Fils de cultura

La majoria de les expressions de cultura popular del nostre país són fruït d’un treball de recuperació històrica. Dos exemples d’aquest fet són el ball de bastons o els armats, de ser merament testimonials en algunes poques poblacions del Principat a mitjans del segle passat han passat a l’actual esclat de la cultura popular.

El primer pas de recuperació d’antigues expressions culturals ja l’hem fet, però, perquè no tirem més enrera? Perquè no recuperem allò que ens van prohibir? Tenim grups d’armats amb espases, tenim uns balls de bastons que van començar a aparèixer amb força a Catalunya quan es van prohibir els balls d’espases. Els folkloristes lliguen l’origen del ball de bastons amb la prohibició dels antics balls d’espases... no sembla evident el següent pas?

Només cal veure unes paraules d’Aureli Campany “...amb tota probabilitat la Dansa d'Espases té un origen molt més llunya que el ball de bastons, i que aquest és un continuador d'aquella, substituint les armes de tall i punta per les de xoc, i per tant menys ofensives”.

Recuperem el ball d’espases! Tenim tots els elements necessaris. Quina colla bastonera s’atrevirà a tornar a substituir bastons per espases un altre cop?, almenys en algun ball

Alguns llocs com Aragó, Astúries, País Basc, Castella, Galícia, la Rioja... etc. encara conserven els balls d’espases, Huesca n’és un clar exemple amb la “danza de espadas” o “el degollau”. Aquests balls tenen un origen ancestral, com el ball de bastons, però la seva actual coreografia i música te un origen molt més proper. L’autoría de la música del primer se li atribueix a D. Valentín Gardeta i el segon a Francisco Román. Aquí podeu escoltar-los:

> "Danza de espadas"
> "El Degollau"

La cultura popular no s’entén a tot arreu com a Catalunya, on les colles realitzen més de 30 actuacions cada any. En aquest cas els balls acostumen a realitzar-se un cop a l’any, el dia assenyalat, el de la “danza de espadas” és el 10 d’Agost en la processó de “Sant Lorenzo”. Preparat amb només dos assaigs a l’any. Per tant, si algú es deixa caure per Huesca el 10 d’Agost no us perdeu la “danza de espadas”.

Pel que fa a Catalunya, s'han trobat referències del ball d'espases a Cervera, Tarragona, Reus o Tortosa, encara que a tot arreu se n'ha perdut el rastre entre els segles XVI i XVII. No tinc clar si actualment hi ha ball d’espases en algun lloc del principat però jo no n’he trobat cap referència.

Qui s’animarà a incorporar un ball d’espases en el seu repertori? Si s’entén el ball d’espases com s’entén el ball de bastons a Catalunya, el resultat pot ser realment espectacular.

El ball de bastons al País Valencià no disposa de la bona salut que te al principat, mentre que aquí podem trobar multitud de colles bastoneres amb actuacions al llarg de tot l’any, al País Valencià només queden alguns focus de resistència, petites colles integrades dins del ball de valencians o en alguna processó de festa major.

D’aquesta situació n’és, en part, culpable el govern valencià que rebutja i margina tot allò que soni mínimament català. La cultura popular s’ha d’esforçar per reafirmar la seva valencianilitat i marcar clares diferencies amb tot allò que vingui del principat. La fortalesa del ball de bastons a Catalunya dificulta el ball de bastons al país valencià. O si posem un altre exemple, el simbolisme i la força dels castellers a Catalunya gairebé impossibilita la creació de colles castelleres al País Valencià, i fins hi tot, algunes moxigangues ens han explicat com han tingut que fer una feina de pedagogia per reivindicar la seva valencianilitat i marcar diferencies entre les construccions humanes del principat.

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències amb grups de cultura popular del País Valencià i alguns m’explicaven com moltes administracions els havien tancat la porta als morros pel sol fet d’olorar una certa catalanitat.

Hem d’acceptar, tots, en alguns casos, un marc cultural comú, ni del principat ni valencià. No pot ser que la cultura popular haguí de justificar les seves semblances amb el que es faci a un altre lloc per evitar un cert rebuig.

Dels balls de bastons al País Valencià m’agradaria destacar, per la seva salut i tradició, el ball de bastonets d’Algemesí o Alcúdia, que també es te constància a les processons de Peníscola, Todolella o Morella. Aquest ball apareix documentat per primer cop al 1839 conegut com “La danza de los ocho”. La música es cosa de la dolçaina i el tambor.

Esperem que algun dia la situació política, cultural i social del País Valencià permeti la creació d’un colla bastonera estable, activa tot l’any, amb més d’una trentena d’actuacions anuals i que porti la seva visió particular del ball de bastons per tot arreu, tal com fan un munt de colles, actualment, al Principat de Catalunya.

Imagineu-vos un grup de bastoners vestits de negre de d’alt a baix, amb les cares pintades, una estètica sortida d’una pel·lícula de Vampirs i que es dediquen a fer saltirons al so del sac de gemecs i picar-se, de tant en tant, amb uns bastons.

Encara que sembli mentida només cal viatjar a Anglaterra per trobar-los, ells són els Wolf's Head (grup de nois) i Vixen (grup de noies).

Ells mateixos es defineixen com el primer grup Gòtic de “Border Morris”, un dels tres tipus de Morris Dancing que hi ha a Anglaterra i que seria el símil del Ball de Bastons a Catalunya.

Aquest grup ha tret un disc anomenat “Eudamonia” i el 2005 van celebrar el seu 10è Aniversari.

Escolteu una de les seves cançons anomenada Inari.

Observeu aquesta animació amb el detall dels seus cops de bastó (923 Kb):

I no us perdeu l’estrany vídeo promocional que han realitzat:

Veure per creure!