El temps passa, i els anys es van succeint, un a un, poc a poc. Ja fa 408 dies que aquest blog està en ús, i ja 408 dies que no em canso d'escriure aquí, tan contínuament com puc. El blog ha patit molts canvis, ha canviat els colors, la plantilla, las"sidebars", els enllaços, TOT! És un plaer poder veure cada dia cares noves per aquí, i també poder veure aquelles cares que sempre han estat. Gràcies a tots i a totes per animar-me a continuar amb aquest blog!!
Aquest post va pels meus propòsits per l'any que ve, l'any 2008.
Benvinguts a tots els que visiten aquestes pàgines.
Estam arribant a un dia molt especial pels nins i nines de tot erreu, el vespre màgic dels Reis Mags dOrient. Pot ésser que nosaltres, els grans, hem perdut aquesta illusió de quant érem petits, i quasi segur, algú de nosaltres, voldríem tornar a naquesta infància, i sentir, aquesta illusió perduda.
La nostre associació, aquest vespre màgic, també participarà a sa cavalcada de Ciutat, portant els Gegants i Capgrossos de la Sala, acompanyats de la música dels Xeremiers.
Esperem que tots els participant de la colla, poguem transportar aquesta alegria i illusió a tots, i com no, també sentir-nos infants.
Poca cosa vaig comentar ahir sobre les 12 hores de glosa a Mallorca. Va ser un acte pel record. Dels millors d'enguany. Diferent, innovador, engrescador, animat... Poder compartir espai amb glosadors d'arreu del país, sentir les diferents tonades, veure de primera mà les diferents maneres de fer d'uns i els altres i tot en un ambient inmillorable.
El trui s'inicià a Can Alcover, on se celebrà el dinar, per després passar a voltar per diferents llocs de Ciutat dividits en grups. Jo vaig acompanyar al grup que va anar a voltar per els bars del centre. Ca n'Angel va ser el primer dels escenaris. Rodejats de 'heavys' va ser, segurament, el bar més curiós on molts havien glosat i això és deixà veure a la temàtica de la majoria de gloses. D'allà passarem a Lorien, força ple i amb molta gent a l'aguait. Bon ambient, silència, aplaudiments i copeta per als assistens. Ja podrien tenir aquest tracte tots els bars.
La festa, però, va acabar al Pinzell, ple a rebentar, (hi ha que pensar que és reuniren tots els glosadors que s'havien dividit en grups) on després de sentir una estona bon glosat menorquí va tornar a actuar Ensaladilla So Insistent i, amb ajuda dels assistens, s'arribà feliçment a les 12 hores de gloses un cop pasades la una del matí.
Un d'aquestes festes que s'haurien de repetir més sovint. Gràcies a tots els organitzadors.
L'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.Segons Joan Amades, l'Home dels Nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos
Avui em sortit a donar una volta per la ciutat. Fa molt bon temps, sembla mentida que sigui hivern, però veieu a la foto següent i veureu l'hora i la temperatura que feia. Crec que el termòmetre exagera una mica, la temperatura real era segurament 3 ó 4 graus menys dels que marca, però déu n'hi do.
Platja de "Las Canteras" a Las Plamas de Gran Canaria
Després hem seguit passejant per la platja on hem arribat a un pessebre fet amb sorra de la platja. Com podreu veure és un "peaso" pessebre molt ben treballat i pels dies que porta fet, molt ben conservat. Fixeu-vos en detalls sobre com han "escolpit" sobre la sorra els artístes d'aquesta ciutat. Diuen els d'aquí que és el més gran d'Europa fet amb sorra. Us podeu fer la idea de les dimensions amb la proporció de la gent que el visita. La veritat que és molt maco i molt espectacular.
Dues imatges del pessebre fet amb sorra de platja a "Las Canteras"
La Nit de Cap d'Any -altrament dita Nit de Sant Silvestre- és un moment d’especial trascendència. Com la nit de Nadal i fins i tot la de Reis, forma part del conjunt de celebracions del solstici d’hivern destinades a marcar el punt d’inflexió en el temps natural, marcat per la posició del Sol el 21 de desembre. En algunes poblacions la gent es reuneix davant l’església per celebrar aquest fet
mirar endarrere sempre és interessant -sovint innecessari- però usualment instructiu...
vist amb perspectiva aquest 2007 és una espècie de regalet que ens ha donat el temps i la història castellera... una mena de segona oportunitat de la qual (permeteu-me que ho digui com ho penso) som els primers en disfrutar i reviure...
molts dels que tastaven la mel dels noranta s'han perdut per camins estranys, d'altres viuen temps d'agitació i indecisions, i alguns (llastimosament) ja no compten per a res ni per ningú... en aquest context apareix un ressorgiment a tarragona que a ulls forasters pot semblar "semi-espontàni"...
en la gestió d'aquest "èxit" hi ha una de les claus del nostre futur immediat (a curt, mitjà i llarg termini)... quin model de colla volem? quin model de colla ens podem permetre? s'imposarà el pes dels anys pretèrits o aquest tret diferencial (i col·lectiu) "juliol-setembre 2007" arrelarà? potser ens cal un híbrid? una progressió lenta i constant?
el que està clar, és que no hem fet una evolució pokemon... la colla porta la mateixa camisa, assaja al mateix local, i els dimarts del mes de maig seguirem sent -més o menys- els que habitualment som al pati... sent totalment conscients de les realitats estrictes, em plantejo si potser hauríem d'encetar -empesos pel pes dels resultats d'aquests últims temps- un exercici col·lectiu de recerca de noves aspiracions... mirar endavant sense complexos...
tenim clar on volem arribar?... s'ha de marcar un objectiu i treballar, o treballar i que les setmanes i els castells decideixin els objectius?...
qui perd les arrels es perd ell mateix, no s'ha d'oblidar d'on venim... però fa 10, 15 o 20 temporades les realitats eren diferents... potser en aquest camí de futur caldria valorar convenientment el que un dia vam aconseguir, tot allò que condicionava el nostre pati i també les vicissituds i trencadisses viscudes... i a tota aquesta informació passar-li el turmix del futur desitjat... massa vegades hem vist com reeditar fórmules pretèrites no assegurava res...
jo aposto per un 2008 on pugui (jo i cadascun de nosaltres) somriure tants cops com al 2007, per arribar a un setembre que ens mantingui tensos... nit i dia de castells... on passejar per tarragona esdevingui una activitat de reivindicació comuna... on continuï la suor a les mans, el batibull constant dins el cap... idees, desitjos...
perquè tarragona no pot permetre's una matalasseritis descomunal??? 2008 pot ser un gran moment per esclatar, i en certa manera dependrà de nosaltres mateixos... crec que tindrem oportunitats per trencar uns quants conceptes portes enfora, i fer-nos forts allà on ara hi ha un pessebre... espero que tots plegats hi lluitem i ho aprofitem...
Ahir migdia va tenir lloc al restaurant annex del pavelló del Menorca Bàsquet la darrera reunió de geganters d’ enguany. Com ja podem intuir no va ser per traginar gegants, en tot cas per agafar forces per quan toqui, en el dinar de Nadal i final d’ any del grup de Geganters de Maó.
Acceptant que llegir la crònica d’ un dinar de Nadal no forma part de les lectures denominades “enriquidores”, ho farem curt. En tot cas destacar que entre geganters i diables (entitat paral·lela a la primera) hi van participar una trentena de persones. Destaquem igualment que amb el ser unes dates en que qui te família a fora pot estar fent aquestes festes amb els més allegats o que també el dinar es va fer en divendres, alguns dels membres no hi van poder estar presents.
Com en totes aquestes reunions no hi van faltar les anècdotes, de tots és sabut que durant els passacarrers sempre hi ha els que arriben a l’ hora en punt de començar i fins i tot el que es dorm i arriba per la meitat, en el cas del dinar no hi van faltar els que van arribar en el moment que la majoria ja anava pel postre. Com de despistats el mon està pler tampoc hi va faltar el que a l’ hora de començar telefonava des de la seu de l’ entitat havent mal entès on seria el dinar.
Però lo dit, la paella va estar molt bona ila lasanya també, i el llom i el peix tampoc van quedar curts. No es van cantar nadalenques però a canvi es va repartir entre els assistents el Cd amb les 600 fotografies de la temporada 2007, per que serveixi de record a la temporada que deixem enrera i ens anem mentalitzant per la de l’ any que ja està tocant a la porta.
Gràcies a tots els geganters i diables per, un any més, l’ esforç realitzat. Al públic que ha participat amb nosaltres mil gràcies també per haver donat sentit, un any més, al manteniment de la tradició menorquina dels gegants i com no a la tan mediterrània festa del foc.
