Sense públic, sense perdó
Tots hem assistit, sigui com a castellers sigui com a “únics espectadors”, a actuacions sense públic. Les raons ? Sovint les raons són tan senzilles com el lloc, el dia i hora, o el motiu de la celebració. Per entendre’ns, una actuació entre setmana, a les fosques, en un descampat mal il·luminat d’un polígon industrial i sense un motiu festiu, té molts més números de convertir-se en actuació sense públic que no pas una actuació a les 12h del migdia, en un matí de festa major, a la plaça de l’ajuntament. No cal ser cap geni per veure-ho.Dic això perquè trobo que, ara que no neixen colles i que totes les colles ja tenen uns anyets, comença a no ser acceptable que recurrentment una colla convoqui les colles per actuar davant de ningú. És més, considero que són actuacions que fan mal al món casteller, encara que “només” sigui per les ganes que agafen als membres de les pobres colles “enredades” a no assitir a la següent actuació de la seva pròpia colla. Els castells i els castellers volen ambient de festa, públic, crits, “uuuiiiis”, aplaudiments i soroll. Els castells es fan per al públic no per als propis castellers.
Igual que quan no hi ha ambulància se suspèn l’actuació. Igual que quan plou, una actuació no es pot fer (no s’haurien de permetre actuacions dins de poliesportius també buits). Doncs igual que tot això, l’absència total de públic hauria de ser un motiu per desenfaixar els castellers i enviar tothom a casa. S’hauria d’estudiar com multar les colles reincidents.











