Fils de cultura

Ja no se quants de gegants s'han estrenat darrerament en aquesta illa tan petita i avui llegeixo al Última Hora que a la gran estesa de tòtems s'afegirà una parella nova : "En Foner" i "Na Tanit". Aquest cop de la mà del Govern Balear i l'estrena serà el dia 26, un parell de dies abans de la Diada de Balears.

Al retall de la noticia podem llegir :

El acto, el 28 de febrero a las 19 horas, se celebrará en el Auditorium de Palma y, a continuación se celebrará un espectáculo a cargo de Els Comediants. También habrá una cabalgata con temas populares de los municipios de Mallorca y, otra de las novedades, el estreno de dos gigantes que a partir de ahora se vincularán más a las fiestas que organice la Comunitat Autònoma. Se trata de en Foner y na Tanit, dos gegants que serán presentados al público el 26 de febrero en el Consolat de la Mar, la sede de la Presidencia. Cort y el Consell disponen de sus respectivos «gigantes».

Per una banda tendrem una colcada amb temes populars i per l'altra l'estrena dels gegants. Sentiu tots ja la pudor a eleccions?

[*] Les negretes son meves :)

Què fer quan el disc dur que 'arranca' l'ordinador decideix començar a remugar i deixar-te de banda? Això és el que em va passar fa dues nits. Just arribava a casa i al encendre l'ordinador el disc dur va començar a fer-me renouets estranys i remugar-me més del compte.

Després d'obrir l'ordinador i comprovar quin dels discs durs era el que fallava em vaig adonar que era el que arrancava. Per sort no era l'important, només hi havia una copia antiga de windows que feia molt temps que no emprava.

La solució per seguir treballant i fer-ho de manera ràpida va ser emprar el Supergrub. Un CD arrancable que t'ajuda a poder accedir al teu ordinador com si res no hagués passat i en el cas que ho necessitis, mirar d'arreglar tot el sistema d'arrancada.

Només cal baixar-se una ISO de poc menys de mig 'mega', passar-la a CD i tenir-la per quan es necessiti arreglar qualque cosa. Aquestes eines si que valen la pena.

[*] La imatge del menú està treta del web de supergrub. L'altre es una captura de pantalla del meu ordinador.

Un dels productes més nostrats, la sobrassada, veu perillar un dels seus ingredients més característics, el que li dona color.

Al Diari de Balears es pot veure la noticia.

Tradició

El pebre bord, que dóna color a la sobrassada, en perill d'extinció Agricultura publica un estudi sobre l'aprofitament d'aquesta espècie

ANTONI MATEU.Palma. L'hivern de fa cinc anys succeí una cosa estranya a Mallorca: la sobrassada tornava blanca. Paral·lelament a aquell fet, un boig entrà a l'església de la Sang i tomà el Sant Crist en terra. Dos símbols de la mallorquinitat estaven en perill. L'esmicolament de la imatge més devocional de l'Illa era fruit de la cabòria d'un individu. Que les sobrassades no fossin vermelles tenia una explicació científica. El pebre bord industrial que es duia de fora no tenia les mateixes propietats conservadores que la varietat autòctona. Ara la Conselleria d'Agricultura ha publicat un estudi de la investigadora de la UIB Carme Rosselló sobre la varietat autòctona de pebre tap de cortí, que és la casta de pebre que un temps s'assecava al sol penjat a les façanes de les cases o sobre canyissos.

«Aquest tipus de pebre bord -explica Rosselló-, es troba en perill d'erosió, que és així com es diu en llenguatge tècnic. El pebre vermell bord que s'empra avui per posar a la sobrassada prové de les 'nyores', una casta de pebre vermell de fora». L'equip que dirigeix Rosselló ha estudiat com seria possible posar en marxa una indústria d'assecament de pebres mitjançant mètodes respectuosos amb el medi ambient i, a la vegada fer que una varietat autòctona no desaparegués. «Per tirar aquest projecte endavant també caldria la implicació dels pagesos, ja que sense ells no es pot recuperar el pebre bord per a la sobrassada». Aquest pebre fa que la sobrassada tengui un color i un gust determinat. La IGP sobrassada de Mallorca estableix la quantitat de pebre bord que s'hi ha de posar, però no diu que hagi de ser de tap de cortí.

Serà el moment en pensar en altres maneres de donar-li color? Veuren les sobrassades grogues amb sabor a Curry? (per posar un exemple qualsevol...)

I seguim igual que fa un parell de dies. Els exàmens perduts, la professora que es posa al darrera de superiors i no diu res i mentres, nosaltres, amunt i avall entre el Síndic de Greuges, gent del Consell d'Estudiants i altres organismes de la UIB.

Trist es però que els 'altres' ens donen més ajuda i posen més interès en cercar solucions que l'afectada (na I.P.). I suposadament es aquesta gent la que ens ha de servir com exemple per el nostre futur 'professional'?.

Avui, per cert, havia de venir a veurer-nos a l'aula i, com no pot ser d'una altre manera, no ha aparegut ni ella ni cap representant seu així que seguim tots aturats esperant que fer amb aquesta assignatura. Deu pensar que si fa com si res hagués passat ens oblidarem de tot aquest xou?.

Semblava que el temps podria amb ella però a darrera hora s'ha aclarit una mica i enguany s'ha pogut celebrar la Rua. Per primer cop en molts d'anys hi havia més gent disfressada fent el cercavila que a les voreres, el temps ha pogut amb la majoria de gent que no s'han atrevit a sortir amb la disfressa de casa.

De comparses hi havia de tot. Això si, enguany donava la sensació que el cercavila passava dos cops. N'hi havia un bon grapat de repetides. Pirates (en Jack Espàrreg a marcat època), flames (unes millor aconseguides que les altres) i follets boiets han estat els més nombrosos. També podíem trobar petites viles gales amb la seva poció màgica i tot, ulleres verdes, coixins on brodar, fruites, moixos, ballarines... A destacar la 'boliviana' i la 'uruguaya' que destacaven més per la festa que per les disfresses. Uns, de carrer, ballant i cantant. Els altres, amb els colors del país com a disfressa, fent el mateix. A destacar les dues[1] comparses reivindicatives (la de Salvem la Real i la del Parc de les Vies que, cada una a la seva manera, eren les úniques que feien un poc de befa a la Sala.

Enguany, tal volta no les he vistes, no han aparegut les típiques comparses de discoteques. Tot un punt que s'agraeix. En el seu lloc a aparegut una comparsa patrocinadora d'una de les activitats muntades/patrocinades per La Sala, el Mallorca Surf Action. Trist.

Música?

De música n'hi havia, si. Però enllaunada. Cada any son menys les comparses que tenen músics propis i totes van a lo fàcil. Un parell d'altaveus i els grans-èxits-d'estiu-d'ahir-i-avui o, per contra, un grapat de gent amb tambors al mes pur estil batucada. Els únics que duien música pròpia, els de la Plataforma Salvem la Real amb xeremies i tambors.

Curiositats?

Tant la plataforma del Parc de les vies com la de la Real ha estat les úniques on els de seguretat s'han posat per el mig i els han fet sortir abans de poder ballar o qualque cosa. Això, i la cara de pomes agres que ha posat na Cirer quan els ha vist ja ho deien tot.

Idò?

Espero que l'any que ve, sense pluja, l'afluència sigui major. Això si, s'hauria d'arreglar de qualque manera això de les músiques enllaunades. Que la gent canti, balli, dugui guitarretes, trompetes o qualque cosa. Però per mi, això de la música enllaunada, li lleva tota la gràcia a les comparses.

[1] Dic dues perquè no se si n'hi havia cap més.He arribat tard i no n'hi vista cap altre.

Canç07 és un cicle de cançó d'autor organitzat per la casa de cultura de la diputació de Girona on preten oferir propostes plenes d'interés de la cançó catalana.

Dins el seu programa d'enguany hi actuaran De Calaix.
El repertori habitual d'aquest grup, ja inclou una mostra del que és la cançó improvisada, reivindicant sobretot les Nyacres.

Però en aquest concert, a més de recuperar temes dels dos compactes que ha publicat, De Calaix convida tres dels millors artistes del folk autòcton (Carles Belda, Ximo Caffarena i Marcel Casellas) a participar en una vetllada singular. Excepcionalment, De Calaix ha preparat per a aquesta ocasió un concert que
pretén acostar al públic l’atmosfera de les mostres de cançó improvisada dels Països Catalans en què sovint pren part. Aquest recital és una bona oportunitat
per familiaritzar-se amb el cant enriquit pel joc de retroalimentació que s’estableix entre els diferents cantadors en una sessió marcada per la frescor de l'espontaneïtat. (extret del programa).

En aquest cicle també podeu veure:

Diumenge 18 febrer Maria Laffitte
Maria Laffitte, Pep Arias i Míriam Encinas

Diumenge 25 febrer Anton Abad
Anton Abad, Marcel Casellas, Simone Lambregts i Mohamed Soulimane

Diumenge 4 març Llongue
Llongue, Ricard Àlvarez, Jordi Mourelo i Oest

Diumenge 11 març Claudi Sanna & Rall Trio
Claudi Sanna, Josep Maria Cols i Andreu Ubach

Diuen que d'aquí poc hi haurà una plana de Partitures per a Tarota (i poc a poc s'amplia l'oferta que hi ha de partitures per els nostres instruments. Diuen que tal volta hi haurà un esdeveniment ludicofestiu amb sang i fetge per el que vulgui (i no son matances, que després s'em queixen i volen fotre denuncies). Diuen que es mirarà d'unir a un mateix lloc tota la gent que escriu i publica sobre cultura popular....

Si més no, curiós.