Fils de cultura

Ha arribat la nit del “Dia D”, juntament amb ella, arriben tres individus vinguts des de l’orient. El camuflatge els fa inconfusibles, per molt que si esforcin, no poden passar desapercebuts, ràpidament són reconeguts i fracassa estrepitosament la primera part de la missió.

La missió ha estat un desastre, han estat detectats per una multitud de canalla entusiasmada per la seva arribada. Malgrat tot, tiren endavant, salten del vaixell en que s’amagaven i pugen als vehicles ajudats pels seus nobles patges.

Tot i la complexitat d’aquesta missió, ara no poden fer-se enrere, han de seguir endavant, perquè els desitjos dels més menuts s’han de complir. Els reis mags compliran la segona part de la missió perquè aquesta no pot fracassar, però els nens compliran la seva? Estaran a l’alçada de la situació, sabran esperar al “Dia D”?

Es impressionant el caliu que es respira al carrer, mai abans uns reis havien estat aclamats amb tanta passió, els més menuts donen la benvinguda amb la dignitat que ses majestats es mereixen. El “comando reial” així ho entén i els agraeix la seva alegria amb una bona dosi de dolçor.

Les armes reials són espectaculars, però la punteria no és el seu fort, la majoria de caramels van al terra, quina poca eficàcia... hauran de perfeccionar les armes per a l’any vinent i llençar-los directament a la boca dels menuts. Això sí, quan es tracta de recordar a l’avi que els diners no fan la felicitat doncs aleshores si que tenen punteria i fan diana al seu ull i al seu orgull. Les xiquetes i xiquets volem regals i no diners¡¡¡ a veure si ho enteneu d’una vegada.

L’anècdota de la cavalcada la produeixen molts pares que, per un dia, abandonen les seves fortes conviccions republicanes per unir-se a la causa monàrquica, és increïble, però el cert que el “comando reial” te armes amb efectes paralitzants equivalents a les que en “JuanK I” aplica als seus súbdits espanyols.

Finalment, arriba la matinada del “Dia D”, el dia 6 de gener ja és aquí i els menuts reben el seus paquets amb bomba inclosa, la sentiu?? fa tic tac, tic tac, sí, ho heu esbrinat, és la felicitat dels bategs dels vostres cors. Qui ho diria que avui en dia es fabriquessin aquestes bombes tan especials, qui ho diria que un “comando reial” pogués tenir amagada durant tant de temps aquest arma, l’arma de la vida.

Desitjo de tot cor que recordeu per sempre aquest dia de 2007, desitjo que dintre d’uns anys sigueu capaços d’agrair als Reis Mags tots els regals que us han fet al llarg del temps. Però, sobretot, desitjo que entengueu que la millor arma que pot utilitzar un Rei Mag és la felicitat.