Fils de cultura

March 27, 2007

El Vicentet

Filed under: Uncategorized — gralla.skamot.com @ 4:00 am
L'Arboç, el Baix Penedès Autor: Vicenç Lara Bujaldón Per a dues gralles seques Per a més informació : : Ball de bastons - Ball de Bastons de l'Arboç Bibliografia : : VALLVERDÚ, Àngel i ROVIRA, Robert, Les músiques del ball de bastons i el seu context, Valls, Cossetània Edicions, 2005, p. 229 [CUT] Partitures : : partitura ...

Ball pla de la Cerdanya

Filed under: Uncategorized — gralla.skamot.com @ 4:00 am
Autor: anònim Per a gralla seca i gralla dolça [CUT] Partitures : : partitura en format PDF : aquí : partitura en format ENC : aquí [/CUT]

L’Àliga de Vilafranca

Filed under: Uncategorized — gralla.skamot.com @ 4:00 am
L'Alt Penedès Autor: anònim per a una gralla seca Per a més informació : : L'àliga de Vilafranca, quatre segles en quatre ratlles. : Bestiari Bibliografia : : ORRIOLS I SENDRA, Xavier, "L'Àliga, passades i balladetes", dins revista Bestiari núm. 3 : INSENSER I BERTRAN, Antoni, El Penedès, balls, danses i comparses,  Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Quaderns ...

March 26, 2007

Fotos de castells en venda

Filed under: Uncategorized — Jordi Sagués @ 7:41 am
A iberimage.com hi he trobar una col·lecció de fotos de temàtica castellera en venda. Aquesta col·lecció se centra en castells fets a Tarragona o a Valls i n'hi ha alguna dels Xiquets de Tarragona. En algunes, però, el text explicatiu no es correspon amb el que es veu. En aquesta de l'esquerra, que és una foto preciosa (per impossible) d'una pinya, s'atribueix el castell (jo crec que deu ser un pilar, per la distribució de les mans) als Castellers de Sant Pere i Sant Pau, però estic gairebé segur, pel color de la camisa, que és "l'altra colla gran de la ciutat", en argot matalasser (o sigui la Colla Jove). Si us agrada la foto i la voleu comprar el seu preu oscil·la entre els 15 i els 500 € (!!!) segons per què la vulgueu utilitzar.

Responent a un comentari que ha deixat un company de la Jove en aquesta entrada i sobre aquesta fotografia només voldria afegir que coincidim exactament en l'apreciació sobre el color de la camisa i, efectivament, és una pinya de la Colla Jove com ja es deia (si es llegeix bé) en l'entrada original. De vegades tinc la sensació que la rivalitat entre colles ens impedeix la comprensió dels textos o, senzillament, es provoca la polèmica de forma ben gratuïta si l'autor és de la colla rival.




En aquesta altra, per exemple, que es veu ben bé que el tronc és dels Xiquets s'atribueix el castell a la Vella de Valls, que reforcen a la pinya. També pot comprar-se pel mateix preu.

A banda dels errors, que sovintegen tant a la xarxa, el que em sorprèn més és que algú estigui disposat a pagar 500€ per una fotografia. A qualsevol diada castellera se'n poden fer una pila de boníssimes i moltes poden consultar-se i descarregar-se de la xarxa gratuïtament. Trobo bé que els artistes facin pagar per un ús comercial de les seves creacions: també s'han de guanyar la vida!. Ara bé, 500€ per una foto com aquestes, almenys jo, no estaria disposat a pagar-los.

March 24, 2007

Història dels Castells sense el Bertran

Filed under: Uncategorized — Jordi Sagués @ 12:41 am
Un interessant resum (en anglès) sobre l'origen i la història dels castells, podreu trobar-la a spanishunlimited.

En parlar dels orígens és inevitable referir-se en un moment o altre a Tarragona i, entre altres coses, hi diu:

"In Tarragona we have the first documented evidence of the appearance of a casteller group, using modern criteria, at the end of 1885. They were called the Xiquets de Tarragona or the Colla de la Mercé. This group performed until the end of 1894 and their maximum Castells were the two of seven, the four of eight and the pilar of six.

The high point of this golden age was seen on the feast day of Santa Tecla in 1881, when the Colla Vella dels Xiquets de Valls completed the four of nine without folre. We should mention that castellers from Tarragona always participated in the Castells from Valls. The Tarragoni Jaume Tarragó y Plana, better known as L’Esperidió, climbed as a segon (second level) in that mythic castell."

Per mi, que sóc rierenc, és una llàstima que no es faci referència a en Bertran de La Riera, veí del meu poble i que també parà a segons aquest castell tan mític. Si algun dia tinc prou temps, faré una entrada en aquest bloc per a explicar les llegendes que se'n conten aquí el poble d'aquest personatge històric. Juntament amb en Bertran de La Riera i l'Esperidió de Tarragona, foren també segons, el Silvestre de Creixell i l'Anton de l'Escolà. Trobareu el tronc complet del castell a la web de la Colla Vella.

L'article conclou amb la separació en dues colles:

" But in the casteller tradition of which we are already accustomed to, the first internal divisions began to appear which resulted in the breakup of the Xiquets de Tarragona. It was the year 1930. The result was the creation of the Colla Vella de la Mercé and the Colla Nova de Sant Magí."

Les dates no sé si són ben bé exactes, però el que és segur és que ja no en diu res de quan van reagrupar-se els Xiquets de Tarragona l'any 1970.

March 23, 2007

Dimarts, a la UIB, Frit de camell.

Filed under: fotografies, poli­tica, reivindicacions, solidaritat, Sahara — potti @ 9:38 pm
Frit de Camell

Un breu repàs dels fets que han deixat al poble Sahrauí on està. Amb la presencia de sua Majestat, de ex-dirigents del PSOE i altres famosos.

Pilardequatritis

Filed under: nosaltres castellers, numerologia — Amb el cap a les alçades, @ 9:02 am
Si hi ha un castell que no comporta cap mena de dificultat per pràcticament cap colla, aquest és el pilar de 4. Fins i tot les colles prou dolentes per no assegurar un 3/6 o un 4/6 no acostumen a tenir problemes amb aquesta construcció. Ergo, és un castell molt fàcil, de pista groga, d’absolutíssim principiant. Tot i aquest paper marginal que se li hauria de suposar, tot i el poc que apareix en el mitjans de comunicació o les tertúlies castelleres, el pilar de quatre és el castell que més cops es veu a les places temporada rere temporada. En fa tothom. Fins i tot les colles que es mouen amb certa comoditat en els castells de 9 i els de 8, es troben sovint fent pilars de quatre, bé sigui en la versió normal, bé sigui en la seva versió caminant.

He fet l’experiment d’agafar les 10 primeres colles del rànquing AVUI 2006, (colles no sospitoses de fer pilars de 4 perquè no poden fer el de 5), i es comprova que totes fan pilars de 4 en una mitjana d’un pilar per actuació. També s’observa que hi ha grans diferències entre colles i s’endevina una tendència ben marcada: la quantitat de pilars de 4 que fa cada colla ponderada pel nombre d’actuacions que realitza, depèn del seu nivell. Per entendre’ns, les colles de més nivell fan menys pilars de 4 que no les colles amb menys nivell.

La gràfica presenta un valor atípic o extrem, del que en estadística s’anomena “outlier”. Amb 2,5 pilars de 4 per actuació, els Capgrossos de Mataró superen amb escreix la mitjana de 0,88 pilars de les nou colles restants.

Aquest fenomen sorprenent es podria explicar bé perquè tens molta canalla a qui vols donar joc en les actuacions, bé perquè desplaces prous castellers a les actuacions de manera que potser enlloc del pilar de 5, prefereixes fer el vano de 5, etc. Sigui pel motiu que sigui, que el desconec, els pilars de 4 s’haurien d’afegir entre les característiques que ens ajuden a definir l’estil capgròs. Els Capgrossos fan molts més pilars de 4 que les colles del seu segment, un 33% dels castells que han fet els Capgrossos durant les temporades 2005 i 2006, han estat pilars de 4. Un de cada tres !





Totes les dades estadístiques http://www.collajove.com/

March 22, 2007

Castells a Sant Josep de sa Talaia

Filed under: Castells, Cultura Popular, Música i ball, festes, Viatges — potti @ 10:27 pm

Dia 18 i dia 19 els Castellers de Mallorca voltarem fins l'illa veïna per actuar a Sant Josep de la Talaia, un petit poble eivissenc. Fórem prop de 140 persones, un bon volum de gent, que varem desaprofitar. El resultat del viatge, un sol castell de 7 i varis castells de 6.

El dia 18, diumenge, l'actuació fou s'horabaixa. Després d'un viatge tranquil, una volteta per l'illa i una bona migdiada ens disposarem a fer castells. Dos pilars de 4 per començar. Seguit, una torre de 6 i, sense avisar, el primer castell de 7 desmuntat. Tot el castell dalt i l'acotxadora és va fer enrere. Canvi d'acotxadora (plop) i completam el castell sense evitar aquell característic moviment que es ve donant darrerament en les nostres construccions de 7. 3 de 6 per sota i 5 de 6 foren els altres dos castells que plantàrem i descarregarem sense problema (i el per sota sense assajar-ho!). Per acabar un pilar de 5 i a recollir faixes que ja feia fosc. Just callar-se les gralles fruirem de Música Nostra. Pocs balladors i molta gent mirant.

I després de sopar, ja ben entrat el vespre, una festa per recordar.

Dilluns al matí, amb alguna que altre ressaca que altra varem tornar a Sant Josep per fer la segona actuació, amb l'ofici pel mig. Primer, un pilar de 4 caminat dintre de l'església. Després, amb tots els Sants i tots els polítics ben engalanats al carrer dos pilars de 4 a la passada de Sant Josep. Aturada per veure ballar els eivissencs i tornam a actuar. Aquest cop, l'actuació encara més magre que l'anterior. 2 pilars de 4, 4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 per sota, 3 de 6 i un pilar de 5. Una actuació no gaire agradable: lenta i "mogudeta" , tal volta presagi de com seria la tornada amb el vaixell on molts si que pogueren fer una bona actuació prop del escusat omplint bosses i bosses amb vòmits variat.

Castellers de Mallorca : 2 pilars de 4, 2 de 6, intent desmuntat de 3 de 7, 3 de 7, 3 de 6 per sota, 5 de 6, pilar de 5 + pilar de 4 caminat i 4 pilars de 4, 4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 per sota, 3 de 6, pilar de 5.

I Lliga Nacional de Glosa

Filed under: Agenda vinent — Cor de carxofa (sideral) - @ 7:16 pm

Ja està aquí, ja està aqui!!

La intenció és: Crear una lliga de 3 o 4 jornades que es disputaran en diferents localitats, on poden participar equips de les diferents comarques, vegueries o altres unitats territorials del país.

Tenim la idea que a cada trobada hi participin equips d'un màxim de sis persones per territori i fomentar la regularitat als combats (sis persones a tots els desplaçaments). De tal manera que creem una massa crítica de glosadors per tots els Països Catalans.

Es proposarà un reglament com a norma general, que cada organitzador, com a bon gestor de la festa, aprendrà a saltar-se-les com li doni la gana!!

Cara a veure la viabilitat de la moguda estaria be anar fent boca i anar-se preparant els equips. (D'aquí a poc el reglament i la fitxa d'inscripció!)

A l'espera de tancar una data durant la primavera vinent, ja un anunciem qe s'està treballant per preparar la presentació de la lliga i la celebració de la primera jornada a la Troca (centre de cultura tradicional i popular) a Granollers amb el següent programa (provisional):

*Presentació del Manual de Glosat.
*Presentació de la Lliga Nacional de Glosat (estaria bé informar dels equips, de les possibles jornades, etc.)
*La jornada de Lliga.
*Concert de Fi de Festa amb ‘Ensaladilla So Insistent’

Seguiu atents a aquesta pàgina que en pocs dies plouran informacions!

La cançó improvisada. Tallers d’Arsèguel

Filed under: Agenda vinent — Cor de carxofa (sideral) - @ 6:41 pm

La cançó improvisada, a càrrec de Francesc Tomàs "Panxito" i Rafel Rodríguez "lo Brillant". 8, 9 i 10 de juny als tallers d'Arsèguel.

Cadascú de nosaltres té la paraula improvisada dintre seu. Quan parlem mai no ho fem amb un guió memoritzat, i normalment tampoc no ho fem llegint. D’això a cantar versos improvisats hi ha poc camí: Una tonada còmoda que ens permeti navegar bé, un repertori de consonàncies bàsiques, el cap i la gola clars, l’automatisme de la mètrica... i per damunt de tot una idea per transmetre, per provocar, contradir, fer riure, fer pensar... el que en diríem "l'acudit".

Cada persona, segons la seva circumstància social i geogràfica, la seva vocació i la seva sensibilitat personal de trobar la seva manera personal d’expressar-se amb respecte absolut per la tradició d’origen, però amb el desig de trobar una veu pròpia.

Hi ha expressions vives que són patrimoni de col·lectius concrets, d’altres són espècies extingides o en vies de fer-ho, i per últim n’hi ha que s’han refet i campen per tot arreu: parlem de les Albaes de L’Horta, Jota de sis versos del Delta, Cançons de ronda i follies de l’Aragó, Corrandes de plana i muntanya, Cançons de pandero del Roser, el garrotin, nyacres i xacres, patacades, cant de ximbomba, glosat illenc, noves propostes basades en cultures d’enllà la mar (payada, punto guajiro, son jarocho,...

« Previous PageNext Page »

Powered by WordPress