons
20 g de panses ofegades en brandi
½ kg de cansalada viada fresca
sal i pebre

Per a la salsa:
1 porro
2 cebes
3 tomàquets madurs
3 pastanagues
herbes provençals

Preparació

Talleu la cansalada a trossets, escaldeu-la en aigua i escorreu-la. Saltegeu-la en una paella amb una mica d’oli i barregeu-la amb les salsitxes, tallades prèviament, les prunes seques, els pinyons i les panses.

Farciu el pollastre amb la barreja i cosiu-lo. Escalfeu el forn a 220 ºC i fiqueu el pollastre a la bresera. Quan agafi color, afegiu-hi les verdures tallades, llevat del tomàquet que s’hi afegirà quan estiguin cuites. Ruixeu-ho tot amb una mica de vi, deixeu-ho reduir i traieu el pollastre.

A la verdura, li afegiu brou de vedella i la deixeu coure durant uns 10 minuts. Després, tritureu-la i coleu-la.

Per acabar, salpebreu al vostre gust. El pollastre talleu-lo a la taula
.

Vídeo d'una recepte de pollastre farcit amb prunes i pinyons



Enllaç podcast de Rac1 programa Cuinetes sobre els rostits

Benvolguts amics d' aquest espai dedicat als gegants:

Pensant en com us podríem felicitar les festes de Nadal hem resolt que millor que fos el propi Tomeu, el gegant de Maó, acompanyat dels seus inseparables geganters, vestits per l' ocassió, qui us enviïn els seus millors desitjos per aquestes festes i per l' any 2008 que està tocant per entrar.

Trobareu la nostre felicitació a: www.gegantsmao.menorca.es.

Bon nadal a tots i feliç entrada d' any 2008.

Chin chin.

Colla de Geganters de Maó.

La setmana passada vaig anar a parlar sobre les colles universitàries a Mataró Ràdio. Quan ja acabàvem l’entrevista, em van demanar que fes un resum de la temporada. Tenia pocs minuts i la veritat és que encara no havia fet aquesta reflexió. Simplement em va sortir que, per la majoria de colles havia sigut una temporada continuista. Llavors va venir la pregunta: “Què destacaries?” Tot i pensar en els Margeners, perquè la setmana anterior havien descarregat el seu primer castell de set, directament em van venir al cap els Xiquets de Tarragona.

És curiós. Enlloc de pensar en la temporada que havien fet les quatre grans, em va venir a la ment una colla mitjaneta. De fet, sempre he tingut una estima especial per les colles de la capital del camp. El motiu el desconec, suposo que perquè des de ben petita ja em van acostumar a veure les llargues diades de Sant Magí a la Plaça de les Cols i viure-les pràcticament com a meves. A Mataró encara no es feien castells. Llavors la Jove feia tripletes màgiques – i no triletes! – i Xiquets anaven al darrere. Com gairebé en tot, sempre he anat amb el bàndol dels perdedors. Els matalassers eren la colla que lluitava per arribar als peus de la Jove. A més, els Xiquets eren la colla històrica de Tarragona. La primera.

Tornant al tema, haig de dir que estic molt contenta de la temporada que s’ha vist a Tarragona. Els Xiquets han pogut demostrar que són una colla que si treballa i la gent respon, saben fer les coses tan bé com els del Cós del Bou. Tot i començar la temporada 2007 amb canvis a la tècnica, en Joan Sala ha sabut portar la colla molt bé. Han acabat consolidant el dos de vuit amb folre. Van carregar una tres de nou amb folre per la diada del diumenge abans de Festa Major – cosa que pocs dels espectadors ens crèiem que aconseguirien – i, per si a algú no li hagués quedat clar, el van descarregar per Santa Tecla. Unes setmanes més tard, van aconseguir un fantàstic cinc de vuit a la seva diada. Així doncs, els matalassers han tancat una temporada històrica on la seva superioritat respecte a la Jove s’ha consolidat. D’acord, si s’ha de ser una mica més objectiu cal dir que la temporada a la Jove no li ha anat gens bé. Recordem que des del 1992 no feia una temporada tan dolenta.

Esperem que tinguem matalassers amb aquest potencial que han mostrat les últimes setmanes de la temporada per molts anys.

L'altre dia la Carol em va fer recordar aquest video...

Es el primer 4d9f del segle XX, un castell històric, però també m'agradarie que us fixessiu en com el comenten. Espero que així, tots els que feu castells, us emocioneu tal i com em passa a mi, i a tots els que no sou castellers, perquè entengueu que se sent al fer un castell, i sobretot, al fer història.

Us el deixo transcrit sota el video. Pot ser que hi haigi algún error, però està fet de bona fe.



Ja tremolo només de pensar el que passarà quan s'haigin col·locat els sis pisos i alhesores ja s'haigin de col·locar els dosos, perquè si es col·loquen els dosos ja només falten l'axecador i l'enxaneta.
El castell es altíssim, ja passe del balcó de l'ajuntament en alçada. És espectacular a més no poder, però tambe es dificilíssim, perquè jo no havia vist mai, ningú havia vist mai una cosa semblant. De la lleugeresa de la canalla depen l'exit d'aquest castell. Jo, quan no pugui més passare el micròfon a l'Enric Pujol perquè ai Déu meu si l'arriben a carregar!. Apenes es belluga, per ara puja molt bé! Silenci a la plaça, silenci a tot arreu menos als cors. Ja pujen els dosos, s'han col·locat els dosos! Ara l'aixecador es col·locarà. Senyores i senyors! senyores i senyors! ja està! ja està! falte l'enxaneta el castell ni es mou! ja està!
Amics oients, 4d9!! un 4d9 carregat!, i potser es descarregarà! És increïble, realment, no es pot explicar amb paraules amics... la plaça es un clam! es un crit! Realment es emocionant! Els homes fent força ____ la folra! Estan baixant els dosos, baixaràn el sisens, el castell es descarregarà! Està a punt de descarregarse! Estàn descarregant el 4d9 amics oients! 4d9 amb folre, 4d9, una cosa històrica a mes no poder, estan descarregant! Baixen els quarts, baixen els quints i ara els terços, el 4d9 per primera vegada a la historia es descarregarà!


Si algú sap quina paraula hi va als espais en blanc, que m'ho digui... Merci!

T'agrada el post? Doncs vota'm!