Fils de cultura

May 24, 2007

Sense públic, sense perdó

Filed under: el cap a les alçades, ecosistema casteller, nosaltres castellers, calendari — Amb el cap a les alçades, @ 11:29 am
Tots hem assistit, sigui com a castellers sigui com a “únics espectadors”, a actuacions sense públic. Les raons ? Sovint les raons són tan senzilles com el lloc, el dia i hora, o el motiu de la celebració. Per entendre’ns, una actuació entre setmana, a les fosques, en un descampat mal il·luminat d’un polígon industrial i sense un motiu festiu, té molts més números de convertir-se en actuació sense públic que no pas una actuació a les 12h del migdia, en un matí de festa major, a la plaça de l’ajuntament. No cal ser cap geni per veure-ho.

Dic això perquè trobo que, ara que no neixen colles i que totes les colles ja tenen uns anyets, comença a no ser acceptable que recurrentment una colla convoqui les colles per actuar davant de ningú. És més, considero que són actuacions que fan mal al món casteller, encara que “només” sigui per les ganes que agafen als membres de les pobres colles “enredades” a no assitir a la següent actuació de la seva pròpia colla. Els castells i els castellers volen ambient de festa, públic, crits, “uuuiiiis”, aplaudiments i soroll. Els castells es fan per al públic no per als propis castellers.

Igual que quan no hi ha ambulància se suspèn l’actuació. Igual que quan plou, una actuació no es pot fer (no s’haurien de permetre actuacions dins de poliesportius també buits). Doncs igual que tot això, l’absència total de públic hauria de ser un motiu per desenfaixar els castellers i enviar tothom a casa. S’hauria d’estudiar com multar les colles reincidents.

NOU MATERIAL PIROTÉCNIC

Filed under: Uncategorized — Noticies diablescat.org @ 10:31 am
Aquest any estrenem entre altres coses una disparador automàtic per tal de fer de les nostres actuacions més segures i espectaculars.

NOVA WEB

Filed under: Uncategorized — Noticies diablescat.org @ 10:28 am
Els diables de l'Espluga amb afany per renovar aquest any contem amb grans inovacions una d'elles estrenem nova web.

May 23, 2007

en comunió amb el Poble-Sec

Filed under: Uncategorized — Canalla dels Xiquets del Serrallo @ 3:33 pm


El diumenge 20 de maig vam fer una sortida al barri del Poble-Sec de Barcelona. Vam descarregar el 4d6 (amb Maurici de terç), el 2d6 (aquest cop amb dosos, es a dir, una nova prova per posar-li un piset més) i un 3d7 (dels pesats, amb Nico, Antonio i Laura de quarts...) i un pilar de 4 de comiat amb l'Arnau Borràs a dalt de tot (torna a agafar la forma de l'any passat).

Vam ser la canalla justa per poder fer castells, l'Àlex es posà malalt i no va poder venir, l'Arnau i l'Albeta una mica més i no arriben... i la Yaiza de comunió¡¡¡¡
Això sí, tot va anar com tocava i després d'un bon pica-pica vam tornar cap a casa. Ara, la sorpresa de l'endemà va ser trobar-me una foto amb un pilaret fet a la comunió de la Yaiza. De tant en tant tenim aquests petits detalls.























3de9f vs 4de9f, quin és més difícil ?

Filed under: competitivitat, numerologia — Amb el cap a les alçades, @ 1:46 pm
Una de les dificultats que té elaborar els diferents rànquings castellers és la d’ordenar els diferents castells segons la seva dificultat, i un dels debats eterns és el que enfronta les dificultats dels 3de9f i els 4de9f.

Des de sempre que s’ha considerat que el 3 és més difícil que el 4. En favor d’aquest argument hi ha sobretot el fet que la estructura del castell, és a dir el 3de8, es considera més difícil que el 4de8, en això sembla que tothom hi està d’acord. El primer castell de 8 que assoleixen les colles és sempre el 4.

El primer castell de 9 del segle passat va ser un 4, es donava per descomptat que era més fàcil que no pas el 3. Ara bé, en el dia a dia, s’observa que es fan bastants més 3de9f que no pas 4de9f. En els darrers 10 anys se n’han descarregat 328 del primer i en canvi sols 220 del segon. En aquest temps, 9 colles diferents han pogut descarregar el 3de9f per només 7 colles que han pogut descarregar el 4de9f.

Es fan més tresos i el fan més colles. Vol dir això que el 3de9f és més fàcil ? Una resposta segura és que el 3de9f és més fàcil... d’assajar. Senzillament perquè necessita menys gent que un 4. Ara bé, que sigui més fàcil d’assajar no vol dir que sigui més fàcil de fer (és més fàcil d’assajar el pilar de 8 net que no pas el pilar de 8 amb folre i manilles...). La menor quantitat de persones necessàries i la menor dificultat de lligar els folres de 3 són factors que poden explicar que es vegin més 3 que 4 i que més colles decideixin fer el salt als castells de 9 amb el 3de9f.

Són castells molt diferents, massa. Un castell té una l’estructura més difícil però un folre més fàcil, i l’altre un folre més difícil de lligar (pel qual calen major nombre de persones), però una estructura més senzilla i defensable.

Les colles del G4, que són les que se suposa que poden assajar amb més condicions els folres de 3 i de 4, tampoc no es posen d’acord. Tot i que totes fan més tresos que quatres, els percentatges de castells descarregats diuen que Vilafranca i la Vella descarreguen un major percentatge de 3de9f que no pas de 4de9f, mentre que Vilafranca i la Joves descarreguen més el 4de9f que no pas el 3de9f.

Davant de tantes pistes que despisten em pregunto per què es dóna per bo, i no es discuteix, que un 3de9f és més difícil que un 4de9f i es certifica any rere any en les taules de puntuacions de rànquings i concursos. Misteri.

May 21, 2007

Granollers: La Diada que no va ser

Filed under: Uncategorized — Jordi Sagués @ 10:49 am
Amb la dimissió del Sergi Valls com a cap de Colla, la Junta de Govern dels Xiquets de Tarragona, va decidir renunciar a la participació a les Festes de l'Ascenció de Granollers aquest diumenge, en considerar que "la colla no està preparada per acceptar un compromís d'aquesta envergadura fins que no s'hagi completat el relleu al capdavant de la direcció tècnica." (www.xiquetsdetarragona.cat).

Aquesta renúncia ha provocat que, des del diari Avui, en Joan Beumala, es plantegi la licitud d'aquesta decisió:
"A Granollers també hi havien d’haver actuat els Xiquets de Tarragona, una formació que dissabte va elegir Joan Sala com a nou cap en substitució del dimitit Sergi Valls. Precisament, la crisi viscuda aquests últims dies va provocar que els matalassers s’esborressin de la diada d’ahir. Un detall de flaquesa evident: ¿Una colla ha d’acudir sempre a plaça –llevat de causa greu– o és vàlid que s’excusi perquè no pot garantir uns mínims? Aquest és el tema."
(www.avui.cat).

Té raó en Joan Beumala: Aquest és el tema. Tal com ho veig (repeteixo que amb la camisa a l'armari i amb la tranquil·litat de veure-ho tot des de lluny i sense conèixer-ne bé els detalls), la Colla, com a colla, ha d'intentar afrontar tots els compromisos possibles. Si amb la crisi d'aquests dies, que de ben segur s'ha notat als assajos i en la tensió al local, el President i l'altra gent de la Junta han dubtat de la capacitat de la Colla per a afrontar el repte de la diada de Granollers i aquesta pensada els ha dut a la renúncia d'anar-hi i a deixar de banda el compromís, no deu haver estat una decisió fàcil.

L'alternativa a la renúncia era anar a Granollers amb la Colla tocada i oferir, probablement, una gamma de castells per sota les expectatives de la mateixa Colla i de la Plaça. És com presentar-se a un examen sabent que no s'aprovarà: Molts deixen passar la convocatòria; o com presentar un treball a un premi i descobrir la vigília que està farcit de faltes d'ortografia: Potser el millor és no presentar-lo.

L'amic Sergi Valls, protagonista directíssim d'aquest post, ha deixat un comentari (vegeu-lo en l'enllaç d'aquí sota) en el qual deixa molt clara la seva posició tant respecte la decisió de la Junta de Govern de la Colla de renunciar a la diada de Granollers, com respecte de la seva dimissió com a Cap de Colla tot just començar la temporada.

Més enllà dels Garrotins. Jornada Glosadora a Granollers. Presentació del Manual+I Jornada de la lliga nacional glosadora

Filed under: Agenda vinent — Cor de carxofa (sideral) - @ 12:38 am

Falta menys d'una setmana per la nostra jornada.

Com podeu veure en el programa hi haurà, tallers de les diferents melodies existents per improvisar, bon dinar, presentació del Manual d'introducció a la improvisació, semifinals de la lliga, suculent sopar de germanor-i de festa i xerinol·la:-) les finals de la primera jornada de la lliga i concert de fi de festa amb Ensaladilla So Insistent.

Pels nouvinguts, sapigueu que la lliga és només una excusa per trobar-nos, poder cantar i gaudir, i sobretot tenir tema per parlar els propers 4 mesos:-).
Tothom, fins i tot tu, se pot presentar a aquesta lliga; ja que segur has sentit alguna vegada la cançoneta del garrotin, i com jo sé que saps rimar: ballar amb cantar, divertit amb nit i dit i grallers amb Granollers, ja està tot fet: Només has d'enganyar algú de la teva comarca (i si no trobés ningú, tranquil, que se poden fer trampes!) i apuntar-vos a aquesta fitxa d'equips. El reglament de la lliga el pots trobar aquí

I com a tota lliga, podriem parlar de fitxatges, de compra i venta de jugadors (perquè està passant, jo ho sé, diuen que gent del Baix Empordà fitxarà pel Vallès Oriental, i fins i tot, ara que la selecció catalana és només de la regió peninsular del nord, una illenca fitxarà pel Barcelonès),...però no ho farem, ja que tenim clar que l'objectiu d'aquesta lliga és poder-nos trobar i passar-nos-ho teta!

Si no t'animes a venir a cantar, però igualment vols venir a participar de la festa, a sentir uns quants fer el que poguem i a gaudir d'un bon final de festa, no ho dubtis!

No està de més, recordar que el preu de TALLER + DINAR + SOPAR són 25 euros i que està obert a tothom, sigui o no participant de la lliga. Això sí, avisa'ns com abans millor!

May 20, 2007

Glosadors del segle XXI. Oriol Clavera Riera. Sèrie fotogràfica guanyadora del VI Premi Ton Sirera (2007).

Filed under: Cant improvisat — Cor de carxofa (sideral) - @ 11:36 pm

El VI premi de fotografia Ton Sirera, de l'Institut d'Estudis Ilardencs,l'objectiu del qual era "Versar sobre Catalunya tant en la visió geogràfica, folklòrica, etnològica, tradicional o de qualsevol altre aspecte" ha estat guanyat per Oriol Clavera.

Oriol Clavera que col.labora, entre d'altres, amb Descobrir, Berria, l'Accent, va fer la seva proposta "Glosadors del segle XXI" fotografiant 4 glosadors, cadascú representant diferents tonades per improvisar que existeixen al Principat de Catalunya.

Així podem veure un glosador de Corrandes, de Folgueroles:

Un glosador de Jotes de l'Ebre:

Un glosador de Garrotins, de Lleida:

Un glosador de Patacades, de Cadaqués:

Enhorabona, Oriol!!!!

Glosadors del segle XXI . Oriol Clavera Riera Sèrie fotogràfica guanyadora del VI Premi Ton Sirera (2007).

Filed under: Cant improvisat — Cor de carxofa (sideral) - @ 11:36 pm

Hi haurà, sempre, un després de Cuba. El després.

Filed under: Uncategorized — Cor de carxofa (sideral) - @ 10:57 pm

Ha estat una setmana veritablement intensa, corprenedora, impactant. Vuit glosadors mallorquins han gaudit d’una experiència inoblidable: conviure amb els repentistes cubans en tot el seu esplendor, paisatge, sentiments i valors. Ha estat un projecte presentat per l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga a Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals, i el cap del Servei, Sr. Marcel·lí Got, ens va comunicar que es tractava d’un veritable treball d’obertura, de traslladar el nostre món cultural a les persones que tenen i senten els vincles illencs balears allà, a Cuba: “Tant de bo -ens confessà- pugueu dur a terme tot això que heu explicitat!” I ara us puc dir que sí, i amb escreix: hem aconseguit remoure la llavor nostrada entre els “mallorquins d’allà”. El primer dia ens entrevistàrem amb Manuel Comas, president de la Casa Balear i ens exposà els seus projectes, les ànsies i les esperances de la gent que enyora, estima i anhela tot el que té nom de Balears. Preparàrem l’actuació nostra al Casal, conjuntament amb dos fenòmens, dos repentistes increïbles: Luis Paz, “Papillo”, i Braulio Laguardia Oramas, amb dos guitarristes. Durant tot l’horabaixa parlàrem amb la gent: “Jo tenc un llinatge ben mallorquí: Alemany, així, amb la y final”; “El meu pare era d’Andratx, i sempre me’n parlava”; “El meu pare era d’Esporles...” Quantes vivències, quant d’amor vessaven les paraules d’aquella gent, quanta admiració cap a nosaltres, quant d’orgull de sentir-se hereus de les Illes Balears! Amb ells vàrem plorar i riure, vàrem contar mil anècdotes d’un temps que ells creuen que no ha passat; ens va sobtar la seva immensa curiositat sobre la nostra realitat balear. Nosaltres férem una xerrada sobre el món de la cultura popular i tradicional de les Balears i tots quedaren meravellats de la gran força de què gaudeix. I llavors els vuit artistes mallorquins, exquisits, que brollaven de mots, de ganes, d’estima: Mateu Matas, Xurí, Antònia Nicolau, Pipiu, Antoni Llull, Carnisser, Margalida Forteza, Petrera, Margalida Cortès, Manacorina, Macià Ferrer, Macià, Xisco Muñoz, Foraster, i Jordir Cloquell, Artiller. Vàrem acabar els repentistes i els glosadors damunt l’escenari, improvisant amb dècimes tots.

« Previous PageNext Page »

Powered by WordPress