Fils de cultura

December 27, 2007

Temporada 2007: 83 castells de 9, 411 castells de 8.

Filed under: Uncategorized — tresdenouambfolre @ 5:25 pm


Set colles han carregat els 83 castells de nou que hem vist aquest any a les places. Tres d’elles han fet els 14 castells de gamma extra que hem vist, inclòs el pilar de vuit amb folre i manilles. 20 colles han fet l’aleta als 411 castells de vuit de l’any, sense comptar els pilars de sis i set.

Una altra temporada hem pogut comprovar el clar lideratge dels Castellers de Vilafranca respecte a les altres colles. De fet, si tornem a analitzar les construccions vistes aquest any, podem veure com 11 dels castells de gamma extra són verds. Quaranta castells de nou són dels de Cal Figarot. Uns registres que no tenen punt de comparació amb els de la resta de colles. Tot i així, s’ha pogut veure una baixada en la gamma dels verds. Enguany no han pogut anar més enllà del pilar de vuit. Ni l’esperat tres de nou amb folre i agulla, ni el cinc de nou amb folre, ni l’inassolible tres de deu amb folre i manilles han pogut veure’s traspassats per una enxaneta verda.

De la resta de les colles del conegut G-5 s’ha de destacar el pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i que la temporada hagi estat més modesta del què voldrien, els Minyons de Terrassa han carregat dos torres de nou amb folre i manilles. Pel què fa als Capgrossos, han demostrat que es mereixen estar amb les grans. Han tornat a descarregar la tripleta màgica, a més d’ampliar la gamma amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de sis. La Joves de Valls ha fet una temporada més aviat modesta, però ha tornat a tenir un domini amb el cinc de vuit.

Quatre colles més han intentat castells de nou, però només dos li han pogut fer l’aleta: els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Barcelona. Els primers han fet una temporada històrica completant el tres de nou en dues ocasions i la catedral en una altra. Pel què fa a la colla de la capital, a la seva última actuació de la temporada han carregat el quatre de nou amb folre. De les altres colles que han intentat castells de nou, en un cas n’hem de fer una lectura positiva, però en l’altra negativa. Els Castellers de Sants han fet una temporada espectacular on ha consolidat el dos de vuit amb folre. L’única cirereta que els ha faltat al pastís ha estat el castell de nou, construcció que si no canvien molt les coses aconseguiran. A la Jove de Tarragona, en canvi, les coses pràcticament no els hi podien anar més malament. A més de veure’s superats per la seva colla rival, no han pogut anar més enllà del dos de vuit folrat. Han vist com la seva catedral i el seu tres de nou quedaven en intents. Falta molt treball, sobretot mental, perquè els liles puguin tornar a enlluernar-nos amb els seus perfectes castells de nou.

Si traiem les colles que han fet castells de nou (o que tenen potencial per fer-ho), ens trobem que 11 colles també han fet castells de vuit. Concretament, entre aquestes onze han coronat 51 castells de vuit. Una xifra que anys enrere haguéssim quedat esmaperduts en veure-la. Cada cop són més les colles que aconsegueixen castells de vuit i els consoliden. Els Xicots han fet una de les seves millors temporades completant el dos de vuit amb folre i el pilar de sis. Els Castellers de Lleida, tot i perdre el domini del quatre de vuit, han completat en vàries ocasions el tres de vuit, per primera vegada a la seva història han intentat el seu primer castell amb folre i han completat l’espedat de sis. Els Xiquets de Reus, per la seva banda, han tornat a carregar el dos de vuit amb folre, castell que semblava que podia ser una font d’energia per tornar a fer història entre les grans. Finalment, no ha estat així. De la resta de colles de vuit s’ha de destacar el primer castell de vuit dels Castellers de Sant Cugat.

Així doncs, podem veure com cada cop són més les colles que aconsegueixen fer castells de vuit. Ens trobem davant d’una colla líder, els Castellers de Vilafranca, que tot i ser la primera no aconsegueixen tot el que voldrien. A banda Vilafranca, s’ha de destacar les colles que estan en progressió. Aquestes sembla que siguin els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants pel què fa a les colles de nou. I els Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Lleida pel què fa a les de vuit. Tot i això, cada temporada és un món i fins l’any que ve no podrem veure si aquesta progressió que hem vist enguany és una flor d’estiu o és un treball de futur.

Un resum de la temporada de les colles de vuit i nou més aviat objectiu, massa verd pel meu gust, però els números demostren que destaquen respecte les altres colles. L’únic que es podria discutir és si els seus castells tenen més mèrit que el de les altres colles, però això és un tema que queda pendent.

benvinguta al nostre bloc

Filed under: Uncategorized — dimonifossar @ 5:11 pm

La Colla del Dimonis de sa Cova des Fossar ha nascut enguany. Ha nascut amb ganes d'encendre Sineu i amb ganes d'encendre tot allò que faci falta. Actualment som més d'una trentena de dimonis grans i prop també d'una trentena de dimonions. Justament per mor d'aquests neix la colla, tot va començar per fer alguna cosa amb els més petits, ara bé les ganes d'alguns dels grans de jugar amb foc, una empenta de l'ajuntament i una ajuda dels dimonis de Santa Maria han fet possible que aquest passat 8 de desembre poguessim fer el primer correfoc a Sineu.

La colla continua creixent i si vos interessa participar només vos heu de posar en contacte amb nosaltres per poder sortir de l'armari i confirmar a tothom el que ja pensen de vosaltres QUE SOU UNS DIMONIS

En saber penjar fotos us mostrarem algunes dels preparatius i del correfoc d'aquest desembre.

December 26, 2007

IMATGES DEL NOSTRE PRIMER CORREFOC

Filed under: Uncategorized — dimonifossar @ 10:30 pm

A continuació us mostram algunes imatges del nostre primer correfoc, volem agrair a la gent que ens les  ha cedides i recomanar-vos el Bloc den Potti i el Fotolog den Benjamí en els quals en podreu veure algunes de fantàstiques.

Els preparatius

inici dels preparatiuspreparatiuspreparatiuspreparatius

 

Els dimonions

dimonionsdimonionsdimonions

L'entrada i la Batucada

batucadaentrada

 

El foc

focfocfocfoc

El final

finals

finals

final

cremada bandera

Esperam que els qui vareu participar us agradés i els que estiguin encuriosits que venguin al de St Antoni

Ja està aquí: 12 hores de glosa!

Filed under: Uncategorized — Cor de carxofa (sideral) - @ 10:25 pm

Benvolguts, Benvolgudes, no us podeu perdre les primeres 12 hores de glosa que es fa al país.

El proper dia 29 de desembre començarem a les 13:00 en un dinar d'improvisadorxs. Amb presència àmplia de la majoria d'estils per improvisar que hi ha als Països Catalans.

Les 12 hores permeten participar-hi des del dinar (prèvia inscripció) o a partir de les 19'30hores en diversos bars de Palma (vegeu cartell), amb una glosada final i Concert d' Ensaladilla, so Insistent al Bar Es Pinzell.

Vos hi esperam a tots per conèixer, gaudir i participar d'una manera propera i festiva el mon de la improvisació!!

A més, SISràdio, en farà un programa especial. Vos mantindrem informats!

Salut i glosa!

Prèvia a la premsa: aquí i aquí.

Crònica a la premsa: aquí, aquí i aquí.

"La Glosa den Mateu Matas" relacionades: aquí i aquí.

Fotos:aquí, aquí i aquí

sirvents i demés qüestions…

Filed under: Uncategorized — ru @ 7:29 pm
la jove és notícia últimament...

s'apuntava el tema de la gelateria... poca cosa a dir més... com a entitat privada pots repartir el que et plagui i et surti de la part més interna de l'entrecuix... però certament alguna cosa ha canviat a la ciutat, quan els pòsters, calendaris o tangues commemoratius que poden oferir-se a can matalàs reflexen realitats més millors...

lluny d'ofendre'ns o boicotejar l'orxata sirventera (massa dolça pel meu gust)... proposo asseure'ns en la intimitat de les llars i somriure llargament... han hagut de passar masses anys per veure amb claredat com el límit de la jove no era el límit de la imperial tarraco... i és una gran notícia!

en altre ordre de coses, els liles, després de 2 assemblees intenses, sembla que ja tenen junta tècnica a la vista... els crespo, sentís, bordas i demés semblen fer millor pinta que el substituït equip 2007... a mi, com a xiquet, em provoca curiositat... entenc que tarragona hi surt guanyant amb una jove més forta i crec que aquesta nova junta ho serà...

petit resum estadístic? faré l'esfooooooooooooooooooorç.... :)

2007 al cos del bou... temporada numèricament interessant... pràcticament calcada a l'anterior... una desena -aproximada- de cada castell bàsic (2d7, 3d8, 4d8)... gran domini del dos, amb l'habitual capacitat per repetir-lo en diades consecutives i lluny de tarragona (2d8f, 9+1)... però sense l'encert/sort/habilitat/X de saber passar d'aquí... massa intents, massa grinyolades en públic... han projectat una imatge una mica estranya, la veritat...

December 25, 2007

MOLT BON NADAL A TOTHOM!!

Filed under: Uncategorized — Carol @ 11:40 am
Bones festes a tothom!





















Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

December 24, 2007

Cullon amb les Capgrosses!

Filed under: Uncategorized — Santes @ 10:27 pm
Bueno, se que putser vai amb una mica de retard, però tampoc tenia intenció d'explicar-ho. Tot i això crec que és interessant.
Uns joves de Capgrossos de Mataró possen nus davant la càmara per fer un calendari i poder financiar el rocòdrom pel local de la colla. La idea no està gens malament... i el jovent de Capgrossos tampoc!

Aquí us deixo amb unes quantes imatges del calendari. Vinga Margeneres (i Margeners), qui s'anima? Tot sigui pel local de la colla!









“La vida de Brian” (I)

Filed under: Uncategorized — Carol @ 11:06 am
Fa uns dies, per celebrar que s'apropaven festes i unes mini vacances, vam aprofitar la classe de llatí per veure la mítica pel·lícula de "La vida de Brian".

Vaig sortir de l'aula plorant del riure, i no me n'he pogut estar de buscar pel Youtube algun fragment i penjar-lo. Per sort, he trobat els millors fragments. Avui,però, només penjaré el fragment pel qual veiem aquesta pel·lícula a la classe de Llatí, on surt una classe ràpida d'aquesta llengua morta. Qui hagi fet llatí algun cop, ho gaudirà molt, i qui no, quedeu-vos amb l'aburditat de la situació. Espero que la gaudiu!!

Per cert, us situu en la història per qui no la conegui: Brian és un jueu, fill bastard d'un romà, nascut a Jerusalem i contemporani a Jesús. En aquest vídeo, Brian, en un acte de bandalisme fa una pintada en un edifici romà en contra dels invasors. Atenció a la situació:



Vés a dalt

T'agrada el post? Doncs vota'm!

December 23, 2007

Expedients 620-585 / 2

Filed under: Uncategorized — Carles Guillamón @ 9:49 pm

Maridatges: casar vi i menjar

Proposar uns vins entorn a un menú, és una aposta interessant; No solament és necessari que el vi escollit realci un plat, sense emmascarar els seus aromes, també ha de ser el bastant discret per a no fer ombra al següent vi, aquest repte ho anomenem Maridatge paraula que ve de (Mariage) NOCES en Francès.

Quantes vegades hem escoltat. "El vi negre amb la carn i el blanc amb el peix." Doncs val sí, però, anem a concretar una mica més, doncs això del maridatge és una cosa més complexa que la típica frase. Si no es planteja bé, pot arribar el que no desitgem, el divorci.

Cal tenir en compte les dues parts, per una la varietat del raïm i si es tracta d'un vi jove o de criança. Per l'altra com s'ha cuinat el plat i que tipus d'ingredients ho componen.

Sempre ens quedarà un recurs, com deia un estudiós de la vida; Per a saber sobre aquest tema no hi ha més que provar, provem doncs, tal vi amb tal plat, i no trigarem molt a comprovar si casen o no.

Malgrat tot, intentarem posar una mica de llum en aquest tema, marcant unes pautes generals i simples, però no s'obsessioni sobre l'assumpte, ja que Qui té la veritat absoluta sobre aquest tema? Tingui en compte que "sobre gustos........."




Per entremesos


Si tenim anxoves,pernil,olives,embotits,fruita seca,adobats i confitats,formatges i fregits,el millor potser es un vi de Xerès,fino o una mançanilla.Ens faria falta una beguda que més que combinar amb tot no es desentengui amb res.


Escudella


Tenim carn,verdura,greix i molt de líquid.és difícil escollir un vi però si n'hi ha d'haver ha de ser amb cos.O un blanc de criança o un vi negre lleuger,com ara un garnatxa de Montesquieu,del Roselló.


Per les Carns

Per a les carns vermelles, vi negre. Sense cap dubte, però quin vi negre escollir ? Un entrecot, un costellam, un rellom, és la gran oportunitat per a obrir qualsevol dels grans vins negres de criança o reserva. Pot ser de Rioja, Ribera del Duero, Priorat, Somontano, Penedès per citar alguns. L'ideal és que sigui un vi ben elaborat, robust, potent.

Si va a prendre anyell al forn, lleugerament especiat utilitzi un negre (tempranillo, garnacha, cabernet) amb una criança en barrica perllongada. Les aromes de fons especiades d'aquests vins, li va molt bé a aquest plat. Altra elecció interessant po

t ser un syrah. Si l'anyell o altra carn l'ha macerat unes hores abans amb vi negre, utilitzi per al menjar el mateix vi i no importa que sigui un vi jove. Una regla bàsica : quan es prepara qualsevol tipus de carn prèviament macerada o amb una salsa al vi, ha de servir-se el mateix tipus de vi en el menjar que l'utilitzat en la maceració o salsa.


Si la carn és més lleugera, tipus pollastre, aquesta ens permet diferents tipus de vi. Si està cuinada amb un sofregit de tomàquet, ceba i plantes aromàtiques escollirem un vi negre estructurat però no massa robust. Ens decantaríem per un tempranillo, preferiblement un semi criança, buscant una lleugera carnositat i uns tanins fruiters i agradable.

Si aquest pollastre, ho serveix amb salsa de tòfones o acompanyat de bolets, ens aniríem a un vi amb més cos. Ens atreviríem amb un reserva de cabernet sauvignon o amb un merlot.

I finalment si està cuinat amb suc de llimona i herbes aromàtiques, com per exemple, farigola, i ho fica al forn per a rostir, ens oblidaríem dels vins negres i ens aniríem a un blanc. Un Chardonnay, per les seves aromes cítriques. Escolliríem un chardonnay jove i no un fermentat en barrica, perquè busquem frescor, cos i una adequada acidesa.

Per el peix

El peix no requereix automàticament un vi blanc. Un vi negre pot ser adequat si servim un salmó amb xampinyons. Una tonyina amb ceba i amb pebrots i tomàquet pot servir-se amb un rosat. Però tant al marisc com als peixos blancs el que millor els prova és un blanc. A més de considerar la varietat del raïm, tindrem en compte

si és més convenient un jove o un blanc fermentat en barrica.

Per als peixos en fregits preferim vins elaborats amb les varietats autòctones d' Andalusia con un Palomino. Polps, sípies, musclos i mariscs casen molt bé amb albariño, verdejo i godello.

Per als guisats de peix en cassola de fang, que combinen peix amb algun mol·lusc i estan amanits amb julivert, ens agraden els blancs de macabeo, parrellada i xare-lo. Un lluç farcit de gambes i amb una salsa cremosa, demana un vi blanc fermentat en barrica: un sauvignon blanc o un chardonnay.

Per a altres peixos com el rèmol, o el besuc que tenen molt sabor i caràcter, els blancs amb criança són una bona opció, però l'elecció dependrà una vegada més de la seva preparació.

Per la pasta

En els plats de pasta, la salsa ho és tot. Amb uns spaguetti amb salsa bolonyesa prendrem un vi negre jove. Si es tracta d'un plat de pasta amb fons de tomàquet i verdures podem seguir amb un negre jove o prendre un rosat. Si no duu més que mozarella, orenga i oli d'oliva, un rosat és el que millor li va. No obstant això, escolliríem un blanc amb criança per a uns spaguetti al pesto.

Als plats de pasta amb salses marineres i acompanyats de musclos o sípia, els va des de un blanc jove, aromàtic i fruiter : un macabeo, sauvignon blanc, un verdejo . Tenim un ampli ventall per a escollir. També blancs amb criança i fins i tot un cava.

Si prenem pasta fresca a l'ou i la servim amb una salsa cremosa, mantega, nata, i parmesà, que és el que duu la recepta dels fettuchines Alfredo, seguiríem amb un bla

nc.

Canelons

Per costum i tradició podem triar el cava,però un cava de llarga criança.Ens ajudarà a diluir la textura de la beixamel i per a les espècies dels canelons,pebre i nou moscada




Postres

Un vi dolç,pel meu gust personal un muscat de Ribesaltes o una garnatxa de l'Empordà

De tots són conegudes les normes establertes per l´harmonia del maridatge vi-menges que, amb el pas del temps s´han anat tradicionalitzant i endurint. Avui, sortosament, és cada cop més clar que es tracta de consells més que de normes, i que és bo i convenient provar tant vins nous com combinacions noves.

A l´hora de la combinació sempre s´ha de procurar trobar un equilibri ja sigui creatiu o conservador. Ni el plat pot treure protegonisme al vi ni al revés. També cal assegurar que el resultat sensorial de la combinació no sigui un autèntic fracàs sensorial.

Tot i amb això existeixen algunes substàncies que són veritables enemics del vi: l´all, la ceba, el vinagre i l´api. La carxofa, els espàrrecs i l´ou són realment complicats de casar i no permeten grans lluiments a cap vi.

Hi ha plats que porten a un autèntic risc a l´hora de combinar-los. Per exemple, alguns crustacis pel seu alt contingut en iode poden malmetre les aromes del vi.

La xocolata és una altra de les menges difícils. Actualment però, es troben dolços que hi combinen perfectament i es potencien mútuament per efecte de sinèrgia, com ara alguns Pedro Ximénez, Priorats o Banyuls.

Els formatges, en canvi, solen ser grans aliats gastronòmics dels vins donant resultats a voltes espectaculars.

A l´hora d´escollir els vins per un àpat cal avaluar-ne la successió i intentar respectar al màxim l´ordre de consum. I sempre és millor un o dos vins ben escollits que cinc de contradictòris.

És bo també saber que els escumosos en general i els caves en particular, quan són secs és un error sensorial beure´ls amb els dolços dels postres. És molt més lògic prendre´l al llarg de tot l´àpat i al final, amb els postres, treure un vi dolç.

Finalment s´hauria de tenir molt present que la tasca del maridatge, malgrat la seva popularitat, és quelcom veritablement complexe.

A tall purament orientatiu es pot fer una aproximació a una classificació de consells com ara:

APERITIUS embotits, patès, foie, fregits...
Vins blancs secs, joves, aromàtics pels fregits.
Varietals fermentats en barrica o semi-dolços pel foie.
Negres joves o de curta criança pels embotits.
AMANIDES verdes, de llegums, fredes, tèbies...
Blancs poc àcida per la verdura crua.
Alguns negres joves quan s'hi afegeix

llegums o pasta.
Blancs fermentats en barrica i aromàtics per les tèbies.
SOPES fredes, cremes, de peix, de carn, brous...
Blancs i negres, joves i secs que poden guanyar en edat quan siguin sopes de peix o carn.
ARROSSOS blancs, de peix, de carn, de verdures...
Rosats frescos i escumosos secs.
Negres tànics en els arrossos amb carn.
PASTA amb salses de verdures, de carn...
Blancs amb cos i rosats car

nosos i expressius.
BOLETS saltejats, guisats, a la brasa...
Negres lleugers, no massa complexes, entre joves i criances.
OUS truita, passats per aigua, ferrats...
Per les truites, negres joves lleugers.
Per la resta, també entren rosats amb cos i negres mínimament criats.
MARISC crusos, lleugers, grossos...
Blancs i escumosos secs, joves i aromàtics.
PEIX blanc, blau, cru, marinat, guisat, escabetxat, al vapor, fumats...
Escumosos i blancs lleugers pel peix b

lanc al vapor.
Escumosos criats i blancs corporis pel peix blanc en general.
Negres joves aromàtics, blancs fermentats en barrica i escumosos amb criança pel peix blau, guisats i fumats.
Escumosos d'edat i blancs varietals de personalitat amb el peix cru.
Blancs semi-secs envellits per l'escabetx.
CARN blanca, de ploma, vermella, freda, crua, a la brasa, guisada, caça...
Negres joves i lleugers per les carns blanques.
Blancs fermentats en barrica, rosats corporis i negres afruitats i suaus per les carns crues.

Escumosos i blancs de criança, juntament amb rosats expressius i negres lleugers per les aus.
Negres tànics per les carns gelatinoses.
Negres de llarga criança i alcohòlics per la caça.
FORMATGE fresc, tendre, curat, de cabra, ovella, vaca...
Blancs aromàtics pel formatge fresc.
La resta de formatges combinen molt bé pràcticament amb tot:
blancs, generosos, negres joves i fàcils, negres criats i potents.

POSTRES fruita, dolços, lactis, xocolata...
Misteles joves per la fruita.
Pels dolços, moscats, garnatxes, pedro ximènex, màlaga, malvasíes, escumosos dolços...
Per la xocolata olorosos, màlaga, pedro ximénez vell...


Les temperatures de servei i consum aconsellades (sempre qüestionables fent referència al gust personal) per un bon desenvolupament aromàtic són:

- Vins blancs joves secs: Entre 8 i 10 ºC. Temperatures més altes ressalten la sensació alcohòlica i més baixes els caràcters àcids.

- Vins blancs de criança: Entre 10 i 12ºC per ressaltar les aromes terciàries.
- Vins blancs dolços i semi-dolços: Entre 6 i 8ºC per ressaltar la combinació entre les sensacions dolces i les afruitades.
- Vins rosats: Entre 8 i 12ºC segons s´assimilin més a blancs o a negres, per expressar la finor i l´expressió tànica.
- Vins negres joves: Entre 13 i 16ºC ressaltant aromes primàries.
- Vins negres criats: Entre 16 i 18ºC donaran la seva màxima expressió en quan a cos, arrodoniment tànic i bouquet.
- Escumosos: Entre 6 i 8ºC s´aconsegueixen les expressions aromàtiques ideals.

Esquema i dades extrets de OmniVi




Amb només voluntat no n’hi ha prou!

Filed under: Uncategorized — Capgròs al vent @ 9:45 pm
Ambient de les grans ocasions al Camp Nou.
El que tenia que ser un dia gran, al final no ho ha segut. El partit d'entrada pintava bé, domini del Barça però sense ocasions clares. Tots dos equips molt bé en defensa però sense gaires idees davant. Quan arribaren les millors ocasions blaugranes vet aquí que el Madrid controla una pilota al mig del camp i arriba amb facilitat a l'àrea on Baptista d'un fort xut col·locat ens fa el primer i únic gol. Després poca cosa més, el Barça arreplegat en defensa i sense ensenyar gaire les urpes fins arribar el descans. Després del descans una mica més del mateix, el Madrid arribant amb prou perill a l'àrea del Barça però sense més conseqüencies. Tothom esperava que després de tant perdonar (el Madrid), el Barça podria empatar, però no... seguient faltant idees a dalt i s'ha de dir que el treball del Madrid en defensa ha segut prou efectiu, fent que el Barça practicament no poguès acostar-se amb perill a la porteria defensada per Casillas. Només una petita esperança al sortir Bojan per Xavi quant faltaven 10 minuts per acabar el partit, amb una ocasió prou clara que podia haver significat l'empat.

Ocasió perduda de Bojan a les acaballes del partit.

En fí, ens ha guanyat un Madrid, que no és pas el millor, però el Barça tampoc està a l'alçada de l'esperat al principi de temporada i ara si que comencen a pesar els punts que estem per sota dels blancs. Passarà quelcom aquest Nadal a can Barça? Molt em temo que no.
« Newer PostsOlder Posts »

Powered by WordPress