Fils de cultura

Quin és el límit de la imaginació? La bogeria. Imagineu-vos un futur apocalíptic, Barcelona s’ha convertit plenament a la fe del ball de bastons i la llei obliga a “colar” el ball de bastons per tot arreu. Quina música posarien les discoteques? El Techno Bastonarium!

Imagineu-vos un DJ que barreja gravacions de balls de bastons amb música “dance” o “techno”, això és exactament el que he fet.

Realment és un sacrilegi per molts puristes

Els amants del ball de bastons podeu intentar identificar els balls que es mesclen, els amants de programes com scanner fm o sputnik podeu intentar descobrir les cançons remesclades, i fins hi tot els amants dels còmics us podeu trobar alguna sorpresa entre els temes!

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 1)

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 2)

Quin és el límit de la imaginació? La bogeria. Imagineu-vos un futur apocalíptic, Barcelona s’ha convertit plenament a la fe del ball de bastons i la llei obliga a “colar” el ball de bastons per tot arreu. Quina música posarien les discoteques? El Techno Bastonarium!

Imagineu-vos un DJ que barreja gravacions de balls de bastons amb música “dance” o “techno”, això és exactament el que he fet.

Realment és un sacrilegi per molts puristes

Els amants del ball de bastons podeu intentar identificar els balls que es mesclen, els amants de programes com scanner fm o sputnik podeu intentar descobrir les cançons remesclades, i fins hi tot els amants dels còmics us podeu trobar alguna sorpresa entre els temes!

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 1)

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 2)

Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i l’autora de l’estudi és l’Anna V. Jimenez.

Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:

- Anàlisi Antropològica de la Colla Bastonera de Sants

Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i l’autora de l’estudi és l’Anna V. Jimenez.

Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:

- Anàlisi Antropològica de la Colla Bastonera de Sants

Els nens petits són tocadors i provadors per naturalesa, experimentadors i realitzadors actius però a mida que ens anem fent grans ens convertim en observadors, cada cop fem menys coses però ho observem tot, des de la distància, en un segon terme ens transformem, poc a poc, en observadors, compulsius, obsessius i fetitxistes.

Els tallers de balls de bastons, per exemple, no només són per nens i joves però... perquè la gent adulta gairebé mai s’hi fica? La majoria de gent que ho prova són nens, la gent gran sempre es queda al darrera observant des de la distància i la seguretat, és l’estigma de la televisió.

Ens em convertit en els espectadors eterns, triomfa el cinema, el teatre, i l’esport però no pas practicar-lo, sinó mirar-lo. Ens em convertit en uns espies obsessius, observadors compulsius que consumim qualsevol cosa que puguem veure.

Si fan una cercavila anem a veure qui passa, si fan castells anem a mirar si cauen, si fan bastons observem com ballen... l’edat adulta consisteix en això, mirar, mirar i mirar.

Si ens fixem en les noves incorporacions als bastoners, troben que els pares porten els nens a fer bastons, o els adolescents s’apunten per alguna estranya raó... però un cop s’ha sobrepassat una certa edat, la gent ja no s’atreveix a ficar-s’hi, no s’atreveixen a aprendre, a experimentar, a agafar uns bastons i ballar... que ho facin els joves pensen.

Els balladors adults són fruït d’una tradició continuista, ja ho feien de més joves i segueixen fent-ho, per costum, per tradició o per amor als bastons.

El dia que ja no tingui ganes d’apuntar-me a fer coses noves, d’aprendre, d’experimentar i comenci a tenir ganes de mirar el que fan els altres, sense participar, sense ser-hi part activa sabré que m’estic fent gran.

La cultura popular és com una obra en construcció, hi ha els paletes que treballem i posen totxos per tirar amunt l’edifici, i els jubilats que s’entretenen mirant les obres.

I tu que ets? Paleta o jubilat?

Els nens petits són tocadors i provadors per naturalesa, experimentadors i realitzadors actius però a mida que ens anem fent grans ens convertim en observadors, cada cop fem menys coses però ho observem tot, des de la distància, en un segon terme ens transformem, poc a poc, en observadors, compulsius, obsessius i fetitxistes.

Els tallers de balls de bastons, per exemple, no només són per nens i joves però... perquè la gent adulta gairebé mai s’hi fica? La majoria de gent que ho prova són nens, la gent gran sempre es queda al darrera observant des de la distància i la seguretat, és l’estigma de la televisió.

Ens em convertit en els espectadors eterns, triomfa el cinema, el teatre, i l’esport però no pas practicar-lo, sinó mirar-lo. Ens em convertit en uns espies obsessius, observadors compulsius que consumim qualsevol cosa que puguem veure.

Si fan una cercavila anem a veure qui passa, si fan castells anem a mirar si cauen, si fan bastons observem com ballen... l’edat adulta consisteix en això, mirar, mirar i mirar.

Si ens fixem en les noves incorporacions als bastoners, troben que els pares porten els nens a fer bastons, o els adolescents s’apunten per alguna estranya raó... però un cop s’ha sobrepassat una certa edat, la gent ja no s’atreveix a ficar-s’hi, no s’atreveixen a aprendre, a experimentar, a agafar uns bastons i ballar... que ho facin els joves pensen.

Els balladors adults són fruït d’una tradició continuista, ja ho feien de més joves i segueixen fent-ho, per costum, per tradició o per amor als bastons.

El dia que ja no tingui ganes d’apuntar-me a fer coses noves, d’aprendre, d’experimentar i comenci a tenir ganes de mirar el que fan els altres, sense participar, sense ser-hi part activa sabré que m’estic fent gran.

La cultura popular és com una obra en construcció, hi ha els paletes que treballem i posen totxos per tirar amunt l’edifici, i els jubilats que s’entretenen mirant les obres.

I tu que ets? Paleta o jubilat?

El proper 10 de Juny esdevindrà la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa. Centenars, fins hi tot milers de bastoneres invaint carrers i places. Us ho perdreu?

Aquest any hi hauran tres cercaviles que començaran simultàniament i confluiran al centre històric de terrassa. El punt de màxim lluïment serà l’escenari de la Plaça Vella, on una darrera l’altre aniran passant més d’una cinquantena de colles bastoneres.

El tempus de la trobada serà el següent:

10h - Visita cultural de les Colles Bastoneres per Terrassa.
16h - Acollida de les colles a les escoles.
17h - Fotografia de cada colla.
17:30h - Inici dels 3 cercaviles.
18:30h - Cercaviles pel centre històric de terrassa i entrega del record
21:30h - Sopar i parlaments als Bellots
22:30h - Concert dels Ministrils del Raval i La Carrau.

També us adjunto una imatge del cartell de la trobada i el tríptic amb informació de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa, juntament amb els actes del XXV Aniversari dels Bastoners de Terrassa.

> Tríptic Informatiu

El proper 10 de Juny esdevindrà la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa. Centenars, fins hi tot milers de bastoneres invaint carrers i places. Us ho perdreu?

Aquest any hi hauran tres cercaviles que començaran simultàniament i confluiran al centre històric de terrassa. El punt de màxim lluïment serà l’escenari de la Plaça Vella, on una darrera l’altre aniran passant més d’una cinquantena de colles bastoneres.

El tempus de la trobada serà el següent:

10h - Visita cultural de les Colles Bastoneres per Terrassa.
16h - Acollida de les colles a les escoles.
17h - Fotografia de cada colla.
17:30h - Inici dels 3 cercaviles.
18:30h - Cercaviles pel centre històric de terrassa i entrega del record
21:30h - Sopar i parlaments als Bellots
22:30h - Concert dels Ministrils del Raval i La Carrau.

També us adjunto una imatge del cartell de la trobada i el tríptic amb informació de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa, juntament amb els actes del XXV Aniversari dels Bastoners de Terrassa.

> Tríptic Informatiu

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.