Podem dir, en general que, malgrat la dolenta campanya de la CJXT, ha sigut un molt bon any per les colles petites i l'altre gran de Tarragona, que han superat amb escreix els seus resultats del any passat.
En primer lloc ficaría als Castellers de Sant Pere i Sant Pau que, han fet una molt bona temporada amb força castells de 7 i ocasionalment afegint el 4/7 amb el pilar. Fins i tot, la recuperació d'aquet castell ha servit per assajar amb soltura el 2/7, que un cop més ha quedat en intent. El 5/7 es el segon pas que ténen que donar per presentarse amb dignititat al Concurs. Aixi dons, si assoleixen el seu sostre real (5/7, 4/7 amb el pilar i 3/7) podríen obrir la porta al 3/7 per sota (aparcat sine die) o la ja esmentada torre de set.
En segon lloc colocaría als matalassers. He de reconéixer que el 5/8 com el 3/9f no han sigut feina de un día, i ara ténen la pressió afegida de marcar el pas casteller tarragoní i de conservar els dos castells que han assolit enguany.
Una colla que ha treballat molt fort durant tot el any i al final s'ha quedat estancada ha sigut els Xiqueets del Serrallo. Van començar molt fort i han consolidat tan el 5/7 com el 4/7 amb l'agulla, pero el intent de 4/8 que van oferir el 23 de setembre va ser senzillament (i perdó per la expressió) ridícul. La colla del barri mariner ha deixat de banda al assaig el 3/7 per sota i el 2/7 que, si hi ha una bona planificació de la temporada 2008, no els costará gaire, sempre i cuan incrementin els efectius a les actuacions i als assajos.
Comments Off
Aquet es el títol de la foto: Un altre cop. Un altre cop hem caigut i no sabem per qué. Probablement som la colla que millors assajos de castells de 9 fa (cuans cops hem ficat sisens amb facilitat aquet estiu?) i no ho demostrem.
Ara, un altre cop, tenim que repensar, sobretot el nostre rol al mon casteller. No som la "Jove de les 500 camises", ni la "Gloriosa" dels anys 90. Cal redefinir molts aspectes, comensant desde la pinya, els folres, els troncs, les estructures, les sortides, els objectius i terminant per la futurible nova técnica i junta.
Si hi ha nova junta i un nou cap de colla, només els hi demano una cosa: que els objectius siguin realistes amb la realitat de la colla. I per la meva opinió, la "urgéncia histórica" dels castells de 9, no és l'adecuat. Tenim que cercar altres víes. Deixar a banda l'ambició i anar a per castells que encara les noves generacions de castellers de la CJXT no hem tastat (pilar de 7 folrat, 3/7 per sota, 4/8 amb el pilar, pilar de 6, entre d'altres) i que de ben segur, ens obriran la porta cap el nostre somni: tornar a fer castells de 9.
Així que, per mí particularment, comença la transició de la colla. Aquet es el primer capítol: La Reflexió.
Comments Off
Soc un partidari total de la colaboració entre colles, i sempre que veig que hi falta algú a un cordó a l'altre colla que está actuant amb nosaltres hi vaig a fer un cop de má, pero mai a ficarme a la pinya, es a dir m'afegeixo cuan el castell s'está enlairant.
Ho dic aixó per la "costum" que tenim (dic tenim perque afegeixo a la meva també) algunes colles de anar amb el justet (i a vegades ni aixó) de gent de pinya. Personalment, crec que és millor, tant per la integritat física i moral, com per la imatge que pot donar una colla de cara a les demés i als assistents, que es tirin castells, amb un mínim de pimya i de cordó propi.
Enguany, el 2/9fm que van fer els Cast. de Vilafranca a L'Arboç del Penedés no va ser possible sense l'ajut de la meva própia colla, aixi com els nostres últims intents de 2/8f (tant el intent, com el carregat) no van ser possibles sense l'ajut dels Cast. de Barcelona i els Cast. de Lleida.
Potser caldrá un día veure com podem fer per guanyar o recuperar gent, per tal de poder enlairar castells més grans sense dependre de les altres colles a plaça. Per mí, aquet aspcecte es clau en una colla. I estic segur que la majoría de la gent valoraría mes un 4/8 amb l'agulla descarregat amb pinya própia, que un 3/9f on a la pinya només es veiessin els colors de les camises de les altres colles presents a plaça. Oi que quedaría millor estéticament i de cara a la colla i al exterior?. Perque mai podrem dependre de les demés colles, sino dels nostres propis recursos. I si un de ells es fer castells més petits, pero amb una pinya suficient, que ho sigui.
Comments Off
(torno en plan sesión-sadomaso-estadística...)
2007 ha estat la cirereta de l'equip tècnic del joan sala, la pròrroga, el temps d'afegit... els èxits d'enguany no es poden descriure sense mirar endarrere i observar el trienni 04-06, i tots els aspectes, detalls i persones que hi van treballar... potser en alguns càrrecs el cicle va acabar l'any passat, i alguns "comiats" es produiran en les properes setmanes, però és una evidència que el fil conductor, la manera de fer i el ritme que la colla va anar assolint des d'aquella renaixença al 2004 ens han portat on som ara (... recordeu l'espluga de francolí?)
avui parlaré d'una de les premisses bàsiques d'aquesta tècnica - a la qual em sento tan orgullós d'haver pertangut... DESCARREGAR els castells... més que premissa, obsessió...
fa uns mesos que ja no sentim dir al joan allò tant -cansino- de "el món casteller ha canviat"... ara tota la colla ja s'ho creu i ho assumeix... però quan ho deia en les assemblees, quan parlava de col·laborar amb les altres colles, d'adaptar-nos a la modernitat... obviava, perquè era totalment evident, que avui en dia no té sentit anar amb els castells a mitges... no estem en els brillants noranta - on la vaca donava llet a totes hores, com va dir el gran ayatollah fa uns anys ;)... caure comporta problemes, els intents desmuntats comporten complicacions i l'aparició d'algunes colles "infalibles" ens ha obligat a tots a posar-nos les piles (malgrat que encara hi ha qui s'hi està resistint)...
i que s'ha aconseguit? doncs el meu excell -on recordeu que només compto castells més grans que el 2d7- ha fabricat una grafiqueta que us adjunto (cliqueu-hi a sobre)... en ella hi observareu el període 94-07... i s'hi representen el % de castells descarregats de la colla...
les conclusions, que cadascú tregui les seves pròpies... segons la meua opinió, a la colla ha quallat la idea, el futur ha de seguir per la línia marcada... la nostra imatge de seriositat i treball ha de continuar així...
(per si de cas, notaré que això no s'ha d'entendre com una crítica al passat, sinó com la constatació de la realitat actual...)
Comments Off
Avui es presenta al
Museu del Vi de Vilafranca la darrera novel·la de l'escriptor
Noah Gordon: "El celler" (Roca Editorial).
Noah Gordon és un escriptor prou conegut ("El Metge" i tota la seva saga, per exemple) i no li calen presentacions. El que destaca per a aquest blog és que, segons informa avui
La Razón Digital (Mira! Qui m'havia de dir que alguna vegada citaria aquesta font!):
"el protagonista se llama Josep Álvarez [...] y la novela entra de lleno en Cataluña (sic)
y tradiciones como las de los «castellers»"
Total, que aquesta nova novel·la passarà a engrandir la pila de lectures pendents que arrossego darrerament. Quan m'hagi posat el dia potser n'escric la meva impressió en aquest mateix bloc.
Comments Off
Ja vos heu recuperat de les quatre hores de ball que ens oferiren a Felanitx? No les vaig poder aguantar, el fred va poder amb els meus pevets.
Va començar tot molt tranquil, a les 17,10h amb un bon soleiet començava a apropar-se gent al parc. El bon trispol i l'espai va ser el millor de tot, els balladors ho agraeixen ja que són molt poques ses vegades que tenim espai suficient. Els hi va costar arrancar però amb el segon grup, Quart Creixent, la plaça s'omplí de mans a l'aire.
Molta gent de llevant hi vaig trobar, i m'agrada, perquè sempre aprens punts nous.
Quan va fugir el sol feia massa fred, jo no vaig poder seguir, però alguns aguantaren fins al final. Balladors de Lluc foren els darrers en sonar. Fins i tot van tenir una cantant improvisada que ens va fer riure molt. A sa nostra Laureta li va fer una mala passada el fred i no tenia la gargamella per cantar.
Em d'agrair al grup Abeniara per la seva organització, a més ens anàrem a casa sopats! Tot un detall.
Per cert, els pebres feien mengera però... a ballar no hi duim massa doblers... llàstima que no en traguéreu massa.
Comments Off
