Fils de cultura

El 24 de Setembre es el verdader día gran per a mí i per tots els castellers de Tarragona. Tothom que entengui o viu de castells, o és aficionat, te que vindre un cop a la vida a veure el pilar caminant de Tarragona. Un famós casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí va catalogar la diada amb aquesta frase: "Santa Úrsula es la Meca dels castells, Sant Félix es el Vaticá dels castellers, i els pilars de la Merçé es el lloc de trobada dels castells i castellers en estat pur".

Aquell día, estás pendent del pilar. Da igual si fas un 5/8 i un 4/8ag si després et cau el pilar (el nostre cas al any 1998), i també prou val si vens de una Tecla "bonyeguda" (anys 2001 i 2002). EL pilar et pot salvar la temporada (com és al nostre cas), o et pot ofegar i destrossar les últimes ilussions que teníes in mente (any 2000). Serás recordat com casteller de la colla que no ha portat aquell any el pilar. I si no, preguntéu als Castellers de Sant Pere i Sant Pau que porten tres anys consecutius sense portarho al ajuntament.

El recorregut es simple a primera vista, pero complicat si ho veus amb deteniment. Començes pujant i baixant les vint-i- quatre escales de la Catedral, i enfiles el Carrer Major. Al final d'aquet, es fa el primer canvi de baix (tot i que hi ha hagut anys en el que hem fet sense canviar ni el baix ni les mans). Una vegada fet el canvi, arriba la temuda Baixada Peixatería, amb un desnivell impressionant i un terre empedrat i relliscós que fá que es tingui que portar amb una cura máxima el pilar. Un petit error, apretar una mica més del comte o quedarse parat un segon, es vendre una llenya inmerescuda.

Al final de la mateixa baixada, es fa el segon canvi de baix, i s'enfila el pilar cap a la Plaça de la Font, amb un trajecte de 300 metres que es fá interminable per els que portem el pilar, fins que, arribes al Ajuntament, pujes les tres escales, i l'anxaneta es pujat amb una faixa al balcó.

Aquell dia no hi ha diferéncies entre les colles, totes son iguals, totes son mestres en portar pilars caminant. El ciutadá deixa per un dia de costat els sentiments per la colla que li fá més grácia, i admira a les quatre.

Anécdotes amb el nostre pilar (el de la Jove) hi ha moltes, pero destacaré sobretot, el del 1987, cuan el vam portar fins el balcó de l'Ajuntament (abans es portaba fins allá) sota una forta tormenta, el del 1984, cuan els Xiquets de Tarragona van intentar tirar (literalment) el nostre pilar, per culpa de un periodista de rádio que había donat una informació dient que habíem caigut i habíem tingut la barra de montar-ho de nou, i el del 2005, que va arrodonir una de les millors temporades de la colla.

Si cau el pilar, la reacció és extrema: els castellers plorem, ens cabrejem i gairebé ningú es passa per el local més durant la temporada. Inclús hi ha cassos de castellers que han deixat la colla per que no ho han aconseguit assolir (una mica exagerat!). Es la única actuació de la temporada on no et pots permetre cap error.

També, aquet pilar de 4 caminant (que, segons llibres, ha pougut ser, fins i tot de 6), ha servit de referent com a colles com els Castellers de la Vila de Grácia, per ferho durant alguna diada seva (desconec quina).

No farem molts castells de 9. Tarragona ja no será la "Capital dels Castells" per molts. Pero si en una cosa som uns mestres, és en l'art de fer pilars caminant....

I si no us ho creieu...us convido a veure un assaig de pilar caminant, tots els dimarts i divendres per la nit, vore la una de la nit, per el Passeig de Sant Antoni i la Baixada Peixatería, i aixi opineu amb els vostres ulls.


(((Pilar caminant 2007: Antoni Gabriel "Gabi" i Nico coma baixos, segon Roger Guardiola, terç Natalia Vidal, enxaneta Lais Silva)))

Aque proper any 2008 es farán 10 anys del darrer intent de castell de gamma extra realitzat per la CJXT, el 4/9 net.

A banda d'aquell castell, la Jove va assajar tant el 5/9f i el 4/9 amb folre i l'agulla, malgrat la poca quantitat de 4/8ag i espadats realitzats (tres 4/8ag i cap pilar de 7 amb folre). La intenció era fer per Santa Tecla el 3/9f, el 5/9f, el 4/9 net i el pilar de 7 folrat, peró, malauradament un enfonssament de folre cuan pujáven quints, la forta pluja i el fred, van fer que l'intent fossi gairebé ridícul. Una hora després, al local, es va descarregar un 5/9f fins a sisens gairebé parat, i 4/8 fins dosos net.

Al Concurs, després de assolir el 3/9f i el 4/9f carregats i el 4/8 anb l'agulla, s'intenta el 4/9 net que cau amb sisens colocats i provocant un gran nombre de baixes.

Desde 1998, curiosament, la Jove no ha fet castells de 9 amb solvéncia. Esperem que, deu anys després, canvi d'una vegada l'infortuni.

Human Pyramid - Click here for this week’s top video clips

Doncs vinga... ja podem celebrar que tinc un blog.
Aquí aniré possant tot el que vulgui i com vulgui.
Ara vaig a fer una mica el tafaner per aquí per veure com va tot això.

Fins ara.

Amb aquet post obro una série de entrades sobre els castellers que, ja sigui per el seu taranná, les seves idees o per el seu amor a la colla, mereixen un lloc on els sigui reconeguda la seva tasca dins de la colla.

Avui començo amb l'Estevet Sesplugues, "Estevet". Vam demanar-li que, ens vinguessi a ajudar a començar els assajos durant els anys 1981 y 1982. Va ser el que, va ensenyar a tota la quinta de la época a pujar, a montar una pinya compacta, com defensar un castell i amb ell, van arribar els primers éxits de la colla.

Es va començar a assajar amb ell el 4/8 que s'assoleix al 1984, així com tota la gamma de castells de 7. Amb ell, s'assoleix el 4/7 amb el pilar, el 5/7 i els primers 3/7 per sota. Estevet, va fer famosa la frase, mentre que s'assajava el tres per sota, de "cap baix i rectes"...que curiosament, molts pocs cumplíen. Les llenyes amb aquet castell van treure de la programació que ell tenía el següent objectiu que tenía després del 4/8, el 3/8 per sota, castell que, juntament amb la Vella de Valls, vam ser els únics durant una época en assajar.

Estevet, tot i aixó, había temporades en les que no s'hi acostaba per el local, sobretot, per culpa de membres dels xiquets que no volíen veure una altre colla a Tarragona. Al Concurs de Castells de 1980, fins i tot, te que pujar al primer pilar de 5 de la Jove amb una camisa camuflada, sense escut i de un color més clar que les dels demés castellers per no ser reconegut per els Xiquets.

Estevet va deixar de vindre a la colla cuan va veure ell que teníem l'embrantzida per progressar sense el seu ajut. Encara s'el pot veure durant els assajos d'estiu, a la porta del local, en silenci, mirant com molts dels nens i joves que el tenía al cárrec, ensenyen les seves explicacions als més menuts o als castellers més novells.

Hi ha un fet que ningú, o pocs ténen en referéncia: que amb ell, la Jove gairebé hauría agafat el nivell que va tindre fa uns anys i no estaría la colla on ara está sense les seves arengues abans de cada actuació.

Per sempre, Estevet.

Hi ha rumors (provenents per part del seu equip técnic) que m'han fet arribar ara mateix sobre que el Cap de Colla de la CJXT ha pogut presentar la seva dimissió.

El fet que potser ha provocat la renuncia al segon any del mandant, ha sigut molt probablement, la reunió que va tindre lloc dimarts passat al local d'assaig, on els castellers de tronc el van mostrar en una conversació formal, que no podría comtar el seu ajut per el any 2008. Van argumentar la poca organització als assajos, els objectius mal repartits durant tota la temporada, la manca de pinya en algunes actuacions clau, les declaracions a diferents mitjans de premsa, així com la falta de tacte amb la canalla que li ha mancat darrerament.

Si aixó fossi cert, hauría un procés electoral obert fins desembre, per decidir la nova técnica entrant. De moment, no hi ha constáncia sobre una candidatura, pero es dona el fet de que la haurá aviat, amb una barreja de gent experimentada (nucli dur) i joves que vénen trepitjan fort desde fa uns anys ja.

Ramón Borrás es, actualment, segon del 5/8 i baix de castells de 9 i de 8. Durant el trienni 1994-1996 va ser terç habitual del 3/9f i el 4/9f, juntament amb el Maurici Preciado (un altre históric de la colla i excap de colla l'any 2000), Fibra i Tonet, els terços titulars de aquella época daurada per la colla del Cós del Bou.

Queden 4 dies per la diada... 3 per tenir les camises i 1 per acabar la revista!!

30 d'octubre.
14.51h
Ahir vam fer un assaig realment brutal... 4d6net, 2 9d5 nets (a un va caure una torre), més torres netes, 3d6 aixecat per sota a punta pala... I una prova que va durar lo seu en montar-se la pinya... un 9d5 amb pinya, per veure on va cadascú...(jo vaig entre el Santi i el Capo, de mà i mà, per si no m'en recordo)

Si trobo fotos de l'assaig d'ahir ja en penjare... ara, m'en vaig al institut

21.57h
Ara mateix, tinc a les meves mans una edició no massa pulida del "No et quedis Al Marge"...
Es una bomba de revista!! Ja la veureu dissabte!

23.24h
Per cert, penjo aquestes fotos (que em va enviar el Jordi Rosell)...
Son de Sant Feliu...

Si si i no es cap broma!. Tot va arribar una trada xafogosa de maig en la que, amb un amic i mon pare vam anar a un poble, perdut de la má de déu, Peñalsordo. El castell en comtes, es un semblant a un 3/4 net caminantm en el que el teóric enxaneta alça la banderola del poble i el porten per tots els carrers del poble caminant. Es una tradició centenal del poble, per el que es veu, la setmana després del Corpus.

Be, després de dúes hores de viatge i de soportar uns 36º a la ombra, arribem al poble. Imaginat...arribes i penses veure a tot el poble fora, celebrant aixó, la festa, oi?...dons no. Després de donar tombs per el poble, anem a la "casa del pueblo" i preguntem a quina hora comença la porcessó, i la resposta és: "joeeee...pos sobre las doce de la noshe".

A banda del calor, la suor, el avorriment, tenim que sumar la gana (no habíem dinat confiant que había un restaurant al poble, pero es veu que no) i la mala llet que teníem en aquells moment després de veure com ens tomáven el pel. Imaginat la situació: prenen un café i veus a trenta paios vestits de pajesos, enlairant un semblant a un castell a l'altre punta del poble. L'aconseguim fotografiar sense pagar la comta del bar (bar, si que hi había!!!) i a hósties amb la gent del poble, que no volía que ho fessim, i que si ho feíem teníem que donar diners (com si fossin uns drets d'autor).

Després de fer unes fotos a tota la cofradía (el grupet de gent que feia el castell) i una petita xarla divulgativa sobre els castells que els vam fer, i ells ens van tornar en forma de xarla sobre el seu castell, ens diuen que demá hi faran més, entre ells, el caminat per tot el poble. Així que, ens anem al hostal-possada del poble i reservem una habitació per els tres.

Potser aixó no us diu res...pero només veure els crits que donáven, tipus "Melecio aguanta cojone!", o "Paco ole ahí tus huevos dale con mala leshe a la bandera" ja valía la pena, a banda, cal dir-ho, la hospitalitat de la gent del poble i la xerrada sobre "castells" que ens van oferir...va ser un experiéncia única (mes per el calor i la xafogor) que per el castell en sí.

Per sort, tot va cambiar positivament el dia següent...

Continuará

Força? Sense técnica poca cosa. Equilibri? Una mica no el podem negar!. Valor? No deixa de ser un punt afegit. Seny? Si algú sap que coi es aixó que ho expliqui.

No podem atemptar contra la tradició segant les quatre característiques que Clavé va considerar fonamentals en l'art de fer castells, pero potser es quedá curt. Son válides encara que insuficients perqué els castells son molt més que construccions on uns individus s'enfilen damunt dels altres, és dificil definir-los sols en quatre paraules. Cal també, parlar de colles i sobretot de les persones que les formen, evidentment sense elles, els castells no són res, simplement no existeixen.

Gent amb néguits, pors, fóbies, passions, sentiments i amor propi es la que en definitiva conforma un carácter i la que pot aconseguir que un dia una colla arribi a ser COLLA amb majúscules. Per a aixó no n'hi ha prou am fer castells mes o menys be o malament, perque ja hi ha moltes que en fan. es podrá ser molta gent i fer molts i molt grans castells, peró no són més que números i tots sabem que als números els podem donar el valor que vulguem. Una COLLA no son sols quatre xifres, cadascuna té el taranná propi que li imprimeixen els seus membres.

Cal passar mals trángols per poder-los superar i tots hem sabut aixecar després d'haver ensopegat. Aquet ha estat, sens dubte, el principal dels nostres éxits, més que quasevol dels castells que hágim fet. I per aconseguir-ho, dic jo, no creieu que hi ha hagut alguna cosa més que no pas força i equilibri?

(foto: Xrm concurs 2006)