A iberimage.com hi he trobar una col·lecció de fotos de temàtica castellera en venda. Aquesta col·lecció se centra en castells fets a Tarragona o a Valls i n'hi ha alguna dels Xiquets de Tarragona. En algunes, però, el text explicatiu no es correspon amb el que es veu. En aquesta de l'esquerra, que és una foto preciosa (per impossible) d'una pinya, s'atribueix el castell (jo crec que deu ser un pilar, per la distribució de les mans) als Castellers de Sant Pere i Sant Pau, però estic gairebé segur, pel color de la camisa, que és "l'altra colla gran de la ciutat", en argot matalasser (o sigui la Colla Jove). Si us agrada la foto i la voleu comprar el seu preu oscil·la entre els 15 i els 500 € (!!!) segons per què la vulgueu utilitzar.
En aquesta altra, per exemple, que es veu ben bé que el tronc és dels Xiquets s'atribueix el castell a la Vella de Valls, que reforcen a la pinya. També pot comprar-se pel mateix preu.
Un interessant resum (en anglès) sobre l'origen i la història dels castells, podreu trobar-la a spanishunlimited.
Un breu repàs dels fets que han deixat al poble Sahrauí on està. Amb la presencia de sua Majestat, de ex-dirigents del PSOE i altres famosos.
He fet l’experiment d’agafar les 10 primeres colles del rànquing AVUI 2006, (colles no sospitoses de fer pilars de 4 perquè no poden fer el de 5), i es comprova que totes fan pilars de 4 en una mitjana d’un pilar per actuació. També s’observa que hi ha grans diferències entre colles i s’endevina una tendència ben marcada: la quantitat de pilars de 4 que fa cada colla ponderada pel nombre d’actuacions que realitza, depèn del seu nivell. Per entendre’ns, les colles de més nivell fan menys pilars de 4 que no les colles amb menys nivell.Dia 18 i dia 19 els Castellers de Mallorca voltarem fins l'illa veïna per actuar a Sant Josep de la Talaia, un petit poble eivissenc. Fórem prop de 140 persones, un bon volum de gent, que varem desaprofitar. El resultat del viatge, un sol castell de 7 i varis castells de 6.
El dia 18, diumenge, l'actuació fou s'horabaixa. Després d'un viatge tranquil, una volteta per l'illa i una bona migdiada ens disposarem a fer castells. Dos pilars de 4 per començar. Seguit, una torre de 6 i, sense avisar, el primer castell de 7 desmuntat. Tot el castell dalt i l'acotxadora és va fer enrere. Canvi d'acotxadora (plop) i completam el castell sense evitar aquell característic moviment que es ve donant darrerament en les nostres construccions de 7. 3 de 6 per sota i 5 de 6 foren els altres dos castells que plantàrem i descarregarem sense problema (i el per sota sense assajar-ho!). Per acabar un pilar de 5 i a recollir faixes que ja feia fosc. Just callar-se les gralles fruirem de Música Nostra. Pocs balladors i molta gent mirant.
I després de sopar, ja ben entrat el vespre, una festa per recordar.
Dilluns al matí, amb alguna que altre ressaca que altra varem tornar a Sant Josep per fer la segona actuació, amb l'ofici pel mig. Primer, un pilar de 4 caminat dintre de l'església. Després, amb tots els Sants i tots els polítics ben engalanats al carrer dos pilars de 4 a la passada de Sant Josep. Aturada per veure ballar els eivissencs i tornam a actuar. Aquest cop, l'actuació encara més magre que l'anterior. 2 pilars de 4, 4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 per sota, 3 de 6 i un pilar de 5. Una actuació no gaire agradable: lenta i "mogudeta" , tal volta presagi de com seria la tornada amb el vaixell on molts si que pogueren fer una bona actuació prop del escusat omplint bosses i bosses amb vòmits variat.
Castellers de Mallorca : 2 pilars de 4, 2 de 6, intent desmuntat de 3 de 7, 3 de 7, 3 de 6 per sota, 5 de 6, pilar de 5 + pilar de 4 caminat i 4 pilars de 4, 4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 per sota, 3 de 6, pilar de 5.
Ja està aquí, ja està aqui!!
La intenció és: Crear una lliga de 3 o 4 jornades que es disputaran en diferents localitats, on poden participar equips de les diferents comarques, vegueries o altres unitats territorials del país.
Tenim la idea que a cada trobada hi participin equips d'un màxim de sis persones per territori i fomentar la regularitat als combats (sis persones a tots els desplaçaments). De tal manera que creem una massa crítica de glosadors per tots els Països Catalans.
Es proposarà un reglament com a norma general, que cada organitzador, com a bon gestor de la festa, aprendrà a saltar-se-les com li doni la gana!!
Cara a veure la viabilitat de la moguda estaria be anar fent boca i anar-se preparant els equips. (D'aquí a poc el reglament i la fitxa d'inscripció!)
A l'espera de tancar una data durant la primavera vinent, ja un anunciem qe s'està treballant per preparar la presentació de la lliga i la celebració de la primera jornada a la Troca (centre de cultura tradicional i popular) a Granollers amb el següent programa (provisional):
*Presentació del Manual de Glosat.
*Presentació de la Lliga Nacional de Glosat (estaria bé informar dels equips, de les possibles jornades, etc.)
*La jornada de Lliga.
*Concert de Fi de Festa amb ‘Ensaladilla So Insistent’
Seguiu atents a aquesta pàgina que en pocs dies plouran informacions!
La cançó improvisada, a càrrec de Francesc Tomàs "Panxito" i Rafel Rodríguez "lo Brillant". 8, 9 i 10 de juny als tallers d'Arsèguel.
Cadascú de nosaltres té la paraula improvisada dintre seu. Quan parlem mai no ho fem amb un guió memoritzat, i normalment tampoc no ho fem llegint. D’això a cantar versos improvisats hi ha poc camí: Una tonada còmoda que ens permeti navegar bé, un repertori de consonàncies bàsiques, el cap i la gola clars, l’automatisme de la mètrica... i per damunt de tot una idea per transmetre, per provocar, contradir, fer riure, fer pensar... el que en diríem "l'acudit".
Cada persona, segons la seva circumstància social i geogràfica, la seva vocació i la seva sensibilitat personal de trobar la seva manera personal d’expressar-se amb respecte absolut per la tradició d’origen, però amb el desig de trobar una veu pròpia.
Hi ha expressions vives que són patrimoni de col·lectius concrets, d’altres són espècies extingides o en vies de fer-ho, i per últim n’hi ha que s’han refet i campen per tot arreu: parlem de les Albaes de L’Horta, Jota de sis versos del Delta, Cançons de ronda i follies de l’Aragó, Corrandes de plana i muntanya, Cançons de pandero del Roser, el garrotin, nyacres i xacres, patacades, cant de ximbomba, glosat illenc, noves propostes basades en cultures d’enllà la mar (payada, punto guajiro, son jarocho,...
Powered by WordPress