COMENÇA EL NOSTRE CAMI
Comments Off
A la web del Quarts de Nou s'hi pot veure el video del tres de nou que vam descarregar els Xiquets diumenge passat, per Santa Tecla.
Eren les 15:25 del dia de Santa Tecla de l'any 2007 i la plaça de la Font va ser un clam: Matalasser! Matalasser!
Em sembla que tothom hi pot estar d'acord: Si alguna diada castellera de les moltes que hi ha arreu de Catalunya té ressò internacional i al cibermón és la Mercè. La de Barcelona és clar (la Diada de la Mercè de Tarragona és molt menys coneguda, tot i l'espectacularitat dels pilars caminant).
Castellers de Terrassa i Xics de Granollers arribaven a la plaça del Raval de Montserrat de Terrassa – on es celebrava la Diada en momòria d’Emili Miró– descartant els castells de vuit condicionats per les seves caigudes de 2 de 7 i 3 de 8 respectivament, mentre que els Castellers de Sants arribaven amb la intensió de dur-hi tan el tres com el quatre de vuit.
l’únic castell de vuit de l’actuació, el 3 de 8. El castell va pujar a un ritme pausat, i va mostrar-se controlat en tota la seva execució evidenciant el bon control que tenen els borinots del 3 aquesta temporada. El segon castells fou un parat 2 de 7 que els de la camisa grisa volen pujar un pis més dilluns vinent en l’actuació de la Mercè de colles locals. En la tercera ronda varen venir els problemes pels borinots on, amb els dosos col·locant-se, varen decidir desmuntar la seva temptativa al 4 de 8, castell que va perdre la forma molt aviat. El mateix castell sense el pis de segons va servir per posar el punt i final a la seva actuació: un lleuger 4 de 7 que no va mostrar cap complicació.
Els amfitrions, els Castellers de Terrassa, arribaven tocats a l’actuació i varen descartar els seus millors castells d’enguany, el 4 de 8 i la torre de 7. Així, obriren plaça amb un 4 de 7 amb agulla, castell que els terrassencs, amb un bon pilar, dominen a la perfecció. A la segona ronda és on varen sorgir els problemes pels de la camisa blau pastel, ja que, tot jugant a l’ajuntament, dos dels seus castellers més menuts es van lesionar i van haver de fer canvis en el pom del 5 de 7. Un 5 de 7 que pujà lent i molt tremoladís i que, ja amb els més petits als pisos superiors, van decidir desmuntar. En la ronda de repetició varen obtar per un 4 de 7 lleuger – el 4 de 8 sense el pis de segons – que no va perdre els encaraments i es va descarregar sense problemes. El 3 de 7 va ser el castell escollit pels terrassencs per tancar l’actuació, castell que van dominar en tot moment malgrat que va estar acompanyat d’un lleuger tremolí.
Els Xics de Granollers, deixant el seu retrobament amb els castells de 8 per més endevant, van iniciar l’actuació també amb un 4 de 7 amb agulla controlat de principi a fi, si bé en algun moment l’estructura del 4 els va fer treballar una mica. En la segona ronda varen alçar un 2 de 7 – el novè d’enguany – que va evidenciar que aquest any li tenen la mida molt ben presa. No costa imaginar, si aconsegueixen reunir prou gent als assajos, aquest castell sobre un folre per part dels Xics, ja que l’estructura del dos és molt lleugera. Per la tercera ronda els Xics es van guardar un 5 de 7 que, igual que els altres dos castells, van poder descarregar amb solvència.
En la ronda de pilars totes tres colles van alçar un pilar de 5. Els Castellers de Terrassa, però, van carregar i descarregar el seu pilar sense que el segon agafés el terç amb les mans en cap moment; aquest fet va ser celebrat amb eufòria per tota la colla, realment una exivisió de virtuosisme pilaner.
N'hi ha per estar contents, és clar!: Una altra vegada carregar el tres de nou amb folre i completar la diada descarregant tant el dos de vuit amb folre com el quatre de vuit és, per a una colla com la nostra, acostar-se molt al límit del que es pot fer i és per a estar-ne contents i orgullosos. Ho deia en una entrada anterior: Els Xiquets som una colla de vuit que, quan en tenim l'oportunitat, provem un castell de nou. Avui ha sortit bé i n'hem d'estar satisfets però el castell s'hagués pogut descarregar i ha estat una llàstima no acabar d'arrodonir-ho.
Diumenge 16 de Setembre
La diada s’ha iniciat amb un 5 de 7 dels Castellers de Sant Cugat que, si bé ha pujat un xic nerviós i desquadart de mides – sobretot la torre que ha quedat molt junta de la rengla del 3 – s’ha pogut descarregar no sense haver de lluitar-lo, i força, sobretot a la baixada on la mala quadratura de l’estructura ha acabat pagant factura als components del tronc. Amb un altre 5 de 7 a la butxaca – el tercer d’enguany – els de la camisa verd Collserola han encarat la segona ronda amb el 4 de 7 amb agulla; el primer també de la segona part de temporada. L’estructura del 4 ha pujat des d’un inici molt oberta i s’ha accentuat un cop la canalla ja era a dalt de tot. Tot i així, el tronc ha sabut defensar el castell que ha acabat mostrant un pilar de 5 molt ferm i segur, malgrat algunes batzegades que ha rebut de l’estructura del 4. Per concloure l’actuació, i tot descartant el 3 de 7 aixecat per sota – castell que ja descarregaren el passat 11 de setembre a Badalona – han volgut fer una prova de 4 de 7 amb un pis de terços reforçat encarat ja cap al 4 de 8. El quatre ha pujat controlat en tot moment tot i que s’ha anat desquarant quedant dues rengles més obertes que les altres dues. No obstant, el castell no ha perillat en cap moment i s’ha acabat descarregant.
Per odre d’actuació, la segona colla a actuat ha estat la Jove de Sitges que ha completat a primera ronda un ferm 4 de 6 que no ha mostrat cap problema. En vistes que anaven justos d’efectius no han volgut arriscar i a segona ronda han plantat un 3 de 6 que no ha mostrat cap contratemps. Una torre de 6 realitzada a molt bon ritme ha servit per tancar una actuació massa modesta per la Jove de Sitges si tenim en compte que per la seva Festa Major del passat 28 d’agost carregaren el seu tercer 4 de 8 de la seva història.
Per últim, els Moixinganguers d’Igualada han encarat aquesta actuació amb el repte de dur-hi tres castells de set. Han iniciat la primera ronda de castells amb un 3 de 7 que ha pujat a bon ritme i amb les mides ben agafades. No han tingut cap problema en descarregar el 3 i encarar un 4 de 7 amb agulla – el tercer d’enguany – que l’han hagut de treballar molt més que el 3 ja que l’estructura ha quedat una mica oberta, sobretot a nivell de terços, si bé els quarts s’han acabat evocant i entrant. Un cop l’estructura del 4 ja baixava, el pilar de 5 s’ha mostrat un xic bellugadís i el segon del pilar s’ha anat girant cap a un costat. Tot i així els Moixinganguers han pogut descarregar el 4 amb agulla i han realitzat ja a tercera ronda un 4 de 7 millor agafat de mides i que s’ha completat sense masses problemes.
Badalona
La colla local fou l’encarregada d’obrir plaça i ho féu amb un 4 de 7. El quatre, que s’agafà des d’un inici més aviat obert, no va presentar cap problema fins a carregar-se. Fou ja en la descarregada que el castell es deformà una mica i obligà a treballar als components del tronc per poder descarregar-lo. A segona ronda, la colla micaco apostà fort i intentà el seu segon 4 de 7 amb agulla de la temporada. El quatre pujà amb bones mides, però amb la canalla ja a dalt de tot l’estructura es començà a obrir, sobretot a terços, i el tronc hagué de lluitar per carregar-lo. Un cop l’estructura del quatre es desmuntava, s’anava mostrant un pilar de 5 bellugadís que finalment aconseguiren descarregar no sense haver-lo també de treballar. A última ronda, els Castellers de Badalona descartaren el 5 de 7 i descarregaren un 3 de 7 força parat i bonic de mides.
Els minyons de Terrassa, la darrera colla a actuar, arribaven a Badalona amb l’objectiu de completar dos castells de 8, i així ho feren, tot i que no pogueren bastir la torre folrada. Com a primer castells optaren pel 3 de 8 que pujà amb un tremolí constant. A mesura que el castell es completava, l’estructura s’anava obrint, sobretot a segons i terços, obligant a treballar als seus components, sobretot a la baixada on el tremolí, a més, augmentà. A segona ronda, els de la camisa malva descarregaren un 4 de 8 que es mostrà molt més ferm que el 3. El 4, amb un pis de quints molt lleuger, es completà amb certa facilitat i rapidesa. Per concloure l’actuació els Minyons decidiren fer una torre de 7 que pujà pis a pis, i que no tingueren cap problema per descarregar-la amb molta solvència.
A ronda de pilars, els Castellers de Badalona enlairava un vano de 5, mentre que els Minyons feia un pilar de 5 i els Castellers de Sant Cugat en feia un altre però aquest, aixecat per sota.
De petit, quan vaig començar a fer castells, una de les primeres coses que vaig aprendre és que un castell el formaven tres parts: el pom de dalt, el tronc i la pinya. També vaig aprendre que a la pinya és on hi ha el major nombre de gent, per tal de poder fer prou força i servir també de coixí en cas de caiguda. Ara de gran també he pogut veure que amb l’ús del casc hi ha hagut una sensibilització per reduir el risc de l’activitat castellera, però tal com avancem amb aquest aspecte estem oblidant també altres el·lements de seguretat que sempre hem tingut: la pinya.
És cert que l’ajuda de les colles a plaça cada cop va a més, i és ben positiu perquè les pinyes siguin més segures en un moment on la majoria de colles tenen problemes per mobilitzar gent, però tot té uns límits. Per molt que, finalment, surti una pinya prou segura per parar el cop en cas de caiguda, hi haurien d’haver un mínim de cordons de la pròpia colla.
Les colles de set –consolidades– tampoc se’n salven. Aquí hi he vist coses pitjors. A part de veure’s alçar-se castells de 7 amb segons vents, segones mans i segons laterals d’altres colles, n’he vist d’altres demanant a la gent d’altres colles si podien anar de crossa o contrafort del seu castells. Així he pogut veure un 4 de 7 amb agulla amb un contrafort i dos crosses de camisa diferents, i –atenció– que ara ja estem parlant del nucli del castell!
Si ens traslladem a castells de 9 i de gamma extra ja son més que habituals els peus de folre sobre espatlles amb samarreta; aficionats, turistes, gent que passava per allà, tot s’hi val! És cert que d’altra manera no veuriem aquests castellassos, però, realment ofereix garanties posar a algú que està veient per primera vegada castells, desenfaixat i sense camisa sota castells amb folre i manilles? No és això devaluar la tasca de tots els membres de soca de la colla? Però ara son molt habituals també els castells on soca i folre tenen dimensions pràcticament iguals, on la seguretat en cas de caiguda és mínima.
Fins a quint punt son d’una colla castells en que els castellers propis son tan pocs a la pinya o a la soca? Realment algunes colles s’haurien de plantejar créixer per baix en nombre de gent abans de fer-ho per dalt en nombre de pisos; per molt bon tronc que es tingui, els castells s’haurien de plantejar conforme la gent pròpia que duus a plaça. Com diria el cantant: no és això, companys, no és això; els castells son canalla, tronc i pinya, molta pinya.
En aquesta adreça de Google Groups hi he trobat una gravació que fa temps que empaitava: El "Toc de Castells" interpretat pels Romeas del Vendrell. És una gravació feta en disc de pedra dels anys 20 ó 30 del segle passat (em sembla que reeditat en LP als anys 60), però que en aquest MP3 se sent d'allò més bé.Powered by WordPress