Fils de cultura

March 22, 2007

I Jornada del pandero

Filed under: Uncategorized — Cor de carxofa (sideral) - @ 6:16 pm

A Argelaguer s'està començant a coure això de la I Jornada del pandero (encara no sé si s'admeten panderetes).

El dia decidit és el diumenge 6 de maig, la setmana abans de la Festa del Roser. D'Argelaguer.

Sembla que vindran importants etnomusicòlegs internacionals, que pot ser que ens mengem un cabrit i que de la pell de la mare en fem alguna cosa... farem glosa amb tonades de pandero, remenarem tècniques i ritmes, discutirem? arribarem a conclusions? crearem la federació de colles de majorales del Roser? Jo no m'ho vull perdre!

Seguirem informant!

Foto de la pàgina del grup l'Ham de Foc.

l’Issac escriu a la llista de correu…

Filed under: Uncategorized — Canalla dels Xiquets del Serrallo @ 2:39 pm
Hola a tots!!!

Els castells es tenen que treballar, no solament la canalla sino tot el tronc i sobretot les mans crosses i tota la pinya al complet que son la base del castell i si aquesta base no esta ben formada el castell no s'aguanta per cap banda.

Crec que es una mica inutil dir-ho aqui a la llista per que la gent que i entra ya baixa al assaig i qui entra i no baixa que s'animi que la temporada ya arranca i si volem fer els mateixos castells que l'any passat i mes de nous es tenen que fer primer al assaig....

Fins divendres

March 21, 2007

Eivissa (I)

Filed under: Uncategorized — potti @ 9:56 pm

No més ciment (eivissa)

A una platja d'Eivissa qualsevol.

Ensaladilla So Insistent al Fona. 2 de juny

Filed under: Uncategorized — Cor de carxofa (sideral) - @ 5:01 pm

El Fona és un festival de música electrònica experimental aborigen que se celebra des de fa 4 anys al Ger de Ribes.
En aquest festival hi té cabuda tot tipus de música i art electrònic experimental.

A l'edició d'enguany Ensaladilla So Insistent, grup de música que en base a unes melodies experimenta i gaudeix de la improvisació i l'experimentació, hi tocarà.
També hi tocaran una àmplia proposta ben interessant de grups i artistes dels Països Catalans.

Actualment el grup són:

Toti i Merey als sorollets
Marc Serrats, guitarra
Oriol Roca, baix
Rafeu i Joan Garriga acordió
Caterina Canyelles, simbomba
David Estop, Mireia Mena, Brillant, Carles Belda, Joan Garriga i Caterina Canyelles (mai simultàniament:-) veu.

Això serà dia 2 de juny de 2007 al Palmerar i la Nau de la Ger. Carrer del Pi. Ribes, Garraf.

Fer l’agost a finals d’octubre

Filed under: Uncategorized — Amb el cap a les alçades, @ 4:27 pm

Ara que torna el fred polar i que ens han fet creure que estem a la setmana més freda de l’hivern, és ara que toca parlar de calor, de l’estiu casteller. Els estudis diuen que cada cop més, els catalans disposem de més temps lliure, tenim un nivell de renda més alt, i aprofitem les llargues vacances per sortir a l’estranger o per anar a la segona residència. Cada cop més, l’estiu tendeix a allunyar els castellers del local d’assaig, de la faixa, del so de la gralla.

No obstant això, històricament la temporada castellera té un dels seus punts àlgids al voltant de l’actuació de La Bisbal, el 15 d’agost, i els caps de setmana anterior i posterior a aquesta data, totes, o pràcticament totes les colles de zona tradicional, hi tenen actuacions programades.

No és així en el cas de les colles nascudes en zona no tradicional i són franca minoria les colles d’aquest tipus que actuen a mitjans d'agost. D’entre les més destacades d’aquest grup només els Minyons de Terrassa, obligats per un Sant Fèlix que s’atansa, actuen en aquest període, no ho fan els Capgrossos, ni Sants, ni Barcelona, ni els Xics, ni Marrecs, ni Sagals.

La Mare de Déu d’agost manté actuant les colles de la zona tradicional i sense actuar la gran majoria de la resta de les colles. Se’m fa difícil pensar que les dues coses puguin canviar, però és molt més fàcil pensar que, tot i el pes de la història, les colles de la zona tradicional tinguin cada cop més dificultats per portar prou camises durant aquest període de l’any.

La Bisbal no acostuma a veure castells de gamma extra, aquests castells es traslladen poc a poc, cap a finals d’octubre i principis de novembre, període on cada cop més, més colles fan “el seu agost”, gràcies a un setembre i octubre amb gent als assajos després d’un agost d’assajos molt menys poblats.

March 20, 2007

Salvem Mallorca, 17M, un parell de videos.

Filed under: Uncategorized — potti @ 3:33 pm

Epa, un parell de videos de la manifestació.

Temps Verticals més a prop. Ara a Sabadell

Filed under: Uncategorized — Jordi Sagués @ 8:54 am

El passat mes de març en aquesta entrada d'aquest mateix blog parlava d'una obra, "Vertical Times", de temàtica castellera i que s'exposava al festival FEM de Madrid.
Resulta que la seva autora, Mireia Feliu Fabra, m'ha escrit (Sorpresa! Algú llegeix aquest blog!) per dir-me que la mateixa obra, però en la seva versió original (fins i tot premiada als Estats Units!), pot visitar-se, o en paraules de la Mireia "experimentar-se", a Sabadell fins el 29 de març.
S'exposa a l'Escola Superior de Disseny, ESDi (Universitat Ramon Llull), a c/ Marquès de Comillas 79-83, Sabadell, de 10h a 19h els dies laborables. Forma part de l'exposició EXPLORACIÓ_ELECTRÒNICA, organitzada pel MECAD (Media Center d'Art i Disseny Digital).
El dijous dia 22, s'hi pot fer una visita guiada pels mateixos artistes que participen a la mostra.
La Mireia, també m'ha fet arribar una explicació de la obra que us copioienganxo:
"TEMPS VERTICALS
Vídeo Audio Instal.lació Interactiva
1m x 2'5m x 5'5m2004
TEMPS VERTICALS investiga, mitjançant el so, la simultaneïtat entre temps intern i temps extern, a través d'una de les nostres tradicions més emblemàtiques: els Castellers.
Consisteix en una columna de 5 monitors situats al final d'un passadís estret, mostrant imatges de castells en construcció. Si l'espectador es situa a l'entrada d'aquest passadís, es senten música de gralles, crits, i sons d'ambient de carrer/plaça. Conforme l'espectador avança i s'apropa als monitors, aquests sons externs van apagant-se, per donar lloc, en el moment en què l'espectador es situa a 1m o menys respecte els monitors, al so únic de la respiració de les persones realitzant el castell,. La percepció de les imatges canvia radicalment amb el canvi de so, així com l'experiència de temps.
D'altra banda, la paraula "Vertical" del títol no només es refereix al format vertical del Castell, sinó també a un punt de vista sincrònic de les diferents experiències de temps viscudes a la vegada, des de la base fins a l'extrem superior del Castell, passant per tots els nivells de la construcció. A més a més, el joc amb canvis de velocitat i repetició d'imatges esdevenen metàfora d'un procés constant de creació i desaparició. "
Com ja deia a l'entrada del mes de novembre, sembla realment interessant. Aquesta vegada, tot i que està més a prop, el fet que els caps de setmana estigui tancat no facilita massa la visita, però vejam què s'hi pot fer. Si hi aneu, pregunteu per la Mireia.
Finalment, agrair de debò a la Mireia, que és dels Castellers de Barcelona, el mail i la confiança.

Petits castells, bones fotos

Filed under: Uncategorized — Jordi Sagués @ 8:16 am

A photopoints hi he trobat aquesta magnífica fotografia en blanc i negre d'un senzill pilar de quatre. Sovint, en la senzillesa hi ha la bellesa. En aquest cas, un pilar de quatre que podria ser de qualsevol colla a qualsevol diada, qualsevol dona amb davantal mirant pel balcó de casa, qualsevol un carrer senzill de qualsevol poble o ciutat i una foto senzilla en blanc i negre.
Relament una foto magnífica. Almenys a mi m'agrada molt.
Com tot sovint, a més de la foto, val la pena llegir els comentaris: "Excelente captura amigo, que no es peligroso para el pequeño hacer eso???"

March 19, 2007

Els castells són un esport antic

Filed under: Uncategorized — Amb el cap a les alçades, @ 11:56 am
El gran diccionari de la llengua catalana diu;

ESPORT: 1 m 1 Exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afecció, competició o exhibició.

La definició no és cap meravella però no hi ha dubte, els castells són un esport. Un esport d’equip en que no existeixen les categories per edats, ni per pes, ni per sexe, ni per res. Un esport format d’equips nombrosos i practicants especialitzats. Un esport, al cap i a la fi, on les habilitats dels seus participants ben coordinades, marquen la diferència entre els bons “equips” i els dolents.

Els castells són un esport encara lluny de les sofisticacions i els reglaments dels esports moderns que coneixem com a esports “de veritat”. Preguntem-nos com era el futbol al segle XIX ? Amateur, sense normes escrites, sense fora de joc, que permetia molt més contacte, sense liniers, sense benes compressives ni turmelleres ni “espinilleres”, i amb porteries de pal quadrat, entre d’altres. Com seran castells d’aquí uns decennis? Canviaran per assemblar-se cada cop més als esports a l’ús, amb les seves regles escrites, les seves puntuacions potser (?), les seves categories/divisions etc, en definitiva, un esport modern?

Hom es pregunta, per què haurien de canviar, els castells ? La resposta podria ser semblant a la que fan servir els científics per justificar que hi ha vida extraterrestre. L‘argument ve a dir, “per què hauríem de ser els únics ?”. És a dir, perquè els castells no han d’acabar com tots els esports que han prevalgut i s’han popularitzat ? La clau rau aquí, en la popularització i en l’extensió del fenomen.

El naixement de noves colles, i el gran creixement, en nombre, de castellers, així com la popularització de l’activitat a les terres catalanes i més enllà, han dut a aquest món noves maneres de pensar, i han propiciat un escenari propici per aquests petits canvis. Els rànquings, les sessions de preparació física o l’ús de proteccions per part dels practicants, en són un exemple. Si s’estenen els castells, hi haurà encara més canvis. En cas de produir-se, aquests canvis aproparan cada cop més els castells als esports “de veritat”.

De moment el que sí que queda clar, és que segons el diccionari, els castells són un esport, encara que gairebé ningú no els tracta com a tal.

Concert d’en Miquel Gil a Muro (Mallorca)

Filed under: Uncategorized — potti @ 10:30 am

Puntual, proper, carismàtic, agradable. El concert d'en Miquel Gil que va donar dissabte vespre passat em va superar totes les espectatives. Jo l'esperava sol a l'escenari, amb la seva pandereta o la seva guitarra, i la primera sorpresa ha estat veurer-lo amb els altres dos músics. Els tres fruint del que feien. Feia temps que no veia somriure tant uns músics damunt d'un escenari.

Miquel Gil a Muro, Mallorca

Un concert d'aquests per recordar i amb qualcuna que altre nota curiosa com les continues ficades de pota d'en Miquel Gil a l'hora de presentar les cançons o, el no sempre curiós, gruppie que ha aparegut just començar a aplaudir al final del concert per que en Miquel Gil i els altres components fotessin la firma sobre la portada del seu disc.

[*] Les fotos son fetes meves amb una Fuji S2 pro i objectius variats.

« Newer PostsOlder Posts »

Powered by WordPress